Passa al contingut principal

la esencia

no quiere parecer feliz en el muro para que su ex novia no la vea feliz...
después de dejarla...
hazte la interesante, no seas fácil...
dale juego a la escapista...

y creo...
nado en su mente como me pide...
para buscar el tesoro escondido debajo del mar..
la mágia surge...
de la esencia...
del detalle ínfimo, entre la calma de los colmillos sedientos...

las mariposas revolotean...
repican los cuervos negros en las venyanas ...
rompen en el cristal las cerezas...
y quedan lágrimas rojas...
que relajadamente bajan hasta el alféizar de madera...

la lagartija entra y sale de la puerta...

hay todo tipo de insectos...
pero yo envuelta en esta selva natural
no soy plato de buen gusto...

abren las flores sus ojos para ser amadas...

las yeguas se comen la hierba verde y alguna flor lila...

suena la música adecuada por la ventana...

los espejos son sensibles conmigo hoy...
y mi mente busca la nada...
pero le cuesta...
cambiar el ritmo de la ciudad...

donde todo tiene que tener un fin y un porque claro...

y si surge la esencia, la mágia...
y nos inspiramos con la primera y más grande luna llena de este verano, que ahora si parece que empieza...
porque algo tan hermosa...
no puede quemar...

el deseo, tu deseo, es mio*
nadar en tus besos...
dentro del mar...


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or...

Seguras en la inseguridad constante

Cambia antes de que te cambien... Decía la película aquella tarde noche finisecular... y ese lema lo he repetido miles de veces, muchas veces sin comprenderlo enteramente, aunque a la vez vaya cambiando de significado según el contexto en el que la digas...  Seguras en la inseguridad constante... Lo único seguro es el cambio... Las lesbianas nos hemos acostumbrado a que todo sea inestable e inseguro, que todo se pueda romper o devanecer en cualquier instante, todo es un trabajo estable, una pareja, una amistad de valor... vivir en el caos seguro y constante, en el ámbito sentimental, laboral, de amistades, un día una chica puede ser tu gran amiga aliada y al día siguiente se lía con tu ex tóxica. Todas estamos bailando sobre tablas mojadas en medio de tormentas en el mar, esperando el tsunami que nos ahogue, y en época de crisis, más: no saber si vas a poder pagar el alquiler este mes, cada mes, durante veinte años, te hace vulnerable y arrimarte a cualquier puerto aunque sea nause...