assumir els sentiments...
(estudiant el mètode científic de com solucionar conflictes, humans...
sóc lo més irresistible... diu...
i ella segueix allà...
a la gàbia... penjada...
la primera sensació de tot sol ser l'encertada...
fes cas al cor, a l'instint...
la vida està loca...
i mola... molt!
paga la pena...
tenir penes així tots els dies...
de sort...
després del teu perfum, de la teva mirada,
del teu somriure,
del tacte subtil i no tant subtil d'alguna part del teu cos,
en algun moment donat...
davant meu...
de veure't caminar...
sinuosament...
quina sort la meva...
de veure't...
de nit...
quin privilegi de pena,
que no sigui així tots els dies...
desitjaria un no així teu cada dia, i cada nit...
la resta de la meva vida...
si alhora contingués tota la resta de tu...
que m'has donat l'honor de compartir...
privilegis...
de la vida vampírica...
deixa'm presumir de tu una miqueta...
dic jo, sento, la cançó...
sóc alcohòlica...
sopar sola a la libèl.lula...
unes copes de vi...
en verd...
les culleres són penjadors...
l'aigua de la piscina...
a la meva oïda dreta...
fanfarronejar em porta al desastre normalment...
algún dia haurem de quedar...
(això ja ho sentit varies vegades...
sense expectatives, però amb molta il.lusió...
i somnis a la butxaca...
i si tot fos perfecte...
i el teu petó presSss..
a la teva gàbia...
i si continués, com si res...
com allò somiat mai...
dons ara no tindrieu la sort de poder llegir això que escric en temps real...
12:06
dia 11 1 14*
ni el trígon en venus, ni la lluna en aries... creixent...
ni totes les estrelles enviant la seva energia...
ni els papers a la lluna plena...
ni el quars rosa...
ni la canyella...
ni totes les senyals del cel...
ni totes les espelmes vermelles...
ni totes les meditacions pigmalonianes...
ni tot el willpower que vulguis...
ni l'ordre intern...
ni l'ordre extern...
aparent...
ni el despreniment del passat...
ni la sufocació amb el futur...
ni amb tota la paciència..
ni les millors cançons del món...
res serveix de res...
de res?
si..
sento...
l'infern...
i l'intento escriure...
(tant de bo...
(estudiant el mètode científic de com solucionar conflictes, humans...
sóc lo més irresistible... diu...
i ella segueix allà...
a la gàbia... penjada...
la primera sensació de tot sol ser l'encertada...
fes cas al cor, a l'instint...
la vida està loca...
i mola... molt!
paga la pena...
tenir penes així tots els dies...
de sort...
després del teu perfum, de la teva mirada,
del teu somriure,
del tacte subtil i no tant subtil d'alguna part del teu cos,
en algun moment donat...
davant meu...
de veure't caminar...
sinuosament...
quina sort la meva...
de veure't...
de nit...
quin privilegi de pena,
que no sigui així tots els dies...
desitjaria un no així teu cada dia, i cada nit...
la resta de la meva vida...
si alhora contingués tota la resta de tu...
que m'has donat l'honor de compartir...
privilegis...
de la vida vampírica...
deixa'm presumir de tu una miqueta...
dic jo, sento, la cançó...
sóc alcohòlica...
sopar sola a la libèl.lula...
unes copes de vi...
en verd...
les culleres són penjadors...
l'aigua de la piscina...
a la meva oïda dreta...
fanfarronejar em porta al desastre normalment...
algún dia haurem de quedar...
(això ja ho sentit varies vegades...
sense expectatives, però amb molta il.lusió...
i somnis a la butxaca...
i si tot fos perfecte...
i el teu petó presSss..
a la teva gàbia...
i si continués, com si res...
com allò somiat mai...
dons ara no tindrieu la sort de poder llegir això que escric en temps real...
12:06
dia 11 1 14*
ni el trígon en venus, ni la lluna en aries... creixent...
ni totes les estrelles enviant la seva energia...
ni els papers a la lluna plena...
ni el quars rosa...
ni la canyella...
ni totes les senyals del cel...
ni totes les espelmes vermelles...
ni totes les meditacions pigmalonianes...
ni tot el willpower que vulguis...
ni l'ordre intern...
ni l'ordre extern...
aparent...
ni el despreniment del passat...
ni la sufocació amb el futur...
ni amb tota la paciència..
ni les millors cançons del món...
res serveix de res...
de res?
si..
sento...
l'infern...
i l'intento escriure...
(tant de bo...
Comentaris