somnis reveladors

he somiat moltes coses avui...
i en l'escalfor de la nit...
em desvelava però no gosava en aixecar-me...
(ara podria fer qualsevol cosa...
però escric...
com si fos dolent...

ahir tenia intuicions...
venint amb la moto...
em sentia com aquell dia, d'aquests que només hi ha tres a la vida...
singing in the rain...

si no saps perquè algú t'agrada (no és pel seu físic, ni per la seva intel.ligència, ni els seus calers... és l'amor... diu un cartell del Facebook...

el cos no em respon..
la fira, la festa, major...
atracció de homers amb diferents looks: heavy, hippie, rockero, poppy, etc
i un bart al vell mig ensenyant el cul, fent un calvo...
què va pensar l'escultor/a quan va rebre l'encàrreg?
he de portar els calendaris a les llibreries Antinous i Còmplices, del centre...
he de fer la compra, sabó de la roba i pa del meu...
d'aquest sense llevat, sense farina de blat mutilada...
(he conegut a barcelona fins-hi tot a vegans carnívors, llegia del seu llibre la Brigitte Vassallo, serà francesa, el nom és ben extrany...
para de l'antic raval, antic barri xino...
diu que ha canviat molt.. que estan especulant fent hotels i pisos de luxe...
però el sindicat més gran te allà la seu, super seu, no se com la poden canviar pel genial edifici neo renaxentista de la via laietana...

un correbars...
a sant antoni, a la carboneria, una super casa okupa...

xerra el loco, al teatre romea....
penjen rellotges, estil pintures d'en Dalí, però novecentistes... suissos vaja...
i em ve al cap els suissos del carrer Petrixol...
ventures i desventures...
de les barcelones...

no fa gaire fred, ara les castanyeres van amb bikini i vénen mojitos....
(no és meva aquesta gran frase...

ha sortit el sol...

què em vols dir amb això?
res?
somric...
molt bon dia...

he somiat una cosa que no es pot escriure...

però he perdut més de 600 calories com a mínim....

si no t'agrada algú res de res, no fas res...

estíma-la...
com ella vulgui, no com tu necessites...

valora
admira
paciència...
somriures...
i temps
i carícies...

en un instant recordo la paraula rovira...
la fico al google...
i surt la web d'un tal Enric Rovira, que fa turrons...
i entro a la web i al seu Facebook i de foto de perfil de la fanpage té una tauleta de xocolata amb la forma de les rajoles de les voreres de Barcelona...
(sort que ningú més sap que ahir per la nit varem saltar valles, trencar xarxes, i de tot... per una rajola de marina...
de la ciutat...

una mica és nostre...

hauria d'incloure a la meva web les darreres exposicions dels últims dos anys...
la més recent que tinc és la expo que vaig fer a las fernandez pel primer ventu! de fa 2 anys just...

viure i crear i revolucionar la nostre pròpia época...
és l'ara, és l'avui...

tot per a tu...
senyals...

una sala l'exposicions....
clinex..

l'escriptor Àlex Rovira... «El pensament ens porta a la conclusió, però l'emoció ens condueix cap a l'acció.»

Casa Rovira / Marcelo Daglio




© Trucco – Tricanico

que nuestro ejército sean mariposas...
alza tu cerveza... brinda por la libertad...
el infierno es este bar...

Comentaris