fumar al sortir del gimnàs...
cridar al mig del metro...
(la gent de barcelona
està afectada d'un egoisme distint fruït d'anar tant en metro...
el metro causa estres...
i dislèxia...
i el que vulguis...
al final tothom pensem, raonem i sentim gairebé al 99% igual...
varia si has nascut a Senegal o a Glasgow...
si estàs viu o mort... i prou...
la por a la mort...
a que escupin a la teva tomba...
(si en tens...
ara formes ja part del meu repertori...
orgullosa...
de les seva pertinença..
gairebé impertinent...
increïblement dura en contrast del primer moment...
de cocktails..
l'instant...
etern..
lleuger i sincer...
directe... de...
mugrons surant...
molt menys lleugera...
i jo ensopida...
distreta...
somiatruites...
perdedora...
fora!...
el punt més alt de la ciutat...
dóna de si...
oh no! una altre boja de la perfecció!
vaig pensar...
(buf! quin descans... saber-te...
veure els seus defectes...
els nois de la peli es barallen pels seus valors...
febre...
de sensacions...
canvio dues hores de piscina...
per cinc minuts de felicitat compartida...
baixa al més profund del sentiment... neda... fins gairebé ofegar-te...
amb l'onada... tres onades... gegants... com una gran bofetada...
és l'hora de despertar...
es va menjar el bollo sola?
l'amor no te cap ni peus?
si i no...
m'aguessis suportat tota la vida?
de ensumar la dolça olor del terra més fred i dur...
sobreviure... emotivament...
allunyan-te de l'autodestrucció...
esmicolant les esperances...
dolguda...
deliberada...
ment...
ferida...
per la manca...
mancança...
delira...
calma...
inspira una mort dolça...
la lira...
delicada....
ment...
vibra...
la corda més aguda...
desentona...
de tot allò indulgent que venera la teva tragedia...
la flor enverinada...
xucla... la teva essència salvatge...
declina...
i cau....
al camí del riu....
torna-hi...
parla amb la teva guineu...
què vols?
vull ser ensinistrada com un be...
un més...
però ets negre...
és jove...
una ànima jove...
que ha de ser castigada...
et creus que la vida és bona...
t'imagino...
allà calladeta...
mirant i escoltant...
i elles rajant...
i tu sense dir res...
acompleix el test de lestekilas?
aquell test te un munt de tonteries...
coneixes Utena?
és la pitjor...
la més difícil...
la del Xin Xan la va ficar la Arantxa...
(quina boja l'Arantxa...
ens pirem juntes?
després de veure i beure...
després de voltar i mostrar el seu...
cos...
de fer-se beure...
i veure...
valer...
jo segueixo amb els meus escrits...
i tu segueix amb els teus somnis...
(encara que fiqui cara de "tocada" al sentir el meu somni sortir dels seus llavis...
m'has robat el somni? (!!!)
i l'hauras de patir com tothom...
els set pecats... al límit...
la mandra, la cobdícia... la ingeunïtat...
la virolència...
de la feinada que porta ser valorada...
el valor...
és millor que l'èxit...
esmicolada...
pel no res...
per silencis...
muts...
ridículs...
absurds...
fantasmagòrics...
i és que en aquestes situacions d'angoixa increïble... és quan més t'inspires...
la ràbia, l'enveja i el dolor... criden al cel...
i l'angel de dins teu s'encèn...
i il.lumina la vida...
fent pampallugues...
mínimes...
per poder continuar...
veure oasis...
a la ciutat...
patir...
partir...
la timidesa... meva... desapareix... amb la confiança...
propera...
potser pitjor... patir...la astènia...
encens... música... i fum...
olor... de la bona...
esmicolem els moments...
i els transformem en armes blanques contra l'avorriment...
i l'abstèmia de la tardor....
sense...
sentir...
***
bso
http://prehistoricos.bandcamp.com/track/los-salvajes
http://www.youtube.com/playlist?list=PLZlwVPE3v-c_mwwGbE-CI7f3R7hI7NVU6&feature=mh_lolz
cridar al mig del metro...
(la gent de barcelona
està afectada d'un egoisme distint fruït d'anar tant en metro...
 |
| el meu camí de cada dia* |
el metro causa estres...
i dislèxia...
i el que vulguis...
al final tothom pensem, raonem i sentim gairebé al 99% igual...
varia si has nascut a Senegal o a Glasgow...
si estàs viu o mort... i prou...
la por a la mort...
a que escupin a la teva tomba...
(si en tens...
ara formes ja part del meu repertori...
orgullosa...
de les seva pertinença..
gairebé impertinent...
increïblement dura en contrast del primer moment...
de cocktails..
l'instant...
etern..
lleuger i sincer...
directe... de...
mugrons surant...
molt menys lleugera...
i jo ensopida...
distreta...
somiatruites...
perdedora...
fora!...
el punt més alt de la ciutat...
dóna de si...
oh no! una altre boja de la perfecció!
vaig pensar...
(buf! quin descans... saber-te...
veure els seus defectes...
els nois de la peli es barallen pels seus valors...
febre...
de sensacions...
canvio dues hores de piscina...
per cinc minuts de felicitat compartida...
baixa al més profund del sentiment... neda... fins gairebé ofegar-te...
amb l'onada... tres onades... gegants... com una gran bofetada...
és l'hora de despertar...
es va menjar el bollo sola?
l'amor no te cap ni peus?
si i no...
m'aguessis suportat tota la vida?
de ensumar la dolça olor del terra més fred i dur...
sobreviure... emotivament...
allunyan-te de l'autodestrucció...
esmicolant les esperances...
dolguda...
deliberada...
ment...
ferida...
per la manca...
mancança...
delira...
calma...
inspira una mort dolça...
la lira...
delicada....
ment...
vibra...
la corda més aguda...
desentona...
de tot allò indulgent que venera la teva tragedia...
la flor enverinada...
xucla... la teva essència salvatge...
declina...
i cau....
al camí del riu....
torna-hi...
parla amb la teva guineu...
què vols?
vull ser ensinistrada com un be...
un més...
però ets negre...
és jove...
una ànima jove...
que ha de ser castigada...
et creus que la vida és bona...
t'imagino...
allà calladeta...
mirant i escoltant...
i elles rajant...
i tu sense dir res...
acompleix el test de lestekilas?
aquell test te un munt de tonteries...
coneixes Utena?
és la pitjor...
la més difícil...
la del Xin Xan la va ficar la Arantxa...
(quina boja l'Arantxa...
ens pirem juntes?
després de veure i beure...
després de voltar i mostrar el seu...
cos...
de fer-se beure...
i veure...
valer...
jo segueixo amb els meus escrits...
i tu segueix amb els teus somnis...
(encara que fiqui cara de "tocada" al sentir el meu somni sortir dels seus llavis...
m'has robat el somni? (!!!)
i l'hauras de patir com tothom...
els set pecats... al límit...
la mandra, la cobdícia... la ingeunïtat...
la virolència...
de la feinada que porta ser valorada...
el valor...
és millor que l'èxit...
esmicolada...
pel no res...
per silencis...
muts...
ridículs...
absurds...
fantasmagòrics...
i és que en aquestes situacions d'angoixa increïble... és quan més t'inspires...
la ràbia, l'enveja i el dolor... criden al cel...
i l'angel de dins teu s'encèn...
i il.lumina la vida...
fent pampallugues...
mínimes...
per poder continuar...
veure oasis...
a la ciutat...
patir...
partir...
la timidesa... meva... desapareix... amb la confiança...
propera...
potser pitjor... patir...la astènia...
encens... música... i fum...
olor... de la bona...
esmicolem els moments...
i els transformem en armes blanques contra l'avorriment...
i l'abstèmia de la tardor....
sense...
sentir...
***
bso
http://prehistoricos.bandcamp.com/track/los-salvajes
http://www.youtube.com/playlist?list=PLZlwVPE3v-c_mwwGbE-CI7f3R7hI7NVU6&feature=mh_lolz
Comentaris