abstèmia salvatge

Salvatge...
bestial...


amb la sang entre les dents...
entre les cuixes...
ara reclama paraules...
d'estiu? o de tardor? quines vols...
vols saber-ho tot? tot tot?
ara?....
es que pot ser no m'en recordo..

un indret dit cyan... per galicia?
aquesta nit m'he despertat molts cops...

passo del seu ball de màscares....

neda la nadadora...
es capbussa i així s'allunya del patiment...
a cop d'aigua...
mira la fondària de la piscina...
necessària...
com regalima la llum entre les bombolles...
d'oxigen...
neda la nadadora..
per entrenar-se....
per quan arribi el dia...
en que s'ofegui...
saber-se ensortir...

visc en llibertat...
segueix el teu instint de llum em mana el cor...
no et deixis portar pels sentiments remoguts a interès puntual dels demés...
sempre hi ha coses molt millor a fer que agenollar-te dabant de gent que t'ha humiliat...
no els hi donis cap més oportunitat ni un sospir...
quan ells no han tingut miraments en cap moment...

(no me pasa nada...

va ser així...
al matí prenent el cafè amb llet de soja light del Dia...
miro el mur...
i surten coses...un festival de poesia...
què guai!
i m'apunto...
li dic a l'organitzador...
i em diu que a les 20h estarà a la sue...
hi vaig...
arribo i està tancat...
el truco des de la missatgeria del facebook (es pot fer... *descobriment...
i em diu que són a la cantonada... a la terrasseta...
(ho havia pensat abans...

i baixem...
i un noi ja home i una dona... que tremola...
sua... entre el maquillatge... i els llavis de vermell...
parla pel mòbil...
run run...
dues canyes...
quant val el tinto de verano? 2.50...
i la canya? 1, 90...
dons una canya....

(voldria manar... però no pot, no s'ho val...
una vista privilegiada de la ciutat...

un vi, dos canyes i un nestea...

efecte boomerang....
fer un llibre de poesia...
amb títol i tot...
Abstèmia (de vida) Salvatge...
què tal?
mola...

som éssers de llum...
d'energia plena... i amb tanta força...
la gent es pensa que està coixa...
i no vol seguir el pas... el ritme...
no pot amb tanta vitalitat, amb tanta llum...
es destronen, cauen... i s'esmicolen barrancs avall..
l'invidia...
les cega...

em surten ungles... em creixen...
esgarrapen l'ànima...
els ullals... salibats....
al veure-les... fugir... mentir... en silenci...
tant lentes... tant a poc a poc...
que fa ràbia... molta ràbia...
els nervis s'encenen... al ritme de les flames... de la foguera...

deixa tot aquest dol... tot aquest patir... i allibera't...
obre't... neteja els teus txàcres... medita... queda't en blanc...
de llum plena... pura... sincera...

connecta't amb els altres éssers de llum com tu...
sense pretensions materials...
em dèia ahir el poeta...
a la trobada sobtada i brutal....
els intraterrenos s'alimenten del teu patiment... els portes darrere de les orelles...
són la teva ombra maleïda....

segueix el teu instint, la teva llum... espectacular...
i allunya les bèsties de la mentida, de la obscuritat, el no res... de tu...
només volen cruspir-se la teva energia...
(això sempre m'ho ha dit la meva mare....

es veu que no es que em vulgui salvar quan m'ofegui, quan em torni a caure al mar...
sinó que vinc d'un planeta d'aigua... on sempre estic a l'aigua...
on m'esperen els meus germans de llum...
a la quarta dimensió...
a la que no val la bellesa, ni el temps, ni els prejudicis capitalistes, masclistes...
allà només val la veritat, la llum i la llibertat individual...
a Lemuria... diu...
et sóna? (diga-li al teu pare... allibera'l també...

estem a una matrix, tu tens la força, tu pots triar...
ho saps, o tens a dins, però ho vas oblidar quan vas arribar a la terra...
al 3D.... tens por... t'has enganxat a l'angoixa...

After tunti... pau universal... allibera't...
deixa marxar a tota aquesta gent... que no se ven be què volen!
energia...
dolor...

estic tant afamada...
de tanta espera...d'angoixa... per res.. per no res...
de tanta tensió...
no resolta...
a punt d'esclatar... volaria per sobre dels edificis...
i cridaria fins morir... per alliberar-me de tota aquesta negra abstèmia...

de tu... de la teva pell...
de les entranyes, dels budells....
enfarinar-te... i cruspir-te....

cerca la teva....
dedica't a allò que t'omple de veritat... busca el teu camí...
lluita per lo teu...
i il·lumina't... il.lumina... no tinguis por...

(la poeta i fotògrafa ho ha deixat tot, i ara només es dedica a vendre el seu llibre...
i a fer de voluntària.... tot un exemple.....

vols poesia visual?
ja tardes....

avui i ara m'allibero de tot el que em lliga al passat...
de totes les persones... de les ànimes enverinades...
de mentida i negre dol...

i surto a la cerca de la veritat... il·luminada... plena... i feliç!***
gràcies!

bso

beso

font:
 "Hijos de Matrix", del David Icke.
http://api.ning.com/files/W-cvbOicaVV0m25p3bD8Wi5Di6PEIL8Evs3eAE2-5M2BYzYnAfCcdNK3IsdoAgEGLFR-Sde4gq1zvlxdRr87MUn2gSGKCSVL/HijosdeMatrix_DavidIcke.pdf

Comentaris