@lutxana #escrits i relats del dia a dia*

Salvatge... bestial... amb la sang entre les dents... entre les cuixes... ara reclama paraules... d'estiu? o de tardor? quines vols... vols saber-ho tot? tot tot? ara?.... es que pot ser no m'en recordo.. un indret dit cyan... per galicia? aquesta nit m'he despertat molts cops... passo del seu ball de màscares.... neda la nadadora... es capbussa i així s'allunya del patiment... a cop d'aigua... mira la fondària de la piscina... necessària... com regalima la llum entre les bombolles... d'oxigen... neda la nadadora.. per entrenar-se.... per quan arribi el dia... en que s'ofegui... saber-se ensortir... visc en llibertat... segueix el teu instint de llum em mana el cor... no et deixis portar pels sentiments remoguts a interès puntual dels demés... sempre hi ha coses molt millor a fer que agenollar-te dabant de gent que t'ha humiliat... no els hi donis cap més oportunitat ni un sospir... quan ells no han tingut mirament

*escriure és participar en la creació, és la creació del subjecte, del propi jo, un jo fet de lletres, paraules que són... he donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despollades... la paraula creadora, la creació amb la paraula: primer veu, després alè i, finalment paraula...   # Espriu Aquest fa la sufient calor, temperatura, per poder celebrar la festa de la Castanyada a la platja... Sorgeix del no res... Hola que saps on hi ha un bar gai? Dons si, tot recte i gires a la dreta... D'on ets? De NY, de les catarates del Niàgara... (que guai!, no? És el meu primer dia de festa gai... i vas sol? Si... es que he estat dos mesos estudiant al Marroc, i allà no es pot beure, ni res... i avui a Barcelona vull fer la meva... a la fi... al meu poble no hi ha tanta llibertat com aquí... per  a la gent gai... com fer pasta d'ou casolana? feu cites? no, no... potser som les amants del cercle polar.. ella se'n va anar a veure l'aurora..

Holliwood  *benvinguda a la ciutat dels somnis* això diuen al finalitzar la peli... una de les més taquilleres del cine... mola, per que la gent guai, segueix sent guai, des del primer dia, i no falla... m'encata aquest tipus de gent, i és difícil de coneixer gent d'aquesta mena... que sap el que costa tot... somia... qualsevol nit amb la seva cara... al teu llit... digues el que sents... saps el que vols? no te cap lògica.... (penso... l'amor te lògica?, no se suposa que l'amor no en te de lògica? ordre, rutina, alegria quotidiana... equilibri emocional en la majoria de coses i amb les persones que m'acompanyen en aquests dies... avui he pensat que serà el dia menys pensat.... temps de silenci... ara neda una estona cada dia... ara respira... sota l'aigua...es capbussa... i surt... darrera de les bombolles... li agrada tant quan la llum s'ofega entre el blau... com quan es fa de nit a través dels vidres... a l

podria començar parlant del problema... i la justificació.... després del marc socio-cultural on es retracta aquest... i després el marc específic... com qualsevol treball científic...detallant els objectius....i els ítems que vols estudiar... desgranar... com si fos una magrana.... la teva situació...per ocupar-te'n...en comptes de deixar-te anar... fluir... caotitzar... relativament.. és el so del silenci...dels silencis...és caure al vell infern...i deixar-se anar...en un dia gris... núvol...de plujosa.... humitat...tensió... escriure-ho...no esvaeix... la dolça... amargor... però tota ficada... pots començar a ballar.. ha passat el dia 9 de nou.... missatge al teu endogrup...voleu venir? unes si, unes no...a les 20h puntualitat britànica... plaça del sol (intentaré escriure seguit, i no fer tants punts i apart, així pot ser que sembli més un escrit, que una barreja entre poesia i jo què se...) plaça rovira, si, ja l'he sentit massa aquest estiu... dons allà..

fumar al sortir del gimnàs... cridar al mig del metro... (la gent de barcelona està afectada d'un egoisme distint fruït d'anar tant en metro... el meu camí de cada dia* el metro causa estres... i dislèxia... i el que vulguis... al final tothom pensem, raonem i sentim gairebé al 99% igual... varia si has nascut a Senegal o a Glasgow... si estàs viu o mort... i prou... la por a la mort... a que escupin a la teva tomba... (si en tens... ara formes ja part del meu repertori... orgullosa... de les seva pertinença.. gairebé impertinent... increïblement dura en contrast del primer moment... de cocktails.. l'instant... etern.. lleuger i sincer... directe... de... mugrons surant... molt menys lleugera... i jo ensopida... distreta... somiatruites... perdedora... fora!... el punt més alt de la ciutat... dóna de si... oh no! una altre boja de la perfecció! vaig pensar... (buf! quin descans... saber-te... veure els seus defectes... els

* "rovira"... gira... i regira... plaça rovira i trias. .. gràcia.... * qui era?  l'arquitecte que va fer l'eixample a mode del Pla Cerdà... que va nèixer a la mateixa plaça... festes de gràcia... a petar... i com muntar una taula amb totes les teves amistats i familia? amb lluna plena... quan veus l'altre cara de la gent... les seves febleses... on vaig de fumar un temps... on vaig saber que un angel va marxar al cel... turó de la rovira... El  Turó de la Rovira  és una  muntanya  de 262 metres que es troba al municipi de  Barcelona , a la comarca del  Barcelonès . és el punt més alt del Barcelonès? de la ciutat? refugi antiaeri... bunker... Bateria antiaèria del turó de la Rovira... a la Serralada de Marina... hi ha un restaurant per a bodes... que es diu Can Rovira...una hípica... hi passo cada dia... túnel de la rovira... i penso cada dia, per què he de passar cada dia per aquí? d'anada... p