Quan sents que el destí no llueix amb tu.
Quan ensumes olors furtives no gustoses.
La llum del dia m'enlluerna.
No hi ha 2 sense 3.
Potser la darrera no, llavors tornarien a ser només 2.
Avui és massa tard.
Sóc una loser.
M'ha dit que aprofiti la meva intuïció d'endivinar el futur.
Una performance sensorial, una exposició temporal en el seu cos.
Com serà el seu cor?
A les distàncies curtes...
Ara és el moment de l'espai.
Generositat indiscriminada.
Rema, segueix remant.
Potser el sexe és massa obscè per tu.
Estic molt lluny dels teus somnis i del teu desig.
El límit en quarantena.
El vol comença.
No tinc gaire por.
La mateixa cançó de fa un temps ara canvia de sentit. Tot és relatiu.
A les circumstàncies.
A els sentiments...
Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...
Comentaris