Passa al contingut principal

Bienvenida a este instante

Es la última vez de cada cosa... De cada persona que sale volando... Aunque sea con las alas rotas..
Cambia antes de que te cambien...
Si quieres resultados diferentes cambia tu método...

La española cuándo besa...
Besa...
Aunque no sea española...

Encuentros taciturnos a media noche en la plaça de Sant Felip Neri...
Las dos caras de la misma moneda...
¿Para escribir hay que vivir?

Hay que beber...
Vino robado,  Rioja crianza del 90...
Mejor 86...
La mejor cosecha...

En un viaje...
No tengo ningún viaje en perspectiva...
Aunque estaría genial ir a las termas esas de Francia..

Son las 10 y parece que sean las 8...
Hace frío de nieve...

Kilkevipen x 3 veces...
Nils Olguerson...
Los amantes del círculo polar...

¿Te llamas Ana?

Otto el piloto, claro que si...
Caótica Ana...
Formentera..
El roce de la piel...
La presencia...
Interior...

En la calle más transitada de la ciudad...
Tu en medio...
Te sientes distinta al resto...
La energía eres tu...
Viviendo y vibrando este momento presente....

Bienvenida a este instante...

Casualidades...
Aún no he salido a la luz...
Todo son procesos...
Ciclos...
Tengo que saltar de está rueda y caer en otra...
Como cuándo saltan a la comba...
Nunca me atreví...
Temía no hacerlo bien....
El ridículo....

Ayer la vi...
Una vez a la semana, los jueves...
Ya van 2....
Camarera, camarera....
Un poco borde...
Sonríe malévola...
Lo sabe o no?
Estará mañana?

Es la lider...
Es de las más guapas...

Le siguen..
Siempre..

Me lo tendré que currar... Hay un camino de baldosas amarillas alumbrado por la luz de la luna...
¿Llena?...

El primer beso es el más importante....
Es único....
Igual que el último...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or...

cambiando la hora

he cambiado de camino un poco o quizás me he dejado llevar por la inercia hasta llegar al trabajo... no he cargado el móvil pensando que no me haría falta tener batería... ya que hemos quedado a las 8 donde siempre... como todos los viernes de este otoño... ahora vuelvo al kaduxe... solamente a por una birra... y la opción de ir al Wc... la gente se impone... y baila sin contar con lo que tu aportas... sin valorar tus necesidades... ni cualidades... al final pongo a cargar el móvil... me fumo el tabaco que queda y espero en silencio lo que deseaba que fuera una noche de viernes romántica... tranquila... al uso... sin extridencias... humilde...simple... llena de sonrisas... como antes... o como nunca... a mi lado un señor calvo en una situación similar a la mia, parece... es como cuando estás en un meeting point y ves como cada persona que espera recibe antes o después su visita... su persona esperada... sea para lo que sea... y tu sigues mirando... esperando nada... has enco...