Passa al contingut principal

reforma educativa y sentimental

me encanta esa canción...
*http://www.youtube.com/watch?v=jaqAQfKB7DA
hacer daño por hacer agena a los infiernos que otras puedan padecer...
el error...
inevitable
no culpo a nadie sobre mi indecisión...
navegando sin dirección...
hacia ningún lugar...
sentir intensamente... nadie lo sabe...
como salta... y brinca la sangre en mis venas....
nadie entiende hasta que punto puedo sentir...
es tan fuerte...
que con ese sentir podría escalar un árbol...
y hasta la sagrada familia...
pasan las horas...
y me pregunto de que sirve todo lo que vives.... todo lo que haces...
todo lo que sientes...
se hunde en la nada...
nadie llora... nadie arriesga....
nadie quiere volar
..
hacia la emoción...
me entra una sensación angustiosa....
despierta...
yo...
siempre a ciegas... sin querer ver la verdad.... hasta que las estrellas me envenenan....
sin palabras....
me arrancaría el alma... pero me falta el valor...
sentir... es imaginar...
pensaba en ir a tomar algo..
a algún bar de la zona...
quizás cerca del mar....
de mi mar...
llena de besos....
que inspiran...
tanto...
y duelen al no hallar consuelo
..
sentía y hablaba... por hablar...
ella dijo que lo perdonaría todo
..... pero lo rompió todo...
y luego se rompe ella...
y mira al vacío en busca de estrellas.. tras su decisión final...
el dolor...
las flores que muestran colores vistosos... y huelen mal...
para siempre...
quizás cubran esas caréncias con la nueva reforma educativa y sentimental...
la independencia...
quizás mucha gente mayor se encuentre sola..
pero mucha juventud también....
abandonada de la mano de la sociedad...
no me educaron a reaccionar en positivo... ante los fracasos... materiales y menos emocionales...
todas mienten...
no nos enseñaron... a estar solas...
a ser felicea con nosotras mismas...
a trabajar nueatra niña interior...
¿qué quieres mi niña?

será la fuerza del destino...
¿me quieres matar?
se ve que si piensas mucho en suicidarte es un trauma del bebe nonato al sentir que su madre piensa en abortar...
la intuición te lleva al amor...
y la razón al egoísmo...
evitar la soledad...
amar a aquella persona con la que sientas afinidad... emocional, sexual, vital, material y emocional...
has dado en el clavo...
y desde entonces hasta ahora...
el juego del amor...
si el invierno viene frío...
quiero estar junto a ti...
(¿como era el final de la película?)
***

no te dejes engañar..
¿qué hora son mi corason?


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or...

poliamor* con bravas

  *(no confundir poliamor con poligamia) *el otro día analizaba el significado de la fotografía...ahora he visto una publicación en redes sociales de una mujer a la que sigo, explicando en el pie de foto, que con su primer sueldo compró una cámara para hacer fotos...al otro lado de la foto de perfil de mi prima está su padre en el momento que se la hizo, eternamente...  justo mientras escribo esto leo rápidamente en un tweet que quiere desaparecer... "Tenemos 66.000 pensamientos al día. Dos terceras parte son preocupaciones. ¿Cuánta energía perdemos en cosas que no van a ocurrir o si suceden sabremos salir de ellas?" mi respuesta:  es que la mente humana ama resolver dilemas... y esa es la vida humana mental hacerse preguntas, cuestionar...  No importan las respuestas solo seguir haciéndote preguntas... ¿De dónde surgen las ideas? Muchas son chispas que brotan de nuestras crisis varias existenciales. De las peores crisis vitales surgen las mejores relaciones, las más...