Passa al contingut principal

diada

Escric en temps real. Sense xarxa. Caic.
de l'amor i de la vida.. cadascú mira per el creu que li convé per trobar la.bona vida... vull viure amb calma... despertar sense por a estimar sense rebre res a canvi... estimar i ser esrimada sense ferir-me ni ferir..ni treure la llibertat a ningú... no és senzill.. tot es complica.. potser en un instant.. hi hauré de triar... triar potser el que en poc tempa s'ha esfumat... no esperar res... sentir-me sola... sense mágia per sentir... no vull perdre res... potser és massa tard... per seguir... per plorar...
L'abisme del no res fa por... accepto la situació... no se qué fer... potser no hauria de fer res... pasen les hores com si fóssin anys... llargs...
i no queda gairebé res...
només paraules...
sento que perdo el temps...
crec que les coses passen per alguna raó...
la pau...
viure la vida...
serenitat...
petons
carícies....
records...
imaginar el futur i no veure-ho tot negre.. refer i fer... no hem vull aturar per res del món
no vull perdre més temps...
vull sentir-me be...
tot és com ho vulguis veure...
ara ho veu clar...
amb mi tot ho veia negre...
potser jo no la faig feliç...
i si no la faig feliç...
jo no sóc feliç...
m'he tornat egoista...manipuladora...
potser si...
he aprés a cuidar-me... potser...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or...

Seguras en la inseguridad constante

Cambia antes de que te cambien... Decía la película aquella tarde noche finisecular... y ese lema lo he repetido miles de veces, muchas veces sin comprenderlo enteramente, aunque a la vez vaya cambiando de significado según el contexto en el que la digas...  Seguras en la inseguridad constante... Lo único seguro es el cambio... Las lesbianas nos hemos acostumbrado a que todo sea inestable e inseguro, que todo se pueda romper o devanecer en cualquier instante, todo es un trabajo estable, una pareja, una amistad de valor... vivir en el caos seguro y constante, en el ámbito sentimental, laboral, de amistades, un día una chica puede ser tu gran amiga aliada y al día siguiente se lía con tu ex tóxica. Todas estamos bailando sobre tablas mojadas en medio de tormentas en el mar, esperando el tsunami que nos ahogue, y en época de crisis, más: no saber si vas a poder pagar el alquiler este mes, cada mes, durante veinte años, te hace vulnerable y arrimarte a cualquier puerto aunque sea nause...