la canción de bauhaus, el grupo musical, me recuerdan a mi juventud... a las siestas después de clase de instituto... cuando aún no había descubierto el amor... y quizás lo anhelaba.. como todas lo imaginamos...
el pitido del autobús ensordece mis oídos...
transmuta en mi... en vibraciones...
gran vía....
gran vida... la mía, de adolescente...
sin embargo ahora siento más o menos los mismos impulsos...
se acaba la batería...
vuelves para enredar el mundo...
en hilos superfluos...
que sinembargo ahogan...
hasta escocer...
quizás ya no leo libros...
pero si artículos de periódico ..
entrevistas...
tweets... posts...
links ..
y poesía que se deje leer...
y que me encuentro por casualidad en internet...
queda menos...
recuerdas cosas que no sirven para lo que tendrían que servir...
y se valen de maltratos que secan la mirada...
busco una estrella para esta noche...
que empieza...acervada...
en el desdén me fuí y uí... sin nada...
o a la inversa fué..
halago que no certeza...
egoísmo...
por antonomasia..
Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...
Comentaris