Sempre....

El cafè més llarg del món.


L'home que volia vendre el món...
l'home que duia una maleta...


Festa, crònica d'una festa anunciada...


Arrivem, veïem el nostre futur en el rostre de les dones d'ahir, que avui porten els cabells blancs...
amb el mateix pentinat curt i modernet...
I aneu molt sovint a les festes aquestes?
Si, hem anat molts dijous....
I l'ambient com és?
Ella diu que són totes iguals...
Totes iguals?
Si...
i el rollo és una mica tancat...
molt íntegres elles, però un dia van cantar Laura Pausini al karaoke...
vaig flipar!


la cosa està en pasar-ho be i no pensar molt, que pensar ja  se sap que no porta enlloc....
si penses molt, només fas que pensar... i perds la noció del temps, encara que no existeix...


un cafè ben llarg, per cinc dies...
fort...
en got...
a la meridiana....meri di ana...
la dama d'elx....
la reina de saba....


elles van al gimnàs de bon matí...
o els caps de setmana... fan coses per omplir-se... per sentir-se satisfetes amb el seu cos...
la satisfacció personal... salut? mental?
ella va tornar aviat a casa per còrrer avui...
avui plo(u)...


ella segur que és la única hetero de la festa...
no la única és la meva companya de pis...
i les iaies no?
uff les iaies...


i si fas mitja volta no tornes cap enrere...


recordo quan era jove i crèia que no hi havia lesbianes al món...
crèia que la meva vida seria com la d'una monja...
recluida en algun pis...
solterona, per que la "solitud" és hereditària....
i a mi em toca...
no?


diuen que tenim el que volem...
jo somiaba llavors en tenir un pis...
i ara hi sóc en ell...
en pintar...
en escriure...
i ara tinc moltes coses per explicar cada setmana...
i les escric---
i les dibuixo...
potser---


si la vida són dos dies, fica-li il.lusió i alegria...
diuen... les cançons...
l'alegria és apreciar el moment...
i deixar de donar tantes voltes a tot...
deixar-se portar, fluir...


treu-re-li pes....


ella diu que potser no és suficient...
que se em nota als ulls, que la meva mirada és de gel...


després de tantes estacions, de veure passar tots els trens...
em quedo a la platja...
mirant al mar....


va venir la dona... de l'aigua... de l'estiu...
i no la vaig veure venir...
ni a ella ni al mar...
i ara es desfè entre els meus dits...
com la sorra...
del rellotge...
que es desfà com el temps...


m'estima diu... i jo també l'estimo....
el dit a la boca, per aturar tant rebombori...
fa molts dies que ....
visc només d'il.lusions...
http://www.youtube.com/watch?v=6DzmWlAtlps


la cosa està en caure fins tocar el sostre de nou....
el récord del món...
de cauigudes...
l'altre marató...


havia oblidat com era dormir amb tu...
sempre hem sembla tot nou i lluent...
tinc la capacitat de desfer-me dels sentiments...
però no de la ràbia...
que es queda com una pedra de riu al fons...
i s'erosiona amb l'aigua que hi circula... sense aturar-se...


què vols?
una parella que et porti mil mal de caps?
les dones...
porten mal de caps...
i els homes...
és potser el model de parella, de familia que ens autoimpossem...
com estar primetes, i mones... per lluïr...
com tenir una bona feina estable... que faci no haver de pensar mai més en problemes de diners...


roses, roselles...


no estamos locas, que sabemos lo que queremos...
sempre volem el que no tenim?
sempre coincideix que vols alguna cosa i aquesta cosa no vol o al revés...


models de vida, de cases perfectes, de coses que ens fan sentir malament...
ens allunyen de la realitat... que no és mai perfecte, temps de silenci...


por a què? ja no tinc por de la realitat... el que tinc és por a la mentida, a sentir-me enganyada, per mi mateixa per les coses... pero si no volo no seré jo....


és qúestió de principis...
famílies desestructurades?
totes ho són...
no hi ha cap familia, ni cap persona perfecte...
la cosa està en voler, en estimar allò que tens...
en un instant...


sinceritat, confiança, bellessa, monogamia, fidelitat, amor, passió, voler compartir i un toc de màgia*


una llista massa llarga de coses que la gent constantment canvia per l'egoisme, i l'autosatisfacció personal i instantania...




una flor?


van passar sis mesos i em vas dir adéu... un plaer coincidir en aquesta vida...


un clau, un altre i un altre... i al final només et queden els forats...
mai facis res per algú, mai ho fas... en realitat ho fas per tu....
és l'excusa perfecte per marxar...

*

Comentaris