Passa al contingut principal

Angel o dimoni*

Blau....
ei tu, no ho pensis més...

en el moment de més fred apareix el seu nom escrit a la pantalla del mòbil...
no esperava mai...
només parla amb i ningú més...

alguna cosa de veure, de beure... calenta...
als seus ulls...
torna a reflexar...
fos amb el sol...
un so de mar...

que no es meu...
sembla que es desfà...
em mira de prop...
em mira endins...
ho sap  tot...
es fa la tonta...
ja ho sap...

i torna...
i jo miro per la finestra....
l'altre finestra vermella que contrasta amb el blau de nit del cel...

un cine....
una cançó...
feia molt de temps que no passava per aquell carrer, aquella plaça...
on vaig caure del columpi....

què desitges?
què desitjo?
que em desitgis...
tu...
jo?
de mi?

desitjo de mi poder convèncer... poder confiar, que dongui confiança, il·lusió de futur..
una cançó sona en el moment perfecte...
http://www.youtube.com/watch?v=6JnGBs88sL0
la cançó del dia, del meu dia... per que és meu...
tots els segons...

passa el tren,...
tu potser hi vas en un, i hi tornes...
jo cuino les brases del desencís...
que no se ben be com s'escriu....
ni es diu...
ressona entre les meves dents...
els llavis...

no t'enrecordes de res d'ahir?
alhora... va junt
ho saps....

àngel o dimoni....

l'ensiamada, de cabell.. d'àngel i.... 
ara què?
ara res...
una altre....
dimoni!

diantre!
la noia de l'altre brasa m'ha mirat, me l'he trobat al lavabo...
de reüll...
no seria capaç de res, més...
que cridar l'atenció...
ara que se que ja la tinc...

i marxem amb el fred al cos...

una dutxa calenta...
carnaval...
no tinc gaires bones experiències dels carnavals....
en general...
dons millor envoltar-se de no res...
gaudir de la por...

de les hores de nit, de dissabte...
un plàtan... una camamilla...
farigola...
que déu ser encara a la teva motxilla...

que déu...i nou...
i tot plegat...
és un pas, cap al camí....
que vols...
que vull....

l'amor de veritat mai s’acaba*
és com una espiral.... s'enreda... i esclata... i es queda a l'ànima...
que s'allibera del cos, quan és dèbil...
com el diable...
s'escapa....

repetim?

m'escapo de tot, de res... de tot allò que vol dir  responsabilitat...
vull el teu abraç...
vull no ser egoista...
vull no consumir la teva llibertat, de la teva mirada...

la cançó del cotxe... 
al sortir... al deixar-te al ascensor... es perd...
les paraules se les emporta el vent...
quan no surten del cor...

hauré d'escapar de tu, de tot, de mi... d'aquest hivern... 
d'aquesta gent que se’n va...
i no torna...

si fos cega.....
no vull ser cega...
vull admirar la teva bellesa...

la tinc capturada... en instants al meu cervell....

com s'escapa el cos de l'ànima dèbil?

baixant es veia tota la ciutat...
i potser algun dia podré confiar....



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...