@lutxana #escrits i relats del dia a dia*

ei que ets a casa? si? anem a fer una cafè? i tant!, ara et pico... quin era el teu pis?, mai m'enrecordo... ah si!, segon quarta.... li agrada... aquesta cançó, de verd... d'esperança... no diu res, però pregunta... com és ella? tens alguna foto? no... què tal aquests dies?... truquen a la porta,  és el vei demanant que abaixem la música que està molt alta, són gairebé les tres de la matinada... mentre regiro la rosca del volum.... ve la amfitriona amb els altaveus... esteu fent un 4x4? el 23... sóna a jazz... la noia de la guitarra... tela... gitana...  tots els dies... de verde verde limón... el color dels ulls entre ataronjats i marrons, ben definits per la línia negre... mmm.... tendre, escalfor, suau i bella... a la llum del sol de primavera... somriu en calma... vol que arribin els dies de calor i anar a banyar-se al mar... sense dessig, sense objectius... mira i encissa... mira i riu... sense voler dir res.... només vol el que te.... i ho protegeix amb tota la...

f àcil... en moto recorro els carrers de la ciutat, veig el meu reflex als vidres dels cotxes... l'ombra de la lluna que s'està emplenant... moonlight shadows, la cançó.... del dia, d'una vida... d'un instant... al balcó després de tot... la llum del sol i la seva escalfor... un brindis de Coca-Cola i donuts de xocolata al sol.... fes-te un blog! escriu.... un dia va decidir que seria escriptor mirant un partit de beisbol.... és una bona idea... però crec que el fet de voler ser alguna cosa no és suficient com per ser-ho.... o tenir-la.... la vida és una mica lianta... com les dones... ella em diu que no és suficient... que provi, que potser m'agrada... jo envejo la seva manera salvatge de viure, sense complexos... sense pensar en el què passarà... sense objectius.... deia un que si no tens objectius, perquè vius? potser millor viure i ja està, viure una vida plena de present, sense cauterització de ferides de il·lusions mortes i estrangulades per la mala sort....

El cafè més llarg del món. L'home que volia vendre el món... l'home que duia una maleta... Festa, crònica d'una festa anunciada... Arrivem, veïem el nostre futur en el rostre de les dones d'ahir, que avui porten els cabells blancs... amb el mateix pentinat curt i modernet... I aneu molt sovint a les festes aquestes? Si, hem anat molts dijous.... I l'ambient com és? Ella diu que són totes iguals... Totes iguals? Si... i el rollo és una mica tancat... molt íntegres elles, però un dia van cantar Laura Pausini al karaoke... vaig flipar! la cosa està en pasar-ho be i no pensar molt, que pensar ja  se sap que no porta enlloc.... si penses molt, només fas que pensar... i perds la noció del temps, encara que no existeix... un cafè ben llarg, per cinc dies... fort... en got... a la meridiana....meri di ana... la dama d'elx.... la reina de saba.... elles van al gimnàs de bon matí... o els caps de setmana... fan coses per omplir-se... pe...

Blau.... ei tu, no ho pensis més... en el moment de més fred apareix el seu nom escrit a la pantalla del mòbil... no esperava mai... només parla amb i ningú més... alguna cosa de veure, de beure... calenta... als seus ulls... torna a reflexar... fos amb el sol... un so de mar... que no es meu... sembla que es desfà... em mira de prop... em mira endins... ho sap  tot... es fa la tonta... ja ho sap... i torna... i jo miro per la finestra.... l'altre finestra vermella que contrasta amb el blau de nit del cel... un cine.... una cançó... feia molt de temps que no passava per aquell carrer, aquella plaça... on vaig caure del columpi.... què desitges? què desitjo? que em desitgis... tu... jo? de mi? desitjo de mi poder convèncer... poder confiar, que dongui confiança, il·lusió de futur.. una cançó sona en el moment perfecte... http://www.youtube.com/watch?v=6JnGBs88sL0 la cançó del dia, del meu dia... per que és meu... tots els segons... passa el tren,... tu potser hi vas en un, i...