@lutxana #escrits i relats del dia a dia*

he deixat coses per fer demà que podia fer avui... tinc ganes d'escriure, però també tinc ganes de fumar, de pixar... i si me'n vaig potser em treuràn l'ordinador... sóc a l'aula d'ordinadors de la uni... si... hi sóc... fa sol i fred, fa temps de moment frankfurt... no pot parar... es deixa emportar... no està segura... no vol pensar... les coses són massa importants en aquest moment... haurà de decidir, i decidirà no decidir... si no ho fa, algú ho farà per ella.. i tan li fa... no? no ho crec... ara vinc... li agrada... acaricia... recorda, somriu... és suau, pell i cor... llum... ardent...existeix? un escrit, un tressor... fàcil de descobrir... nits de sons inacabats... la meva és la meva... no tinc res a dir... no deixis escapar cap oportunitat, el no ja el tens... tu envía encara que no sigui el teu perfil... potser algú ho llegeix... és una oportunitat... més... i més i més... dilluns de solet... a la plaça, pel centre....

 Recuerda que, a veces, no conseguir lo que quieres es un maravilloso golpe de suerte. 10 minuts de ràbia infinita... no hauria de tornar a parlar amb ella mai més, el silenci moltes vegades és la millor opció... no pots deixar-ho pasar... no és qüestió de bellesa, ni de poder... és il.lusió... és qüestió de cremar-se....de voler... de fer el que has de fer.... de no deixar a qui estimes de banda... de viure.... de roselles, un mar... el fum, els castells.... distru-te amb les onades del mar... des d'aquest mar guanyarem mil batalles... s'imagina... la meva persona amb una altre... cosa que no puc imaginar-me ni tan sols jo... són només espurnes a l'aigua de nit del port... balles amb les llums del sol imponent... et torno al mateix mar que et va portar a mi... te'n vas amb les onades... escuma.... que punxa... no ens banyarem a l'aigua de mar... està molt freda ara... records... al cotxe, al passeig, d'agost... després d...

*les noies que van en bicicleta... per la ciutat... surten preparades en el precís instant... que camino jo pel seu costat... per il.luminar-me? me encanta pasear de tu mano, entre tus miradas, y después tus labios...por las calles sin nombre de la ciudad sin centro... de miel, de te, de limón... sabes... encontrarte... en tus ojos* te escondes entre tus palabras, tus besos te despiertan del miedo... a escuchar de nuevo al diablo que baila en tus destierros...cuidate del diablo... veo en tus ojos, la luz, de confiar, de vibrar con cada caricia de nuestros labios... de ilusión de mar... ara és el moment d'escapar... http://www.youtube.com/watch?v=nj-Ce7G5mx8 et veig...als teus ulls, em mires... vols entendre el que rodola a la teva ment... vols entendre el perquè de que no puguis parar de fer-me petons... per que no pots deixar de agafar-me les mans... per que no pots deixar d'estimar-me... la ciutat es perd entre els pensaments... els records... el petó ...

Ja ho tic tot controlat! ( http://www. youtube .com/ watch ? v= TJaHlPmlAWc ) Ei, ara ja ho saps! Que ho tinguis en compte! "Els Manel son un grup música per  pastorets  i bens  pastorant ,  i es van fer famosos gràcies al Guardiola". Derrapem? Ei, tu, si, si… tu! Escolta'm! (o llegeix-me… "Ha fet la seva  web  com la del  Esquenazi ". Avui tots els bancs del parc del  solet  eren plens, he tingut que seure a la sorra… "Has arribat i m'has fet estornudar… Què et penses que sóc jo, el núvol tòxic o què? Ei, aquests dies estic nerviosa…(t'ho volia dir ahir quan et vaig trucar... Et trucava... per ... si…  bueno  dóna igual… ja… Al bar que sembla un  xiringuito  de la platja, si aquell de la Massana, el cambrer es va oblidar de cobrar-nos la primera cervessa… era un regal, crec.... per que només arribar em va mirar i em va somriure marxant ( amb els anys, que em fan més sàvia i no més vella, estic ap...

És increïble. Moltes vegades t'ho dius, quan veus que has deixat passar una oportunitat ideal! Potser no era el moment, potser…potser si... "Hubo un momento que faltó de todo…(…) nadie podía bajar a la calle" Potser és un d'aquells dies que tot t'inquieta i desespera… Estic molt sensible…vulnerable... Avui em podem tocar la fibra ( em podeu fer molt de mal... Ho fai? Li dic? Em va somriure… El dubte… No vull mentir… "¿Cómo estáis viviendo la situación?" Ella em va dir que no vol res serios, que no està enamorada, el que se'n pot dir "enamorada"…amb totes les lletres… tampoc em vol deixar, estar així… fluim? vol mes llibertat… (la seva llibertat de sempre...és així, no és l'edat... i no  deixa de fer-me petons increïbles, em truca a totes hores… flueix, fluïm? sembla que l'hagin ensarronat… que algú li fica idees xungues al cap… es va ratllart l'altre nit... volia voltar ... està acostumada… no ha tingut mai que pre...

Surto de la feina i et trobo de sorpresa esperant sota el solet de mitja tarda. Un somriure. Màgia. Petons i decidir on dinar. Tant fa, un restaurant d'etiopia? Ets la reina de Saba? La meva. Tornem, t'en vas, amb la tarda. Torno al meu nou mirall, i tu a fer que fas de què. Dóna igual, la qüestió és fer "vuele"(veure) que fas alguna cosa interessant pel teu futur, per ser algú, encara que la cosa que et faria mes feliç és quedar-te a casa amb les teus fills. Però la sopresa és la millor opció. Tot rutlla. Tu vas a fer les teves coses i jo les meves, i al final del dia ens retrobem. Al llit. La flama intensa de pell encessa. M'encanta bessar-te, dius. Escalfor il.limitada, des de sempre, per sempre... La llum del matí. Esperem que s'acabi la primavera i vinguin els dies d'estiu, anar a la platja i viatjar. L'excursió aquella a la neu va estar be, uns dies a la costa brava, uns altres a la muntanya, etc. Però sense calor solar no ...