Passa al contingut principal

Un nou pla B.

No encerto.
Alguna cosa nova, estranya…
Al mar…
Si no t’agrada aquesta ciutat, si no…
Sempre hi ha un nou pla, una pla B… per tu*

Se que no hauria d'esperar res, 
però espero... temps il.limitat per estar, per parlar...
per anar al cine, no volies?

Ara parlo...

Està be, tot plegat...
Valoro el que hi ha, sentir-te a prop, aprofito...
l'energia...que rellisca de tu cap a mi, sense que tu vulguis...

No puc parlar, però sento, però puc escriure, intentar dir quelcom…
Que sembla que només m’interessa a mi mateixa…
Cerquem espais, una transformació… fluir… em repeteixo… et repeteixes…
Necessito més temps, més confiança, i potser tu no en tens de temps, per a mi…
Tens coses més importants… sense retreure res….
Cadascú a la seva, com em deia la meva intuïció, que de vegades l’encerta.
Sembla que només en casos aparentment negatius…
Perquè aprenc de totes, de les que passeu intentant no deixar empremta…
Cerco noves idees, noves propostes… a la incomunicació, potser és la lluna que ens cega, amb la seva energia irracional…
Hi ha moltes més opcions, per a una nit, però jo trio passar-la amb tu, val la pena, pels moments…
Per sentir a prop a algú que sembla…
Tot sembla, tot és incert, però ho entenc, m’agrada que sigui així, qui sap on acabarem aquesta nit?
Saber les coses de primera ma…
Volia dir-te que… res….
Sento com si no m’escoltessis…
Com estàs?, estàs be?...
Què vol dir estar be?
Has refet la teva vida? T’agrada algú nou? Has tornat amb el teu ex?...
Volies trencar el gel… o només eren paraules, sense res, més…
Volies que aparegués, de cop… em vols a prop, de tant en tant, una estona…
T’entenc, ara vols fer la teva… em trobes a faltar?
No has pensat en cap moment en tornar-ho a intentar?
Amb mi, dic…
Res, la paret, les parets de la ciutat…
M’agradaria anar amb tu aquesta nit, veure el foc… veure’t… allà…
Potser no hauria de ser….
M’agradaria….
I em sento malament per voler-ho…
Per voler ser allà on no em volen…
Deu ser que l’estrella, només era meva, déu ser que tots els 9 eren només una fal·làcia…
Déu ser que només era una prova de temps, d’espai…
Déu ser que els records només són meus, déu ser…Per altre banda, ara, ja no hi ets… a l’orella em xiula un no se què, que em diu que algun dia, algun dia…
Als teus ulls no hi ha tendresa, als teus ulls hi ha silenci, que vol escapar…
Bon viatge, fuig d’aquí. Tot compta...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or...

Seguras en la inseguridad constante

Cambia antes de que te cambien... Decía la película aquella tarde noche finisecular... y ese lema lo he repetido miles de veces, muchas veces sin comprenderlo enteramente, aunque a la vez vaya cambiando de significado según el contexto en el que la digas...  Seguras en la inseguridad constante... Lo único seguro es el cambio... Las lesbianas nos hemos acostumbrado a que todo sea inestable e inseguro, que todo se pueda romper o devanecer en cualquier instante, todo es un trabajo estable, una pareja, una amistad de valor... vivir en el caos seguro y constante, en el ámbito sentimental, laboral, de amistades, un día una chica puede ser tu gran amiga aliada y al día siguiente se lía con tu ex tóxica. Todas estamos bailando sobre tablas mojadas en medio de tormentas en el mar, esperando el tsunami que nos ahogue, y en época de crisis, más: no saber si vas a poder pagar el alquiler este mes, cada mes, durante veinte años, te hace vulnerable y arrimarte a cualquier puerto aunque sea nause...