+monstruós

Si els teus cabells comencessin a créixer sense parar, un dia, de bon matí, estirada al llit....
Si et trobessis pastanagues pel camí, cartes de baralles despendolades…
Diuen que hi ha un nen que les llença des de la seva finestra…
Diuen que hi havia una vegada un cafè on succeïen coses Increïbles.
Allà dins allò que et passa sembla que sigui un somni ben bé, ja que és tot encantador i magníficament perfecte.
Una copa de vi.
Una taula, una llum de calma.
La gent parla mig en silenci, sense molestar als altres.
Al carrer plou a bot i barrals, no para.
La humitat de la pluja deixa un to de so i olor que remena els sentits.
Torna la tardor.

Has mirat avui el cel? El blau cel és trencat per nuvolets blancs de cotó fluix...
Quant surts d’aquell cafè tot torna a la normalitat.
Diuen que quan ets a un somni pots fer realitat tot allò que vulguis, només han d’imaginar…
És a les teves mans…
Què treu de la vida real que faci que no l’entenguem com un somni, conscient i inconscient, més?
Quan somies sembla que et xiuli alguna cosa darrera de l’orella, que et fa pensar en que tot allò, és, només, un somni…inclús als malsons ( l'altre dia en vaig tenir alguns... el malson consisteix en reviure situacions que han passat realment, però que es regiren i succeixen bé, com t'hauria agradat, i de cop... es destrueix tot, com ha estat de veritat...i al caure.. et fas un cop, un cop de realitat, de pedra al cap, d'aigua freda...
A la vida real tenim la intuïció, que et porta de tant  en tant, xiuxiuejos instantanis, que et criden des de ves a saber on, per que despertis d’allò que la teva ment  no pot desvelar com a somni…. i es creu tanmateix que és real, encara que està passant en la teva realitat compartida...
(com quan t'expliquen una mentida, i arrossegues el nas... descobreixes...

*Per les nits, les de tardor,  ara regna una estrella, saps quina és?
Va haver un dia l’hivern passat, em vaig en recordar ahir estant a Gràcia, que em sentia com en un núvol; és un d’aquells dies que sembla que tot rodola increïblement be (de fet sempre dius... que alguna cosa acabrà fallant, trontollant,... t'espessigues la pell del braç...
Amor, feina, amistats menjant falafels un dijous al vespre. Cerveses. Idees per fer coses amb la teva vida. Viatges potser, crear una família, tenir fills… una cançó sonava a les meves oïdes, esclatava i em feia sentir com en una bombolla….
*és monstruós despertar a la realitat, és monstruós observar a les noies que no menjen, per lluïr una imatge impossible...és monstruossa la gent que li diu als demés que s'aprimi, que està gorda...aparences... imatge... propi de la classe de gent que a UK en dirien "I wannabe" (burgessos del "quiero y no puedo"...

*és monstruós que no t'acceptin i t'estimin per altres raons (de més pes emocional i intel.lectual...

*és monstruós que algú li digui a algu altre com ha de parlar, què ha de dir, o què ha de fer...
*és monstruós veure com la gent aguanta i arronsa maltractes psicològics de les seves parelles o gent que s'estima... t'haurien de tractar com una reina, si tant diuen que t'estimen...

*és monstruós veure com la gent és més feliç amb  aparells nous, lluïr una  marca concreta, netejant casa seva, o adquirint (no compris la teva felicitat) quelcom que sembla que els fa ser millors persones...

*perquè vol la gent ser millor que els demés?

Ara no cal tot això per sobreviure, no cal ser millor, cal ser bona persona, respectar, tractar be....
estima't com cal... tenim molta sort de ser com som, d'estar on estem, i de viure amb llibertat...en llibertat...ho hem d'aprofitar...
que la vida son dos dies...
És en aquests moments perfectes que et preguntes, què estrany resulta que tot sigui perfecte…
I pam, de cop la bombolla esclata…
I res em fa més ràbia, que, no veure-hi clar, enfilar-me als meus núvols irreals, i veure com els somnis s’estavellen contra qualsevol paret de la ciutat…
(però està molt be despertar, encara que faci mal...descobrir la veritat és més sa... vull somiar be, amb coses realment valuoses: amor, compartir, no menjar res animal, no fer malbé a la gent, tractar be a la gent que m'envolta, se asertiva, pensar en positiu, construïr, projectar... allunyar de mi la gent que no te ganes de millorar, de crèixer, de compartir... viure en positiu... riure, riure... no voler res per ser millor, per posseïr, sinó per estimar millor, per somriure més...per compartir...

(la festa del bolet de llagostera, dimarts 12.10.10, us hi esperem*
Potser no estic preparada per que les coses rodolin be, totes, potser estic  massa acostumada al desencís… de vegades penso... positiva, les coses noves sempre sorprenen...
I potser sense sentir-me així no escriuria, no sentiria trasbalsos que provoquessin la meva creativitat…
Però em vull arriscar… a sentir-me be, a que tot rutlli per inèrcia, a un mateix so*

Comentaris