Passa al contingut principal

No li diguis mai a ningú que calli.

Fes-te valer…
Punts forts, i febles…
Pensa en les coses bones que les dolentes vénen soles…
Ja l’has portat en góndola?, per Barcelona?...
Vols dir en golondrina?, t’imagines en golondrina pel mar?
Allà remant… entre el vent… i les onades?
Valora les coses bones de la gent…
No cerquis més sentit al teu dolor, no diguis més veritats a mitges…
Digues la veritat, tal com raja…
Desvetllada, de bon matí, de bon dia…

Tots els “No”.
Tot el temps que et passes….
Redirigint les meves passes..
Si em pares els peus em surten ales…
Renegant, reprimint…
Et perds la vida, la sorpresa, la oportunitat de descobrir-te, més, millor….
Cada vegada que caig i em torno a despertar….
De vegades els somnis, les expectatives, es fan reals… i és llavors quan arriba la satisfacció, que, si és conscient, llavors és quan sentim a la fi un fil de felicitat…
L’intercanvi és imprescindible….
Descobrir contínuament…
Qui sóc jo?
Aquella que al·lucina amb cada nova posta de sol… amb cada lluna plena…
Aquella a la que li fascina improvisar, fluir, deixar-se portar pel vent…

Dies de nervis, potser d’angoixa…
Respira deu vegades cada hora,, profundament… però no cal que siguin totes seguides….
Amb calma…
Deixa’t portar i somriu… mira el cel, ha sortit el sol avui?
Cinc minuts de carícies cada matí…
Positivant.
Ens quedem amb el primer que trobem?
Reconec portes, que, s’obren només alguna vegada…
A poc a poc, necessito velocitat…

Tots tenim moltes coses per fer, potser, tots patim la falta de temps…
Però has d’intentar no tenir presa….

Racons d’estil cubà…

Se’n va…

Recorda el teu passat, profunditza el teu pressent i somia amb el teu futur…
Així podràs descobrir el teu destí…

Fes tot allò que se’t passi pel cap, no dubtis… no tinguis por…

Per què… tot és ben be relatiu…

No tornis a dir-li a ningú que calli, cadascú ha de dir la seva, si vol, si pot…
Has de permetre’t el luxe de descobrir-te….

Aprenc que el present és efímer… aprenc que no deixis res per lligat, no ballis en el limbe, perquè no existeix ja….
Balla en la inconsciència… no deixis mai de somiar….

El tub de la credibilitat, l’estratègia del caramel…
Objectius reals, sensacions il·limitades …

Crema sempre tots els mistos, si cal…

A la vegada que cau la sorra  de cada instant de cada hora per entre els teus dits….

De la bellesa de viure….
De sentir, de somriure, de compartir…
De ballar, de viure sense tant de control….
(donar només el que et sobra no és compartir...

Trenca la teva màscara, s’ha acabat la farsa, baixa el teló...

Enjoy*

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...