Fes-te valer…
Punts forts, i febles…
Pensa en les coses bones que les dolentes vénen soles…
Ja l’has portat en góndola?, per Barcelona?...
Vols dir en golondrina?, t’imagines en golondrina pel mar?
Allà remant… entre el vent… i les onades?
Valora les coses bones de la gent…
No cerquis més sentit al teu dolor, no diguis més veritats a mitges…
Digues la veritat, tal com raja…
Desvetllada, de bon matí, de bon dia…
Tots els “No”.
Tot el temps que et passes….
Redirigint les meves passes..
Si em pares els peus em surten ales…
Renegant, reprimint…
Et perds la vida, la sorpresa, la oportunitat de descobrir-te, més, millor….
Cada vegada que caig i em torno a despertar….
De vegades els somnis, les expectatives, es fan reals… i és llavors quan arriba la satisfacció, que, si és conscient, llavors és quan sentim a la fi un fil de felicitat…
L’intercanvi és imprescindible….
Descobrir contínuament…
Qui sóc jo?
Aquella que al·lucina amb cada nova posta de sol… amb cada lluna plena…
Aquella a la que li fascina improvisar, fluir, deixar-se portar pel vent…
Dies de nervis, potser d’angoixa…
Respira deu vegades cada hora,, profundament… però no cal que siguin totes seguides….
Amb calma…
Deixa’t portar i somriu… mira el cel, ha sortit el sol avui?
Cinc minuts de carícies cada matí…
Positivant.
Ens quedem amb el primer que trobem?
Reconec portes, que, s’obren només alguna vegada…
A poc a poc, necessito velocitat…
Tots tenim moltes coses per fer, potser, tots patim la falta de temps…
Però has d’intentar no tenir presa….
Racons d’estil cubà…
Se’n va…
Recorda el teu passat, profunditza el teu pressent i somia amb el teu futur…
Així podràs descobrir el teu destí…
Fes tot allò que se’t passi pel cap, no dubtis… no tinguis por…
Per què… tot és ben be relatiu…
No tornis a dir-li a ningú que calli, cadascú ha de dir la seva, si vol, si pot…
Has de permetre’t el luxe de descobrir-te….
Aprenc que el present és efímer… aprenc que no deixis res per lligat, no ballis en el limbe, perquè no existeix ja….
Balla en la inconsciència… no deixis mai de somiar….
El tub de la credibilitat, l’estratègia del caramel…
Objectius reals, sensacions il·limitades …
Crema sempre tots els mistos, si cal…
A la vegada que cau la sorra de cada instant de cada hora per entre els teus dits….
De la bellesa de viure….
De sentir, de somriure, de compartir…
De ballar, de viure sense tant de control….
(donar només el que et sobra no és compartir...
Trenca la teva màscara, s’ha acabat la farsa, baixa el teló...
Enjoy*
Comentaris