No m’escoltis. No giris al cap quan vegis que em disposo a començar. Respira pausadament. No caiguis en la meva trampa. No em deixis excitar-te. Abraça’m poc. Només quan et vingui de gust. Escorre’t massa ràpid. Marxa abans d’hora. Crida’m a l’orella. Deixa’m sorda. Mossega’m. Agafa’m amb força. No m’esperis. Viu. Corre darrera l’estel. Deixa’m enrere.Menteix-te. Regala’m un mot. Capbussa’t al meu sofà. Escull tu la pel·li. Mira’m de tant en tant. No et tallis. Escull un color. No em besis mai tu primer. Em sents? Mai. No vulguis que m’acosti. Fica’m el dit a dins el nas. Pira’t. Posa-hi saliva. Inventa’m un nom.
No hi ha res, per tornar enrera.
Les paraules es queden curtes, tiritant.
Vaig amb la moto i miro, pero no veig res.
Escolto les bategades de la meva ment, revolcant-se entre les idees que entren i remenen, i mai surten.
No existeix el temps per mi.
No se si faig be les coses, si faig el que he de fer, si és el que realment dessitjo, si és allò que tinc por de perdre, encara que no sé ben be qué perdre... potser realment hi guanyo.
No pot ser.
Para ya!
Potser no. Potser si.
Estás be. Però perquè?
Trucas de veritat, o per alguna rao?
Miro al bar, no hi és, hi serà avui?
Perquè, perqué si.
Diguam que no tinc collons per dir-te les coses. Miram sabent que pots clavar-la encara més endins. Acluca els ulls per veure-hi alguna cosa que no sigui la teva ombra.
Perdre el temps, estimar, sentit, valors, por, seguretat, inseguretat.
No existeix l'amor dius.
L'amor es gratis. Sinó no és amor.
Et vas quedar allà on vas dir, vas fer tot allò que vas dir.
El llop.
Un àliga.
Un gat.
Un llop.
Jó sóc el llop.
Quan vegis el llop silva.
No sé perquè faig res, perquè escric res, solament se que no tinc res clar del que vull.
Flaca no me claves Tus puñales Por la espalda
Tan profundo No me duelen
No me hacen mal
Lejos
En el centro
De la tierra
Las raíces
Del amor
Donde estaban
Quedarán
Entre el no me olvides
Me dejes nuestros abriles olvidados
En el fondo del placard
Del cuarto de invitados
Eran tiempos dorados
De un pasado mejor
Aunque casi me equivoco
Y te digo poco a poco
No me mientas
No me digas la verdad
No te quedes callada
No levantes la voz
No me pidas perdón
Aunque casi te confieso
Que también he sido un perro compañero
Un perro ideal que aprendió a nadar
Y a volver al hogar
Para poder comer
Flaca no me claves
Tus puñales
Por la espalda
Tan profundo
No me duelen
No me hacen mal
Lejos
En el centro
De la tierra
Las raíces
Del amor
Donde estaban
Quedarán
* Instint, dessig, plaer, dolça, ulls sense por, dits ferits, llavis espectants...
tot por ser.
Top of mind.
No hi ha res, per tornar enrera.
Les paraules es queden curtes, tiritant.
Vaig amb la moto i miro, pero no veig res.
Escolto les bategades de la meva ment, revolcant-se entre les idees que entren i remenen, i mai surten.
No existeix el temps per mi.
No se si faig be les coses, si faig el que he de fer, si és el que realment dessitjo, si és allò que tinc por de perdre, encara que no sé ben be qué perdre... potser realment hi guanyo.
No pot ser.
Para ya!
Potser no. Potser si.
Estás be. Però perquè?
Trucas de veritat, o per alguna rao?
Miro al bar, no hi és, hi serà avui?
Perquè, perqué si.
Diguam que no tinc collons per dir-te les coses. Miram sabent que pots clavar-la encara més endins. Acluca els ulls per veure-hi alguna cosa que no sigui la teva ombra.
Perdre el temps, estimar, sentit, valors, por, seguretat, inseguretat.
No existeix l'amor dius.
L'amor es gratis. Sinó no és amor.
Et vas quedar allà on vas dir, vas fer tot allò que vas dir.
El llop.
Un àliga.
Un gat.
Un llop.
Jó sóc el llop.
Quan vegis el llop silva.
No sé perquè faig res, perquè escric res, solament se que no tinc res clar del que vull.
Flaca no me claves Tus puñales Por la espalda
Tan profundo No me duelen
No me hacen mal
Lejos
En el centro
De la tierra
Las raíces
Del amor
Donde estaban
Quedarán
Entre el no me olvides
Me dejes nuestros abriles olvidados
En el fondo del placard
Del cuarto de invitados
Eran tiempos dorados
De un pasado mejor
Aunque casi me equivoco
Y te digo poco a poco
No me mientas
No me digas la verdad
No te quedes callada
No levantes la voz
No me pidas perdón
Aunque casi te confieso
Que también he sido un perro compañero
Un perro ideal que aprendió a nadar
Y a volver al hogar
Para poder comer
Flaca no me claves
Tus puñales
Por la espalda
Tan profundo
No me duelen
No me hacen mal
Lejos
En el centro
De la tierra
Las raíces
Del amor
Donde estaban
Quedarán
* Instint, dessig, plaer, dolça, ulls sense por, dits ferits, llavis espectants...
tot por ser.
Top of mind.
Comentaris