Nadie se enamora de los pobres de espíritu.
Lo garabateaste en una servilleta de aquel bar como si lo estuvieras apuntando sobre tu corazón; para que no se te olvidara nunca más.
Ha arribat un moment en que no sabia ni per què plorava; si per tu, per les teves llàgrimes, o per mi. Les paraules em sonaven a mi, tot em sonava a mi; el batec del teu cor, els teus ulls tacats de negre, la teva tristesa-esperança-incertesa. La gent, el soroll, fins i tot l’escalfor del sol m’era com freda. No sé en quin punt estic, no sé què fer; estic envoltada de situacions que no em pertanyen i em sento perduda. Cada cap de setmana tapo les esquerdes amb gent diferent, però mai desapareixen. Què faig? Et sentia a tu i m'hi sentia a mi, i em feia mal.
Com molava transformar la realitat! I era tan fàcil... Només calia pitjar el botó i et sortia un somni fet de sèrie.
Un suc de taronja.
Avui tremolaba tot el dia, no se si pel fred, per intentar deixar de fumar, o per saber que habia de digerir la teva oferta de compensar-me.
Anava amb la moto i em deia a mi mateixa, no t'ho creguis, no t'il.lusionis, és una altre mentida.. un altre engany
¿Perquè?
Per què em necessites, per veure com hem fas mal?, perque saps que fas mal amb tot el que has fet,... ets conscient, ets llesta...
si tu estàs malament no tens dret de fer sufrir als demés...
Si vols alguna cosa de mi ja saps on soc.
Però jo ja no vull res de tu, ni tan sols aquestes miques que dèies que compensarien gairebé dos anys d'esperes, de mentides, d'enganys.
Potser jo visc en la realitat, però espero que la realitat de veritat no sigui la teva, aquella en la que la gent és tan mal parida i egoista, que solament es dedica a utilitzar als demés per allò que en aquell moment li vingui de gust.
No ets tan maca com voldries ser, i tot l'odi que portes a dins es reflexa als teus ulls, a la teva mirada, que ja no és digna de mirar-me als meus ulls, desprès de descobrir allò que amagaves.
La veritat.
El meu món és molt millor, de gent senzilla, humana, que comparteix, que no vol trepitjar ni enganyar ni utilitzar als demés. De gent que estima,.. potser al meu món solament som uns quants poquets o poquetes, però podem comptar els uns amb els altres de tant en tant.
Ara de veritat sento que he perdut el temps.
Símplement he malgastat energies.
Però està bé, de tot s'aprèn, demà serà una altre dia, sense tu, de veritat.
Sense el teu control, sense preguntes indignades, sense paraules buides,....
sense esperes de res... per fi sóc lliure.
Encantada de trobar-te en aquesta vida, potser ens va millor en una altre.
Lo garabateaste en una servilleta de aquel bar como si lo estuvieras apuntando sobre tu corazón; para que no se te olvidara nunca más.
Ha arribat un moment en que no sabia ni per què plorava; si per tu, per les teves llàgrimes, o per mi. Les paraules em sonaven a mi, tot em sonava a mi; el batec del teu cor, els teus ulls tacats de negre, la teva tristesa-esperança-incertesa. La gent, el soroll, fins i tot l’escalfor del sol m’era com freda. No sé en quin punt estic, no sé què fer; estic envoltada de situacions que no em pertanyen i em sento perduda. Cada cap de setmana tapo les esquerdes amb gent diferent, però mai desapareixen. Què faig? Et sentia a tu i m'hi sentia a mi, i em feia mal.
Com molava transformar la realitat! I era tan fàcil... Només calia pitjar el botó i et sortia un somni fet de sèrie.
Un suc de taronja.
Avui tremolaba tot el dia, no se si pel fred, per intentar deixar de fumar, o per saber que habia de digerir la teva oferta de compensar-me.
Anava amb la moto i em deia a mi mateixa, no t'ho creguis, no t'il.lusionis, és una altre mentida.. un altre engany
¿Perquè?
Per què em necessites, per veure com hem fas mal?, perque saps que fas mal amb tot el que has fet,... ets conscient, ets llesta...
si tu estàs malament no tens dret de fer sufrir als demés...
Si vols alguna cosa de mi ja saps on soc.
Però jo ja no vull res de tu, ni tan sols aquestes miques que dèies que compensarien gairebé dos anys d'esperes, de mentides, d'enganys.
Potser jo visc en la realitat, però espero que la realitat de veritat no sigui la teva, aquella en la que la gent és tan mal parida i egoista, que solament es dedica a utilitzar als demés per allò que en aquell moment li vingui de gust.
No ets tan maca com voldries ser, i tot l'odi que portes a dins es reflexa als teus ulls, a la teva mirada, que ja no és digna de mirar-me als meus ulls, desprès de descobrir allò que amagaves.
La veritat.
El meu món és molt millor, de gent senzilla, humana, que comparteix, que no vol trepitjar ni enganyar ni utilitzar als demés. De gent que estima,.. potser al meu món solament som uns quants poquets o poquetes, però podem comptar els uns amb els altres de tant en tant.
Ara de veritat sento que he perdut el temps.
Símplement he malgastat energies.
Però està bé, de tot s'aprèn, demà serà una altre dia, sense tu, de veritat.
Sense el teu control, sense preguntes indignades, sense paraules buides,....
sense esperes de res... per fi sóc lliure.
Encantada de trobar-te en aquesta vida, potser ens va millor en una altre.
Comentaris