Passa al contingut principal

dia gris

De quin color es el teu dia?
Dones que van i venen, esborrar....netejar...
El temps i la gent se'n van, i millor, no fos cas que tornin.
Semblava que sortia el sol, semblava que arribarien els dies bons, pero els dies van variant de color.. com tot...
Ara plou, no para de ploure, tot el que volien que plogués.
Després de tants caps de setmana de sol i amagada, ara que sortia el sol a la meva vida, ara plou...
Esperar a que torni la calma... mirar per la finestra, veure com cauen les llágrimes dels núvols,...
com ballen les fulles...
com es despentinen les copes dels arbres...
la nit, es freda amor...
si no et tinc aprop...
si t'amagues...
si les teves paraules son aspres...
la música es la mateixa, cada dia, la que jo trio...
diuen que a la vida tens allò que dessitjes...
diuen que tinguis cura amb allò que dessitjes perquè es pot fer realitat...
... ens tornarem a trobar allà on tu vulguis...
qualsevol ciutat, si estàs tú, és la ciutat de l'amor...
els moments... els records, no sé on aniràn...
semblaves tan feliç ahir....
era feliç jo...
però sempre penso en aquest moments, que semblen perfectes,
que tot no pot ser... que alguna cosa fallarà...
i sempre passa... no se si sóc jo que provoco el negre... o si ja hi era..
però passa...
la boira amaga el mar... no es veu re amb aquest temporal...
no vols venir... podría anar-hi jo, potser no tens ganes ...
potser he de deixar de pensar tant en mi...
no se què fer ni què dir, i a ningú l'importa...
voldria fer tot el que calguès,
voldria dir allò perfecte... però no sóc perfecte...
però no se que dir...
solament esperar el teu retorn...
a veure les flors a la ciutat que vulguis... i olorar-les juntes...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...