Treu banya, i si cal treu allò que danya... que fa mal... que rasca...que punxa...
podria ser el millor moment de la nostra vida...
podrien ser les paraules més dolces del món...
podría ser una miqueta de lluentor i esperança... però segueix ferint a poc a poc... a cada pas... no pot parar...
Els silencis que no amaguen res mes que res, les paraules sordes, els somriures trencats, desprès de cada mirada entrebancada...
m'arreglo el millor que puc... el millor que tinc,... no m'agrada semblar allò que no sóc, no vull ser un fantasma arrastrant el seu lastre... de neguits, de pors d'incertesses, cobertes amb noms cars i classistes...
sempre tinc un toc fetixista... alguna cosa de la que t'enamores... què és potser perfectes.. i la vols, i et fa sentir millor...
miraba al mirall del meu devant, miraba la cara que hi sortia...
somnric sempre que em veig allà on sigui,... encara... sempre hi ha sorpresa... si tu ho vols...
estic cansada, no tinc ganes d'esforçar-me més...
solament veig cames que m'adavanten per veure'm caure més malament...
potser és culpa meva, no triar bé... la gent, confiar per confiar... no tinc res a perdre, pensaba sempre, pero perdo el temps...
no vull ser interessant per ningú més que per mi mateixa...
no vull esperar a ningú més, a res... no vull marxar, vull quedar-me i que a la fí les coses hem surtin bé...
sona la música d'algun telèfon perdut, algú que te la sort d'escoltar paraules d'amor...
algú que vol estar amb algú altre que també vol estar amb aquest algú...
algú que pot confiar en algú altre, que pot confiar en aquell algú....
parlar per parlar, per que passi el minut diari degut... no cal...
aquella tarda, anava arreglada ....
perquè he de tenir por d'espatllar les coses?
coses que no m'agraden com son...
perquè no puc dir la meva... per què ningú s'interessa de veritat...
tan li fot...
moments pel record entre hores per l'oblit,... per desesperar-se i tornar-se boja...
el temps passa...les coses pasen...
el dia a dia és el que importa... no hi ha dia a dia.---
no hi veig res... no veig il.lusió... i fa perdre la meva...
tan se val tot...
mal amb paraules... allunyant-me... atada a la espera...
però no tinc res més...
solament roda pel meu cap ... veure la imatge, la sombra sota la pluja,... d'una noia que volia anar allà on sigui que sembli que pot haber-hi alguna cosa creativa--
no trobo cap altre rao positiva...
podria ser el millor moment de la nostra vida...
podrien ser les paraules més dolces del món...
podría ser una miqueta de lluentor i esperança... però segueix ferint a poc a poc... a cada pas... no pot parar...
Els silencis que no amaguen res mes que res, les paraules sordes, els somriures trencats, desprès de cada mirada entrebancada...
m'arreglo el millor que puc... el millor que tinc,... no m'agrada semblar allò que no sóc, no vull ser un fantasma arrastrant el seu lastre... de neguits, de pors d'incertesses, cobertes amb noms cars i classistes...
sempre tinc un toc fetixista... alguna cosa de la que t'enamores... què és potser perfectes.. i la vols, i et fa sentir millor...
miraba al mirall del meu devant, miraba la cara que hi sortia...
somnric sempre que em veig allà on sigui,... encara... sempre hi ha sorpresa... si tu ho vols...
estic cansada, no tinc ganes d'esforçar-me més...
solament veig cames que m'adavanten per veure'm caure més malament...
potser és culpa meva, no triar bé... la gent, confiar per confiar... no tinc res a perdre, pensaba sempre, pero perdo el temps...
no vull ser interessant per ningú més que per mi mateixa...
no vull esperar a ningú més, a res... no vull marxar, vull quedar-me i que a la fí les coses hem surtin bé...
sona la música d'algun telèfon perdut, algú que te la sort d'escoltar paraules d'amor...
algú que vol estar amb algú altre que també vol estar amb aquest algú...
algú que pot confiar en algú altre, que pot confiar en aquell algú....
parlar per parlar, per que passi el minut diari degut... no cal...
aquella tarda, anava arreglada ....
perquè he de tenir por d'espatllar les coses?
coses que no m'agraden com son...
perquè no puc dir la meva... per què ningú s'interessa de veritat...
tan li fot...
moments pel record entre hores per l'oblit,... per desesperar-se i tornar-se boja...
el temps passa...les coses pasen...
el dia a dia és el que importa... no hi ha dia a dia.---
no hi veig res... no veig il.lusió... i fa perdre la meva...
tan se val tot...
mal amb paraules... allunyant-me... atada a la espera...
però no tinc res més...
solament roda pel meu cap ... veure la imatge, la sombra sota la pluja,... d'una noia que volia anar allà on sigui que sembli que pot haber-hi alguna cosa creativa--
no trobo cap altre rao positiva...
Comentaris