Passa al contingut principal

Temps era temps

Carta a la meva...

Un any portes ja a la meva vida...
Són molts dies, moltes hores i minuts de tot allò que em fa sentir molt bé.
Un segon pot ser tota una vida, i els primers segons amb tu van ser tot un espectacle memorable... el teu braç rodejava el meu amb força però amb tendresa...
Els teus ulls brillaven i el teu somnriure contagiós.
No et despegaves de mi, i m'agradava.
Cada dia a prop de tu i de les teves coses, de tot el que significa "tu",em fa gaudir plenament de la meva existència.
Els teus llavis, les teves carícies, les teves mirades ... si pogués faria que es repetissin a poc a poc ... i de fet ho faig, de tant en tant, torno a tu en els meus somnis desperts, en el meu pensament sempre hi ets present.
Els nostres moments, són genials.
Tantes sorpreses inesperades, tants segons esplèndits al teu costat. Tants somriures, tantes hores de tranquilitat a la teva pell.
Moments estelars de pasió fogositat, en vénen al cap i em fan sentir feliç, tan símple.
Estiguis o no, et sento a prop, lluny o a l'altre banda del món, sento o crec que em venen al cap els missatges llampec al meu cor, que mel's intenta transmetre al meu cap.
Moltes vegades endavino un segon avans que em trucaràs, i amb el mòvil a la mà, sonric al veure'l cridar... surt el teu nom escrit a la pantalla... i la teva veu...
L'arc del parc del gaudí, els dies de platja, a l'aigua, al cotxe...mmm
a la teva pell sento allò que no puc definir, que em fa tremolar, que sempre temo perdre... que sempre em reconforta... en el silenci de la nit, o daurades per la llum del sol... els teus ulls dormen... i el meu cor palpita... em llevo lentament intentant que no et despertis... el café t'agrada, tant com a mi...la bellesa de les coses, dels instants tranquils, blancs, de pau... de goig...
sense por...
quan tot roda, quan caminem juntes, quan comptes amb mi...
quan vols sentir la meva veu...
quan vols els meus llavis...
el meu cap dona voltes i voltes per tu...
el meu cor gira i gira, i sempre s'atura en tu...
confía en mi... jo confio en tu....
hi ha un camí...
ens entenem,...
ens estimem...
amb tot...
t'estimo amor,
amor ets perfecte, et vull tal com ets, no et vull canviar...encara que ho pensis!

No vull res més que allò que tu vulguis...

No et vull per mi sola, encara que a vegades ho sembli, solament es que tinc ganes de veure't sempre, no ho puc evitar...

Vas ser el meu regal l'any passat, un regal que espero que duri sempre.


Intento fer-lo lo millor possible, si m'equivoco dèixam intentar-ho de nou.

T'estimo M.

*la nostra cançó: "Lunes", de Pastora.
jud1818

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...