18.10.13

Castanyada a la platja

*escriure és participar en la creació, és la creació del subjecte, del propi jo, un jo fet de lletres, paraules que són... he donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despollades... la paraula creadora, la creació amb la paraula: primer veu, després alè i, finalment paraula... 

#Espriu

Aquest fa la sufient calor, temperatura, per poder celebrar la festa de la Castanyada a la platja...

Sorgeix del no res...
Hola que saps on hi ha un bar gai?
Dons si, tot recte i gires a la dreta...
D'on ets?
De NY, de les catarates del Niàgara...
(que guai!, no?
És el meu primer dia de festa gai...
i vas sol?
Si... es que he estat dos mesos estudiant al Marroc, i allà no es pot beure, ni res...
i avui a Barcelona vull fer la meva... a la fi...
al meu poble no hi ha tanta llibertat com aquí... per  a la gent gai...

com fer pasta d'ou casolana?

feu cites? no, no...

potser som les amants del cercle polar..
ella se'n va anar a veure l'aurora...
mentre jo bebia al bar aurora, del carrer aurora...
escoltant... música salvatge...
i jo vaig seure i vaig esperar...

i si se m'espatllés la moto al mig del no res... al vell mig del desert...
apareixerà la princessa?
amb una rosa?
amb una guineu...

l'objectiu era trobar la foto d'aquell racó de l'illa...
aquell tros de roc... al mig del mar...
des de la pizzeria... potser ja no hi és...

crec que han picat i han marxat corrents...
si però som al vell mig de la carretera C-17, al km 17... si surten corrent...
els hi pot envestir un trailer...
bufa!)

què et destorba de la teva vida?
am l'eclipse, que sempre són en lluna plena... t'en pots desfer...
benvinduga a la jungla...
a la selva...
la de Girona?
no dona, no...

a Menorca? a una caleta? allà també hi puc anar amb moto...
d'allà era la meva besàvia...
recordo aquella foto antiga, en blanc i negre, on surt la meva besàvia... com una àvia... normal...
de l'època, dels anys 50 potser, amb el seu monyo... rossa però molt morena i els ulls com els meus...
i amb una ma sobre els seus ulls....
davant de la caseta blanca de parets molt blanques... amb la seva faldilla negre, de dol...
d'algun familiar... i miraven a qui els hi feia la fotografia... una asseguda i l'àvia d'en peus... no gaire alta...
la meva àvia, la mare del meu pare, era més alta, com la meva germana...

ara cercaré imatges dels diferents tipologies de salsitxes alemanyes...
(és la meva feina actual...
de matí fer mojitos mola...

la pricessa porta el cotxe més car i més molón del món mundial....
balla amb qualsevol rosa...
german style...

paso de seguir llegint aquell llibre...

vinc amb la moto i penso tot allò que escriure aquí...
miro al cel... amb clarianes...
i vaig delirant paraules...
del brot...
d'allà on sigui...

estils de vida...

t'espero allà, darrera de l'estatua, de l'escultura de l'home amb el bigoti de moda... moustache..
saps on cau? i sortirà la lluna, la plena, i després l'eclipsi...
diu que ara no és bona época per començar una relació...
vol una núvia per l'hivern....
vol estrenar el pis...
hauria de buidar el llit, sota haura d'estar sense res...
tot afecta...
i allibera...
l'aigua sobretot...

***
este sábado estais tod@s invitad@s, l@s primer@s tienen regalito***
http://leslisbcn.blogspot.com.es/
https://www.facebook.com/events/599285486786467/