5.3.11

Angel o dimoni*

Blau....
ei tu, no ho pensis més...

en el moment de més fred apareix el seu nom escrit a la pantalla del mòbil...
no esperava mai...
només parla amb i ningú més...

alguna cosa de veure, de beure... calenta...
als seus ulls...
torna a reflexar...
fos amb el sol...
un so de mar...

que no es meu...
sembla que es desfà...
em mira de prop...
em mira endins...
ho sap  tot...
es fa la tonta...
ja ho sap...

i torna...
i jo miro per la finestra....
l'altre finestra vermella que contrasta amb el blau de nit del cel...

un cine....
una cançó...
feia molt de temps que no passava per aquell carrer, aquella plaça...
on vaig caure del columpi....

què desitges?
què desitjo?
que em desitgis...
tu...
jo?
de mi?

desitjo de mi poder convèncer... poder confiar, que dongui confiança, il·lusió de futur..
una cançó sona en el moment perfecte...
http://www.youtube.com/watch?v=6JnGBs88sL0
la cançó del dia, del meu dia... per que és meu...
tots els segons...

passa el tren,...
tu potser hi vas en un, i hi tornes...
jo cuino les brases del desencís...
que no se ben be com s'escriu....
ni es diu...
ressona entre les meves dents...
els llavis...

no t'enrecordes de res d'ahir?
alhora... va junt
ho saps....

àngel o dimoni....

l'ensiamada, de cabell.. d'àngel i.... 
ara què?
ara res...
una altre....
dimoni!

diantre!
la noia de l'altre brasa m'ha mirat, me l'he trobat al lavabo...
de reüll...
no seria capaç de res, més...
que cridar l'atenció...
ara que se que ja la tinc...

i marxem amb el fred al cos...

una dutxa calenta...
carnaval...
no tinc gaires bones experiències dels carnavals....
en general...
dons millor envoltar-se de no res...
gaudir de la por...

de les hores de nit, de dissabte...
un plàtan... una camamilla...
farigola...
que déu ser encara a la teva motxilla...

que déu...i nou...
i tot plegat...
és un pas, cap al camí....
que vols...
que vull....

l'amor de veritat mai s’acaba*
és com una espiral.... s'enreda... i esclata... i es queda a l'ànima...
que s'allibera del cos, quan és dèbil...
com el diable...
s'escapa....

repetim?

m'escapo de tot, de res... de tot allò que vol dir  responsabilitat...
vull el teu abraç...
vull no ser egoista...
vull no consumir la teva llibertat, de la teva mirada...

la cançó del cotxe... 
al sortir... al deixar-te al ascensor... es perd...
les paraules se les emporta el vent...
quan no surten del cor...

hauré d'escapar de tu, de tot, de mi... d'aquest hivern... 
d'aquesta gent que se’n va...
i no torna...

si fos cega.....
no vull ser cega...
vull admirar la teva bellesa...

la tinc capturada... en instants al meu cervell....

com s'escapa el cos de l'ànima dèbil?

baixant es veia tota la ciutat...
i potser algun dia podré confiar....