6.1.08

El temps

Avans la gent tenia temps, avans els artístes teníen temps per treballar i consagrar la seva obra.
Actualment Allan Browness, crític d'art, denomina les 4 fases de la carrera d'un/a artísta (pistòric):
1, ser valorat i reconegut pels seus companys de tarannà.
2, ser reconegut per la crítica (galeristes, crítics, mitjans).
3, ser reconegut pel mercat.
4, reconeixement general, al gran públic, moment més álgid de cotització que pot no coincidir amb el seu millor moment creatiu.

Quin estrès!
L'artista més cotitzat en aquests temps és Jeff Koons.
El galerista més actiu Larry Gagosian, amb galeries a NY, los Angeles, London, Moscú, i Roma.
Altres artistes:
Twombly,
Baselitz,
Hirst, etc.
Una galeria és important per l'artista i també l'artista pel galerista.
La figura del galerista o "dealer".
Es crea una relació artista-galerista d'admiració mútua, i un dessig de fer que l'obra de l'artista trascendeixi pel bé comú.
Es tracta d'expossar l'obra, també d'aconsseguir que aquesta entri a les col.leccions privades adeqüades i en les col.leccions dels millors museus.
El galerista te cura de tot: desde la disponibilitat de la informació de l'artista, que l'obra sigui fotografiada i expossada en condicions, que se segueixi i tracti tot el que surti als mitjans sobre la seva obra, fins negociar-ne la venda de l'obra, la seva presència en bienals, museus i altres estratègies.
Intenta mantindre una relació amb els col.leccionistes per evitar un excés d'obra o carència en el mercat, provocant la desaparició de l'artista.
Aquests objectius, el d'assolir la carrera i l'obra de l'artista porta llarg temps i esforços, moltes vegades pot durar tota una vida.

Els col.leccionistas i galeristes són el "lobby" potent de l'art emergent contemporani.
Els grans museus:
Moma, (Glenn D. Lowry, NY)
Guggenheim,
Tate, (Nicholas Serota, London)
Georges Pompidou,
ratifiquen el gust, expossen els artistes més cotitzats, que després surten als top ten de les revistes d'arti i es mantenen els més potents.Així com els col.leccionistes privats: Pinault, Gagosian, Charles Saatchi (publicitari), etc.

El món de l'art mou 30.000 milions d'€ cada any.
Si hi ha diner hi ha mercat, tendències i fluctuacions.
L'art s'evalúa a les grans cases de subastes:
Sotheby's,
Christie'es,
Phillips & Pury.
L'índex d'art és el "Mei and Moses", rànking dels artistes que ténen els preus més alts.
Els clàssics contemporanis: Picasso, Renois, Monet, Mondrian, Rothko;
els contemporanis: Warhol, Bacon, Freud, Basquiat, Ritcher,
Els moderníssims: Hirst, Koons, Prince, Cattelan, Sugimoto, Baldessari, Sherman, Gursky, i un gran etcétera.
El seu valor està contrastat.
Si tota forma s'origina en l'esperit les obres d'art es
corresponen amb la nostre època: capitalista, banal, mediàtica i per uns escollits.
Preus maximalistes per decorats minimalistes.

Avui en dia si es parla de poder en l'art es parla de diners, dels col.lecionistes. Si no hi ha demanda no hi ha mercat, i sí que n'hi ha de gana d'art.

618jud