Passa al contingut principal

elecciones generales

freedom...
bailes de políticos...
cansada de malas sintonías...
y alerta en las buenas...
tras el telón...
se ve todo distinto...
el ex super ministro de economia imputado y encausado por todos los posibles delitos de corrupción...
recuerdo aquella clase de hace años de periodismo...
un profesor experto en latinoamérica... que se jactaba de allí... que eran corruptos... y yo pensaba... pues aquí ya verás cuando salga a luz la mierda...
mejor no escuchar las notícias...
música y a pasear...
escribir...
oler el silencio...
jazz quizás...
todo el mundo está tan serio...
serios y serias en serie...
sigue por otra vía la chica obsesiva... test anti paranóicas...
pero la perdono totalmente...
como perdono a toda persona que no entiendo... porque vibra en otra melodía... me hace descubrir mis errores...
perdonar porque cada una está en su mundo... vibrando por lo que tenga que vibrar...
elecciones generales en la vida de una...
cada día y en general...
elijo descansar...
y crear...
avanzar...
soy... lesbiana, mística, anarkista, alegre y feminista...
mi dragón... aquello que se y domino es dibujar... crear... leer desde antes de lo que debiera... y escribir... había noches que escribía tres poemas... de lo inspirada que estaba... expresar con la imagen... mi fotografía transmite... el alma... mis videos...
mi karma... luchar y disfrutar a mi manera y por mi... dejar de pensar antes en los demás...
no depender de nadie... no escudarme en nadie... y saber no hacer nada en ciertos momentos...
y comunicar todo aquello que descubro al resto... conocimiento... misterio... y arte...justícia social... igualdad de la mujer... historia real...

viajar... es mi asignatura pendiente... viajé mucho hasta los 20 años....y ahora creo que volveré a zarpar... en busca de personas vibrando en positivo...
necesito equilibrarme...
en el alma del bosque...
la gente me chupa la energía... me dejan sin fuerzas para seguir...
desconectarme del caos negativo...
soltar, perdonar... y liberarme...
*sincronizar en positivo...

bso sincronizada casual

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...