Passa al contingut principal

un any d'amor...

*amb molta màgia...

ara mateix dessitjo restar al sofà amb tu i acariciar-te la pell, els cabells...

veïent una peli...
o la reina de les condemnades... potser...
escoltant música...
parlant...
i en silenci...

necessito uns altaveus per escoltar molt molt alt segons quines cançons...



res mes...

la màgia ens ha acompanyat...
tot un any, i més...
i no s'atura...
d'endins cap en fora...
com aquell dia que es van apagar tots els llums...
i no vaig arribar...

ho se...

no puc caminar per un altre camí...
no hi ha dreceres... ni munts més alts...
ni carrers més estrets...
ni llunes més plenes...

moltes truites...
sense ous...

si m'agraden les truites...

la llum entra en calma per la finestra...
et voldria convidar a veure una pel.lícula al sofà...

el camí més directe és el recte, diuen...
hi ha gent que no vol ser feliç, diu la Virginia... amb punyals més llargs que els del Alatriste...
zas, zas...

el piano... aquest és un pas...

la vida és una espiral... no una roda... i la espiral gira... i hi han coses que tornen, perque no van ser enllestides... i ho se ben endins, i ho saps...
pots seguir la resta de la vida fent slalom...
la neu és freda amor...

hi han mil recons encara per descobrir... mil nits màgiques per gaudir... mil instants on no cal la respiració...
és el moment de sentir...

vull compondre un Hallelluyah....
no puc anar enlloc més...
i aqui restaré, escribint, dibuixant, somiant... fumant... i fent fotos al fum...
que escampa...
a contrallum dels miralls...
de lluna plena...
gaudint de la nit...
de la botiga dels regals love perfectes....
allà a la muntanya...

i veig aquell vídeo d'aquell dia verd... i veig les dragones... mirant... i l'altre balla...
i camina...

m'agradaria ballar amb tu... totes les nits... i una...
i explicar-te els contes més màgics que hagis sentit mai... fins un darrer...

perque els llavis ballant eren intenssos... eren feliços...
i les pells s'entenien, com els nostres cors... i cossos... i ments....
i de nit...
s'entenen...

anem a roma?

i aviat descubriràs....

en tan sols un moment..

*i entendràs....

què significa un any d'amor...
https://www.youtube.com/watch?v=ItfXHU3FjdE&list=UUw6FsyeDPnviYsDiS7gERDg&index=1

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

el tiempo nunca escrito

 hay tiempo que no se escribe... después de un año sabático, sin tanto tiempo... entre tiempo... vuelvo al ruedo... ahora hay un aviso a la comunidad, al parecer, para notificar que lo aquí escrito es material sensible... quizás mejor... porque quizás lo leerá quien no deba... quien no entienda... quien no ha tenido tiempo de leer... en su momento... como dice una buena periodista entrada en años en un video reciente, cada vez parece que escribo mejor, cada vez parece que tengo más paciencia y más consciencia de todo, y cada vez parece todo más real e inverosímil a la vez... el tiempo nunca escrito es como el libro de la isla de los pingüinos... que nunca será... como la democracia que sin feminismo no será... pues no es democracia y ya está... tampoco lo sería siendo muy feminista, con reina, y sin poder votar...  total ¿para qué?  yo quiero ser mi reina, y la de las demás... ser lesbiana es como jugar en tercera regional a futbol 11, sin campo, con jugadores/as que no cobran, y juega