Passa al contingut principal

un any d'amor...

*amb molta màgia...

ara mateix dessitjo restar al sofà amb tu i acariciar-te la pell, els cabells...

veïent una peli...
o la reina de les condemnades... potser...
escoltant música...
parlant...
i en silenci...

necessito uns altaveus per escoltar molt molt alt segons quines cançons...



res mes...

la màgia ens ha acompanyat...
tot un any, i més...
i no s'atura...
d'endins cap en fora...
com aquell dia que es van apagar tots els llums...
i no vaig arribar...

ho se...

no puc caminar per un altre camí...
no hi ha dreceres... ni munts més alts...
ni carrers més estrets...
ni llunes més plenes...

moltes truites...
sense ous...

si m'agraden les truites...

la llum entra en calma per la finestra...
et voldria convidar a veure una pel.lícula al sofà...

el camí més directe és el recte, diuen...
hi ha gent que no vol ser feliç, diu la Virginia... amb punyals més llargs que els del Alatriste...
zas, zas...

el piano... aquest és un pas...

la vida és una espiral... no una roda... i la espiral gira... i hi han coses que tornen, perque no van ser enllestides... i ho se ben endins, i ho saps...
pots seguir la resta de la vida fent slalom...
la neu és freda amor...

hi han mil recons encara per descobrir... mil nits màgiques per gaudir... mil instants on no cal la respiració...
és el moment de sentir...

vull compondre un Hallelluyah....
no puc anar enlloc més...
i aqui restaré, escribint, dibuixant, somiant... fumant... i fent fotos al fum...
que escampa...
a contrallum dels miralls...
de lluna plena...
gaudint de la nit...
de la botiga dels regals love perfectes....
allà a la muntanya...

i veig aquell vídeo d'aquell dia verd... i veig les dragones... mirant... i l'altre balla...
i camina...

m'agradaria ballar amb tu... totes les nits... i una...
i explicar-te els contes més màgics que hagis sentit mai... fins un darrer...

perque els llavis ballant eren intenssos... eren feliços...
i les pells s'entenien, com els nostres cors... i cossos... i ments....
i de nit...
s'entenen...

anem a roma?

i aviat descubriràs....

en tan sols un moment..

*i entendràs....

què significa un any d'amor...
https://www.youtube.com/watch?v=ItfXHU3FjdE&list=UUw6FsyeDPnviYsDiS7gERDg&index=1

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or...

la canción infinita

  *records tancament d’una època salvatge… hasta siempre siempre… Robe Iniesta 💜 🔥 🏳️‍🌈 (i per les que no han sobreviscut... i les que sí... *Hoy empieza el día gris, más gris aún que el de ayer… porque siempre hace más que ayer y menos que mañana... y más en los días señalados, sobre todo... el batería que ensaya en el garaje del barrio está llorando en la puerta… mientras escucha la canción infinita... del indio Jesucristo... que resultó que creó su mejor disco en aquellos días y lugares que yo andaba arriba y abajo, aquellos conciertos que hacía la gente del instituto en salas apañadas de ensayo debajo del puente después de la plaza de la palmera, entre las leyendas urbanas del monstruo de la riera como un holograma de dragón de Sant Jordi que se les aparecía a aquellos que tomaban tripis.. y me lo contaban... y yo con mi guitarra de madera clásica llena de pegatinas varias… intentando tocar alguna cosa que no fuera "el camino que lleva a belén…", no no, "no hay ...