Si te quejas de algo es porque sabes lo que quieres...
Gran frase en perspectiva...
Escribir cosas sin sentido...letras negras...nada del otro mundo...
Seré breve...
Las norias a quién le interesen...
Que paren el mundo, yo me bajo...
Las matrículas dicen otra cosa, y el sexto sexy sentido, 3 sss, Nissan, sin Ni...parpadea...
Cambia de estrategia, mejor a largo plazo...
Se pierde...
Me pierdo...
Ando domesticada...siguiendo las normas de la casa de la sidra..
Dejar de desear lo que se aleja indefinidamente, mirar cerca, al filo...
Sin mirar atrás...
Si apretas la s no sale la a, por más que insistas...
Crea tu suerte
Nos conviene darnos cuenta que no queremos lo que se despide, y valorar lo que surja.
El instinto señala, pero el día a día mata el amor verdadero, es quizás más valiosa para ellas algo más suave, más fácil de digerir.
Espero que no te sienta mal...
Sigue en su línea absentista...
Seguir como si nada...en la piscina, volver...seguir hacia el objectivo final, dando palos...arrastrando, contando una y comiéndote veinte.
Veo el reflejo de la luz del sol en sus pupilas.
Ahora viene y me invita a cenar, me devuelve la baza...
Y todo va como la seda, besos, manos entrelazadas, una peli un domingo tarde, patinar, exposiciones, música y sonrisas a tuti pleni.
El cielo se abre.
Y se queda conmigo.
Y si, despierta a mi lado, suavemente.
Y sonríe, y sonrío.
En calma.
***
L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or
Comentaris