Passa al contingut principal

Revolució

Revolucionem el món!
Digues bon dia al home que jeu davant teu al metro...

Revolució matinal...

Les persones amb dislèxia ens enrecordem de com s'escriuen be les paraules per referència a moments i coses de la vida, fent associació, per això ens fem paranoiques dels detalls, crec jo...i les referències es van renovant, sinó la memòria es colapsaria, fer servir memòria més propera en el temps sembla que li costa menys a la ment.

Per exemple, la paraula "davant" recordo que s'escriu amb "v" pel primer dia que la vaig besar a ella.

Un gran dia.

Després vaig anar al Clot i allà la Miriam em va dir com s'escrivia "avans" per escriure un sms.

Canaletes màgica.

Es pot revolucionant el món siguent una persona normal.

Seguint les normes.
Anant al gimnàs. Suant. Dutxa diària. Pentinat fàcil. Roba negre. Dents netes.
Segueixo sense entendre perquè s'han de rentar les dents pel matí. Per la nit val, igual que la pell, ha d'anar a dormir tota polida per que dormint es regenera.
Aloe a la pell de matí si, per protegir la pell de la vida...

Què hagués passat si hagués respost aquell email?
Mai se sap...

Vull saltar de la roda...Billie Jean!

Hauria de comprar uns auriculars nous, de botó, per sentir la música, només rutlla un, i sento a mitges les cançons...

Només porto música de bon rollo..

Podriem revolucionar el món...
segons el que portis per menjar a la carmanyola...
Vegana, crudivegana, vegetariana, inclús exclusivament carnívora...

El remei per que un pensament reiteratiu no es converteixi en obsessió és escriure'l...

Trobar noves vies alternatives...
Mai esdevingudes...

Convidar-la al cine francès, bistrot...penso relaxada al jacuzzi, o no fer res...dissimular res, la absència de res, sense somriures de complicitat...

Si no li agrada la meva panxa, i la falta de dents, què hi farem! Realment no s'ho val algú que et valora des d'aquest punt...

Amb els ulls tancats tampoc, que per alguna raó els tenim, fem-los servir amb seny...

Hi ha moltes noies maques a la vida, al tren...

Manifesteu-vos!

Revolucionem el món amb amor autèntic, valent i ferm...i lliure...

Després serà com l'altre, m'ho diu la intuïció...

A la fi he aconsseguit parlar amb tu, t'imaginava a París...

Una festa a Puigcerdà...un passeig en vaixell per la costa brava o en canoa pel Garraf...

Dues noies es poden banyar juntes al jacuzzi i anar plegades a la sauna...

6 mesos després...
19 de febrer.
07:23h.
Sabadell
(si he tornat...
*

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or...

cambiando la hora

he cambiado de camino un poco o quizás me he dejado llevar por la inercia hasta llegar al trabajo... no he cargado el móvil pensando que no me haría falta tener batería... ya que hemos quedado a las 8 donde siempre... como todos los viernes de este otoño... ahora vuelvo al kaduxe... solamente a por una birra... y la opción de ir al Wc... la gente se impone... y baila sin contar con lo que tu aportas... sin valorar tus necesidades... ni cualidades... al final pongo a cargar el móvil... me fumo el tabaco que queda y espero en silencio lo que deseaba que fuera una noche de viernes romántica... tranquila... al uso... sin extridencias... humilde...simple... llena de sonrisas... como antes... o como nunca... a mi lado un señor calvo en una situación similar a la mia, parece... es como cuando estás en un meeting point y ves como cada persona que espera recibe antes o después su visita... su persona esperada... sea para lo que sea... y tu sigues mirando... esperando nada... has enco...