Aprenc de la dona que jeu al meu costat al metro...te 8 notificacions al Facebook (més que jo!) , un mòbil huawei, amb una gran pantalla...
Miro per la finestra i veig quatre dones que esperen el bus són xineses, és divendres, l'espera algú, l'ha trucat abans de sortir...
A mi m'espera la meva mare i els nens, anem a fem un videoclip..
Fa sol i fa vent de tramuntana...
Cauen gotes...
Avui l'ha encertat l'horòscop...tindras barreja moments de joia i melancolia...
Segueixo creient en mi i les meves possibilitats, clar que si!
Diuen ara els científics que potser si que hi ha déu...diu el noi del magatzem...
Hi ha fantasmes arreu..al camello de portaferrissa, a la fàbrica Damm, etc.
I al meu cap. I tant.
No ha deixat de deixar de fumar? I perquè tanca el blot?
Ara fa servir l'Instagram.
Jo sóc més de Facebook.
He de mirar a allò positiu de les coses.
Hi ha coses que ens superen.
La solitud és un invent?
Jo sempre em sento sola...encara que estigui amb mil...
I no és que em senti malament...
Però voldria, crec, que potser és que no he trobat allò que qualli mai..
He demanat i he rebut...
I ara demano i rebo...però és molt més complicat, sembla...
Vull que m'esperi...
Que em truqui....
I no penji...
No vull tornar a caure en el parany, això ho tinc clar, vull veure clar...
Ja hi ha gent al tren disfressada...
No vull pendre'm les coses en sentit negatiu...
I mirar allà on hi ha llum...
Ho estic aconseguint, crec, sembla, xiuxiuejant, poc a poc, endreçant cada detall de la meva vida, i intentant gaudir..
Però hi ha instants abismals...
Que costa una immensitat...
Mirar endavant...
*
Comentaris