El divendres vaig estar a les festes de Sants...i esperava als meus amics a una terrassa i vaig escoltar la conversa de dues parelles de nois i noies...eren dos informàtics i dues secretàries...
Les festes de Sants són molt heteros...vaig pensar...hi ha noies lesbianes però no gaires...les de Gràcia són més gais...
La conversa de les parelletes era sobre aparells electrònics, videojocs i situacions pròpies de la feina de secretàries....
Vaig pensar, ... i jo de què parlo a les meves converses?
De l'egoisme humà, de l'amor i el desamor, de plans de futur, de viatges, de sentiments, de la vida, de la mort...de la meva familia, de les altres amistats, de vegades de la feina...si dels dissenys aliens...o de marketing, pot ser que sorgeixi alguna cosa de tant en tant...
Amagues la teva identitat?
Tens por a que facin servir malament o utilitzin les teves dades per conèixer més de tu?
Controles el que fumes, beus i dius tot el temps?
Perquè t'amagues?
Perquè no et deixes portar?
En realitat tant em fa...
Però no crec que sigui molt bona manera de conèixer a la gent...
Qui i com ets en realitat?
No insisteixis...insistint ets molt plasta...
Dons res...
Un cafè, una aigua carbonatada, mitgdia...
Va al lavabo corrents després de dinar...
Vols veure la caca?
He comegut gent que vomita...
Se sent el xiuxiueix de la seva veu a la conversa aliena a la finestra de la casa propera des de la terrassa...
Minim una hora diària de test...
Un setmana, un mes...per ser un més...una mes...
Allò important a la vida és trobar el punt d'equilibri que et permeti combinar els pilars fonamentals de la vida: familia, amistats, amor, feina...
Com sempre el temps se m'escapa solc barrejar massa les persones i potser no és el més adient...
Si fas sempre les coses de la mateixa manera no esperis diferents resultats...
Què faig dons?
Conèixer...
Parlar massa...
Explicar-ho tot i clar...
Donar-me sense esperar res a canvi...
Intento ser transparent, natural...donar a conèixer el meu món...
Em fa por que a la gent no li faci gràcia que el meu pare sigui raro...però és bon home...
Molt graciós i generós, un sentimental....
Amb grans i fortes mans...
Perfectes per fer massatges...
Qui sóc jo?
Tu sempre t'adaptes als demes...
No tinc la meva personalitat?
Sóc flexible i m'agrada fer de tot...
Caminar, ballar, xerrar, escoltar, escalar, anar amb bici, amb cavalls...
Això si no sóc experta en res...
No sublimo potser...
Potser en dibuix...i escriure...foto...video, web...això m'apassiona però tampoc sóc cap experta...
si especialista...
Potser si que sóc experta en bons consells i en idees creatives...
El meu punt feble és convèncer...
Hi ha gent a la que no em cal convèncer...perquè creuen en mi a la primera....però són poques persones..
Perquè vull convèncer a ningú de res?
Sóc una taronja ben rodona...
Amb les dues parts...
Plena per dins i dolça, tendre...amb bastant bona planta...
I sóc feble en creure que tot sortirà be...porto molts pals...massa pedretes carregades...com a cargol...i em costa treure les banyes..
Potser hauria de ser més dolenta...més cabrona...
Canvia avans que et canviïn...
Sorgeixen dos plans...
I tinc por de fer nous camins...
Arreu...
Per tornar a caure...
La fi del fi...
Encara no surt...
Massa poc temps...
Potser...
Necessito més temps....
Fer vermuts sola...
Estar més sola...
Però sento que perdo el temps...i sento que no en tinc gaire...
Carpe diem....
Vull tot ja i com m'imagino....
Però la realitat és un altre...
Caòtica...
Ara se els meus sentiments i he sigut sincera i he parlat amb la gran espassa de la veritat...però no talla...
Sóc al meu tro...daurat...tota sola...
Amb o sense pors...
Dil.lucidades...
És el meu model de vida...
Sentir i patir...recordar els bons moments i cercar-ne de nous....
No es pot esperar que tot sigui com vull...
Ballar..
M'agradaria que si m'ha de deixar una amant m'avisés...i pogués despedirme com cal...amb temps de la seva pell, dels seus llavis, dels seus ulls, i sentir-la ben aprop conscient...del tot...entenc que no m'estimin...però trobo molt a faltar l'afecte físic...i em costa despendrem de la idea de saber que no ho tornaré a sentir...
És l'hora dels adéus....
Adéus freds, distants, sense escoltes de sentiments...hi ha qui opta per evadir-se amb la desaparició física i de paraula...
Compromesa amb el canvi...
i si mors? o caus?
potser és quan la gent pot valorar què i com....
o tampoc...
ara rai...
Amb sentiment i actitut...
Vols oblidar tots els moments màgics?
Ets responsable de la teva pròpia felicitat...però no de la dels demés...
S'ha de comprendre que és necessari dir adéu per poder seguir aprenent a estimar amb majúscules...
I deixar que en la unió de dos cors creixin els espais, no facis de l'amor una pressó...ompliu-vos les copes mútuament però no begueu de la mateixa i compartiu la vida juntes, però no massa, dons dos arbres no poden créixer l'un a l'ombra de l'altre...
***
bso?
http://www.youtube.com/watch?v=qdySinddDHw
Angels
http://www.youtube.com/watch?v=hhD_BOq6DsM&list=PLZlwVPE3v-c9qBvH6k9r04qrd9PxrAnVa&shuffle=452
Les festes de Sants són molt heteros...vaig pensar...hi ha noies lesbianes però no gaires...les de Gràcia són més gais...
La conversa de les parelletes era sobre aparells electrònics, videojocs i situacions pròpies de la feina de secretàries....
Vaig pensar, ... i jo de què parlo a les meves converses?
De l'egoisme humà, de l'amor i el desamor, de plans de futur, de viatges, de sentiments, de la vida, de la mort...de la meva familia, de les altres amistats, de vegades de la feina...si dels dissenys aliens...o de marketing, pot ser que sorgeixi alguna cosa de tant en tant...
Amagues la teva identitat?
Tens por a que facin servir malament o utilitzin les teves dades per conèixer més de tu?
Controles el que fumes, beus i dius tot el temps?
Perquè t'amagues?
Perquè no et deixes portar?
En realitat tant em fa...
Però no crec que sigui molt bona manera de conèixer a la gent...
Qui i com ets en realitat?
No insisteixis...insistint ets molt plasta...
Dons res...
Un cafè, una aigua carbonatada, mitgdia...
Va al lavabo corrents després de dinar...
Vols veure la caca?
He comegut gent que vomita...
Se sent el xiuxiueix de la seva veu a la conversa aliena a la finestra de la casa propera des de la terrassa...
Minim una hora diària de test...
Un setmana, un mes...per ser un més...una mes...
Allò important a la vida és trobar el punt d'equilibri que et permeti combinar els pilars fonamentals de la vida: familia, amistats, amor, feina...
Com sempre el temps se m'escapa solc barrejar massa les persones i potser no és el més adient...
Si fas sempre les coses de la mateixa manera no esperis diferents resultats...
Què faig dons?
Conèixer...
Parlar massa...
Explicar-ho tot i clar...
Donar-me sense esperar res a canvi...
Intento ser transparent, natural...donar a conèixer el meu món...
Em fa por que a la gent no li faci gràcia que el meu pare sigui raro...però és bon home...
Molt graciós i generós, un sentimental....
Amb grans i fortes mans...
Perfectes per fer massatges...
Qui sóc jo?
Tu sempre t'adaptes als demes...
No tinc la meva personalitat?
Sóc flexible i m'agrada fer de tot...
Caminar, ballar, xerrar, escoltar, escalar, anar amb bici, amb cavalls...
Això si no sóc experta en res...
No sublimo potser...
Potser en dibuix...i escriure...foto...video, web...això m'apassiona però tampoc sóc cap experta...
si especialista...
Potser si que sóc experta en bons consells i en idees creatives...
El meu punt feble és convèncer...
Hi ha gent a la que no em cal convèncer...perquè creuen en mi a la primera....però són poques persones..
Perquè vull convèncer a ningú de res?
Sóc una taronja ben rodona...
Amb les dues parts...
Plena per dins i dolça, tendre...amb bastant bona planta...
I sóc feble en creure que tot sortirà be...porto molts pals...massa pedretes carregades...com a cargol...i em costa treure les banyes..
Potser hauria de ser més dolenta...més cabrona...
Canvia avans que et canviïn...
Sorgeixen dos plans...
I tinc por de fer nous camins...
Arreu...
Per tornar a caure...
La fi del fi...
Encara no surt...
Massa poc temps...
Potser...
Necessito més temps....
Fer vermuts sola...
Estar més sola...
Però sento que perdo el temps...i sento que no en tinc gaire...
Carpe diem....
Vull tot ja i com m'imagino....
Però la realitat és un altre...
Caòtica...
Ara se els meus sentiments i he sigut sincera i he parlat amb la gran espassa de la veritat...però no talla...
Sóc al meu tro...daurat...tota sola...
Amb o sense pors...
Dil.lucidades...
És el meu model de vida...
Sentir i patir...recordar els bons moments i cercar-ne de nous....
No es pot esperar que tot sigui com vull...
Ballar..
M'agradaria que si m'ha de deixar una amant m'avisés...i pogués despedirme com cal...amb temps de la seva pell, dels seus llavis, dels seus ulls, i sentir-la ben aprop conscient...del tot...entenc que no m'estimin...però trobo molt a faltar l'afecte físic...i em costa despendrem de la idea de saber que no ho tornaré a sentir...
És l'hora dels adéus....
Adéus freds, distants, sense escoltes de sentiments...hi ha qui opta per evadir-se amb la desaparició física i de paraula...
Compromesa amb el canvi...
i si mors? o caus?
potser és quan la gent pot valorar què i com....
o tampoc...
ara rai...
Amb sentiment i actitut...
Vols oblidar tots els moments màgics?
Ets responsable de la teva pròpia felicitat...però no de la dels demés...
S'ha de comprendre que és necessari dir adéu per poder seguir aprenent a estimar amb majúscules...
I deixar que en la unió de dos cors creixin els espais, no facis de l'amor una pressó...ompliu-vos les copes mútuament però no begueu de la mateixa i compartiu la vida juntes, però no massa, dons dos arbres no poden créixer l'un a l'ombra de l'altre...
***
bso?
http://www.youtube.com/watch?v=qdySinddDHw
Angels
http://www.youtube.com/watch?v=hhD_BOq6DsM&list=PLZlwVPE3v-c9qBvH6k9r04qrd9PxrAnVa&shuffle=452
Comentaris
Sentiments que atravessen pantalles!