Passa al contingut principal

Secretàries i informàtics

El divendres vaig estar a les festes de Sants...i esperava als meus amics a una terrassa i vaig escoltar la conversa de dues parelles de nois i noies...eren dos informàtics i dues secretàries...
Les festes de Sants són molt heteros...vaig pensar...hi ha noies lesbianes però no gaires...les de Gràcia són més gais...

La conversa de les parelletes era sobre aparells electrònics, videojocs i situacions pròpies de la feina de secretàries....

Vaig pensar, ... i jo de què parlo a les meves converses?

De l'egoisme humà, de l'amor i el desamor, de plans de futur, de viatges, de sentiments, de la vida, de la mort...de la meva familia, de les altres amistats, de vegades de la feina...si dels dissenys aliens...o de marketing, pot ser que sorgeixi alguna cosa de tant en tant...

Amagues la teva identitat?
Tens por a que facin servir malament o utilitzin les teves dades per conèixer més de tu?
Controles el que fumes, beus i dius tot el temps?
Perquè t'amagues?

Perquè no et deixes portar?

En realitat tant em fa...
Però no crec que sigui molt bona manera de conèixer a la gent...

Qui i com ets en realitat?
No insisteixis...insistint ets molt plasta...
Dons res...

Un cafè, una aigua carbonatada, mitgdia...

Va al lavabo corrents després de dinar...
Vols veure la caca?

He comegut gent que vomita...
Se sent el xiuxiueix de la seva veu a la conversa aliena a la finestra de la casa propera des de la terrassa...
Minim una hora diària de test...

Un setmana, un mes...per ser un més...una mes...

Allò important a la vida és trobar el punt d'equilibri que et permeti combinar els pilars fonamentals de la vida: familia, amistats, amor, feina...
Com sempre el temps se m'escapa solc barrejar massa les persones i potser no és el més adient...
Si fas sempre les coses de la mateixa manera no esperis diferents resultats...

Què faig dons?

Conèixer...
Parlar massa...
Explicar-ho tot i clar...
Donar-me sense esperar res a canvi...
Intento ser transparent, natural...donar a conèixer el meu món...

Em fa por que a la gent no li faci gràcia que el meu pare sigui raro...però és bon home...
Molt graciós i generós, un sentimental....
Amb grans i fortes mans...
Perfectes per fer massatges...

Qui sóc jo?
Tu sempre t'adaptes als demes...
No tinc la meva personalitat?
Sóc flexible i m'agrada fer de tot...
Caminar, ballar, xerrar, escoltar, escalar, anar amb bici, amb cavalls...
Això si no sóc experta en res...
No sublimo potser...
Potser en dibuix...i escriure...foto...video, web...això m'apassiona però tampoc sóc cap experta...
si especialista...

Potser si que sóc experta en bons consells i en idees creatives...
El meu punt feble és convèncer...
Hi ha gent a la que no em cal convèncer...perquè creuen en mi a la primera....però són poques persones..

Perquè vull convèncer a ningú de res?
Sóc una taronja ben rodona...
Amb les dues parts...

Plena per dins i dolça, tendre...amb bastant bona planta...
I sóc feble en creure que tot sortirà be...porto molts pals...massa pedretes carregades...com a cargol...i em costa treure les banyes..
Potser hauria de ser més dolenta...més cabrona...
Canvia avans que et canviïn...
Sorgeixen dos plans...
I tinc por de fer nous camins...
Arreu...
Per tornar a caure...

La fi del fi...
Encara no surt...
Massa poc temps...
Potser...

Necessito més temps....

Fer vermuts sola...
Estar més sola...
Però sento que perdo el temps...i sento que no en tinc gaire...
Carpe diem....
Vull tot ja i com m'imagino....
Però la realitat és un altre...
Caòtica...
Ara se els meus sentiments i he sigut sincera i he parlat amb la gran espassa de la veritat...però no talla...
Sóc al meu tro...daurat...tota sola...
Amb o sense pors...
Dil.lucidades...

És el meu model de vida...
Sentir i patir...recordar els bons moments i cercar-ne de nous....
No es pot esperar que tot sigui com vull...
Ballar..

M'agradaria que si m'ha de deixar una amant m'avisés...i pogués despedirme com cal...amb temps de la seva pell, dels seus llavis, dels seus ulls, i sentir-la ben aprop conscient...del tot...entenc que no m'estimin...però trobo molt a faltar l'afecte físic...i em costa despendrem de la idea de saber que no ho tornaré a sentir...
És l'hora dels adéus....

Adéus freds, distants, sense escoltes de sentiments...hi ha qui opta per evadir-se amb la desaparició física i de paraula...
Compromesa amb el canvi...

i si mors? o caus?
potser és quan la gent pot valorar què i com....
o tampoc...
ara rai...

Amb sentiment i actitut...

Vols oblidar tots els moments màgics?

Ets responsable de la teva pròpia felicitat...però no de la dels demés...

S'ha de comprendre que és necessari dir adéu per poder seguir aprenent a estimar amb majúscules...
I deixar que en la unió de dos cors creixin els espais, no facis de l'amor una pressó...ompliu-vos les copes mútuament però no begueu de la mateixa i compartiu la vida juntes, però no massa, dons dos arbres no poden créixer l'un a l'ombra de l'altre...
***

bso?
http://www.youtube.com/watch?v=qdySinddDHw
Angels
http://www.youtube.com/watch?v=hhD_BOq6DsM&list=PLZlwVPE3v-c9qBvH6k9r04qrd9PxrAnVa&shuffle=452

Comentaris

Uau, m'ha encantat...Tot el que dius... The trobat per casualitat per twitter.
Sentiments que atravessen pantalles!

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...