Passa al contingut principal

Per sobre de les meves possibilitats

Temps d'espera.
Creativitat. Avui comença tot?
Quinze dies més...

per poder començar de nou, una altre vegada....

Si.

Sento desig intens...
tan a prop i tan lluny alhora..

sona la cançó... cau dels dits de les mans d'un guitarrista improvizat a la vella i bella placeta de Sant Felip Neri... potser són les 9...
i brota l'aigua, a la font... sempre seca...
fins ara...
una altre font màgica, en un instant màgic...

ara el meu centre d'atenció és el meu cul...
mai havia parat tanta atenció a aquesta part del meu cos...
ballem un tango?
amb passió, tota la passió del mont...

intensament et recordo a la meva pell...
als meus llavis..
ara sóc lliure...
puc escriure tal com raja la meva ment...
sense embuts...
penso que em fa ràbia veure com marxa la gent de la meva vida...

el destí del cor...
de la vida...
sóc del sud?
sóc de l'est...
del mar...
de les muntanyes... del vent...
suro a l'aigua...
em capbusso i sento l'impacte de la buidor de soroll...
i sento cada so del meu cos...
nedo...
somio que nedo...
entre la pell...
de qui sigui....
us recordo a totes, per separat i alhora...
ara una, ara l'altre...
llavis de morena, de rosa, d'altes, de baixetes, de primes, de gordes...
amb piercings als llavis, i a la llengua... i a la cella...
i al melic, i als pits...
i a la nuca..
amb maquillatge o sense...
amb més o menys pits...
amb més o menys pel...
marcant caderes...
o corves...
tendres... suaus, lleugeres...
mar endins...
al bosc..
al desert...
amb música o sense....
amb alcohol o sense...
en el meu record hi seràs sempre...
a la finestra de  l'hostal de ses illes...
a la amb panoràmiques increïbles de la ciutat...
al mar...
....
al tren d'alba tornant de França...
al bus cap a Sòria...
al camí del riu...
al vell mig del camp de gira-sols...
a l'església amagada del carrer de Santa Anna...
a la font més màgica, la del Roser...
després d'unes braves...
al jardí...
a l'estany...
a les gorges...
al salt d'aigua...
al delta...

al no res...

Visc al present. Cada moment és nou. Trio veure el meu propi valor.
M'estimo i m'aprovo. No visquis en el passat, no t'il · lusionis amb el futur. Treballa en el present per ser el que ara estàs sent. Declaro la pau i l'harmonia en el meu interior i en el meu entorn. Tot està bé.

Por dels terminis establerts. Ràbia pel passat. temor a afluixar. Sensació de càrrega.  Libero tot el que no sigui amor, hi ha temps i espai per a tot el que desitjo fer.

tens por a l'amor?
tens por a perdre alguna cosa?
tens por al sexe?
t'agrada el sexe?
t'agrada l'amor?
donar sense esperar res a canvi...

no hi és a la meva vida, potser no com desitjaria...
però està... i l'estimo endins... i enfora.. i si és el seu camí...
estic al seu costat... com vulgui...

la ràbia sembla que es passa, poc a poc...
per descobrir la realitat... la dura veritat... tot era mentida!
il.lusions pròpies basades en el no res...
excés d'imaginació...
respira ben fort deu vegades cada hora....
relaxa't...

tinc temps, tot el temps del món...
potser si, valora, afegeix valor... sempre...
millora.... la teva generositat...
no sentis ràbia per haver invertit el teu temps i espai en algú que desapareix..
de cop... de falç, en falç, o que no hi és com voldries...
accepta la realitat...
mira al teu voltant...
i valora les coses com son de veritat...
i valora la seva cara positiva i amable...

les persones odioses serveixen per valorar les bones persones que t'envolten...

la música era horrible, fins-hi tot la Dj badallava amb la seva pròpia selecció...

he enviat l'email de la baixa als de la feina...
he trucat per agafar hora al metge, a les 3...
després aniré a classe...
comença de nou...

la lluna plena el dia dinou...

trencar el paper... i cremar-lo.....

m'he preocupat per com es sentiria fent la prova de l'estomag, amb el líquid...
quin patiment...

i després respondre una trucada, dues... mirar la tele, escoltar cançons noves...
potser llegir? o mirar un capitol de la serie gran reserva....
o escriure...
trio escriure...
m'equivoco i en comptes de donar-li al botó de l'app de Blogger i li dono a la de Badoo, les dues son de color carbassa... B blanca...

l'avi seu a la butaca de la porta de la botiga Hollister... amb la seva boina i el bastó...

les nenes pijes que han començat avui la uni... volen comprar roba per lluïr... entre la seva competència... les mares volen que les seves filles competeixin...
i que siguin les millors entre les millors...

pensa en global i actúa en local...
la sardana gegant...

podria ser aquest el tema a la meva vida ara mateix...
però la veritat que m'atabala el meu dia a dia, busco una rutina...
fer més o menys les mateixes coses, però cada setmana sorgeix un daltabaix...
que ho esbronca tot...
esgarrapa la meva quotidianitat...
només així, amb un cert ordre.... podré fer be les coses,
com déu mana! que ja és hora...

te una malaltia d'aquestes noves... és bipolar..

una cafè a la plaça de la vila.... relaxant.. l'esfinter...

recollir, neteja, pintar el pis...
badallar...
rentar la roba...
amb calces i mitjons nous, i dues samarretes...
dinar familiar anual...
i festa!

demà iniciació a la meditació....
dijous iniciació a l'alimentació equilibrada...
potser una iniciació al Reiki diumenge...
els txacres...
potser la festa al cel vetada,... amb el meu estel de l'arc de sant martí...
potser un vermut molt pujat, això si, sense alcohol...
mmmm.... si em ve de gust el ventu!... 
i tant!
i volar...
... t'apuntes?

haurem d'esperar fins al primer de novembre?
esperar... odio esperar...
ho vull tot ja!
massa pressa...
odio les presses...
amb presses malament rai...
carai....
*

bso
http://www.youtube.com/watch?v=jG_QvpxsGjQ
http://www.youtube.com/watch?v=DHcDIs8hwhU

+ info:
http://www.elmistico.com.ar/louise_hay/sana_tu_cuerpo/afirmaciones_sanadoras5.htm#.Ujg5qGROqoV
http://www.magicinternacional.com/
http://www.santfeliusasserra.cat/turisme/http-www-santfeliusasserra-net-firabruixes

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

el tiempo nunca escrito

 hay tiempo que no se escribe... después de un año sabático, sin tanto tiempo... entre tiempo... vuelvo al ruedo... ahora hay un aviso a la comunidad, al parecer, para notificar que lo aquí escrito es material sensible... quizás mejor... porque quizás lo leerá quien no deba... quien no entienda... quien no ha tenido tiempo de leer... en su momento... como dice una buena periodista entrada en años en un video reciente, cada vez parece que escribo mejor, cada vez parece que tengo más paciencia y más consciencia de todo, y cada vez parece todo más real e inverosímil a la vez... el tiempo nunca escrito es como el libro de la isla de los pingüinos... que nunca será... como la democracia que sin feminismo no será... pues no es democracia y ya está... tampoco lo sería siendo muy feminista, con reina, y sin poder votar...  total ¿para qué?  yo quiero ser mi reina, y la de las demás... ser lesbiana es como jugar en tercera regional a futbol 11, sin campo, con jugadores/as que no cobran, y juega