Passa al contingut principal

escrit d'estiu

reina, el silenci...
reina, la calma...

no deixis que la rutina t'enverini la vida...

la piscina que sempre espera...

esclava dels seus silencis...
i de les seves paraules, i de tot en general...

podria sortir i redecorar la meva vida...
dominació des dels peus...
trampling...
des de l'arrel...
a la mare terra...

reina de les teves paraules...
dites...
anar i tornar cada dia...
30 minuts...
a la vora del riu...

pulveritzar pensaments...
que no pots capturar....
esperar a que tornin, quan vulguin....

fotografies alienes que fan miques l'autoestima....
els teus defectes...
per als nostres propis defectes som talps?
jo diria que més aviat som  linxs...

(tot link haura d'obrir-se en una pestanya nova...

¡tu puedes!
tu pots!

sintetitzar en imatges a Instagram el teu dia a dia...
i quan et morin... que et pasin un recull dels millors moments...
en un video pujat a Vimeo...
amb alguna cançó amb drets d'autor...
i text d'alguna poesia...
d'en Whitman!...
no ho facis!
(no ho llegeixis...

a la nit va ploure... de cop....
i després es passa...
llagrimes de cocodril del cel...
pedregada...
per què?

baixada de tensió...
menja plàtans... un cada dia, durant una setmana...
el meu cervell necessita potasi...

l'envia les fotos a ella...
i a mi no...

enverina les converses...

humor i tolerància...
la lluna afecta...
s'encomana tot lo dolent... diuen....
regirada...

por a la vellesa, que amb tota la seva bellesa... es desa veure... entreveure...
(no em surten les mateixes paraules que em sorgien aquest matí cavalcant amb la moto la BV-5001 direcció la Roca...

fa humitat freda a les 8 del matí...
i a 1 d'agost he d'anar amb rebeca i anorak...

i si sorgeix dons crida...
per dins...

volia anar a la piscina...
a pensar, a seguir pensant...

netejar i ballar per casa, en silenci...
només és anar i tornar, vas i tornes, cada dia, no hi ha força...
amb la il.lusió de parlar... d'escoltar...
d'alguna cosa més que paraules verdes...

dons si....

tens la templança, els cavalls, que caminen...
i gira la roda... diu...

mira en direcció a la lògica!
fes servir la lògica...
(s'acumula tot allò que volia dir... i després ja no tinc res a dir...

reines, heroïnes....
de les seves paraules...
i esclaves dels seus silencis...


*Va viure tota la vida enamorada del seu déu...
va ser la seva núvia.... li fa cosir un tapet de ganxet...
aquest estiu passat i el va portar a l'església...
va anar de viatge a veure el nou Papa...
a Roma... i la van atropellar... i va morir...
quines voltes dóna la vida...
*Guadalupe...

déu n'hi do!

petites dosis de relax...

la flama crema als seus ulls...

#postureo ...

L'amor és l'únic que creix quan es dóna.... i reparteix...

(els éssers vius no perden mai la capacitat de sentir afecte...

explicant la teva història d'amor d'estiu....
ara m'acollo!
es cristal·litzen els llagrimals...

animals!!

Què dius!
mai passarà...
i ara passarà?
ja no m'en recordava...
dies de passada...

la ment pot crear....
monstres...
... ostres!
la por...
la negra...
com el vi blanc aquell...
de la dona...
de la muntanya....

com quan et fan el vuit...
el buit? vols dir?...
això...
quin desastre és l'absurd...

... dóna'm un
do
s'ho endugué tot....
carai...
quin ai! ...
... quin
re -
mei...
ben ...
mi
rat...
del vent, que
fa
menja
sol ...
beu
aigua de
la ...
mar...
si ...
vols*

tot so val...
si de cor...
es queda mitg plena l'ampolla de vi negre, un bon rioja...
a mitges...

ella arriba i ja te el seu pla...
només ve per que l'altre balla en un altre escenari...
i es queda tirada...
sembla...

no se ni per que ve...
per dir que te amigues...
per dir que ha fet alguna cosa de profit amb la seva vida...
amb els seus dies lliures...

la il.lusió, és la força...

potser no calen tantes paraules...
però a mi m'agraden les paraules...
en faig un bon ús crec...
les devoro...
lis pregunto si volen ser-hi al blanc...
pregunta... pregunta...

no vull caure en el meu propi parany...
sense ser aranya... com déu mana...
què vols....
pensat'ho...
fes-te una bona check list...
del tema...

Smoke gets in yours eyes....

hauré de netejar el terra...
espero que no sigui per la pedra...
i recollir depressa...
comprar alguna cosa...

estàs be?
estic be...
like a flower...

no és que no t'estima...
potser no t'estima com tu vols...
potser és diferent a tu...

a la gent li agrada rebre trucades de telèfon i millor si son al mòbil...
i millor si son personals...
i millor si ho fan davant d'algú...
amb el seu #postureo...
volen fer veure que importen a algú?

molt ocupats/ocupades amb coses més interessants que tu?
més importants...
i tant!

i crear un model nou, per que els fets fins ara no rutllen gaire...
i com hauria de ser?
si surt del cor...
si mareja al ventre...
si surt de la ràbia...
hauria de ser això... alguna cosa semblant...
sense dependències...
amb comunicació...
amb tacte...
amb carícies de contacte...
no de record ni imaginades...

curta de gambals...

curta en paraules...
curta en emocions?
no, aprende a dir...

és la lluna?
les pedres...
el destí...
o què és?
la lògica científica?
no ho se...
què és...
ni on son les raons...
dels perquès....

però segur que en la distancia del silenci no...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

el tiempo nunca escrito

 hay tiempo que no se escribe... después de un año sabático, sin tanto tiempo... entre tiempo... vuelvo al ruedo... ahora hay un aviso a la comunidad, al parecer, para notificar que lo aquí escrito es material sensible... quizás mejor... porque quizás lo leerá quien no deba... quien no entienda... quien no ha tenido tiempo de leer... en su momento... como dice una buena periodista entrada en años en un video reciente, cada vez parece que escribo mejor, cada vez parece que tengo más paciencia y más consciencia de todo, y cada vez parece todo más real e inverosímil a la vez... el tiempo nunca escrito es como el libro de la isla de los pingüinos... que nunca será... como la democracia que sin feminismo no será... pues no es democracia y ya está... tampoco lo sería siendo muy feminista, con reina, y sin poder votar...  total ¿para qué?  yo quiero ser mi reina, y la de las demás... ser lesbiana es como jugar en tercera regional a futbol 11, sin campo, con jugadores/as que no cobran, y juega