Passa al contingut principal

Emoció i passió

Alegria...
Les revistes d'avui en dia són poc interessants...amb articles reutilitzats i poc profunds...això fa que t'hagis de comprar varies per poder satisfer la teva necessitat...cadascuna fa una funció, una és per cobrir les necessitats emocionals...una altre intel.lectuals i altre per diversió...
Per pasar el temps...
Que pasa i desfà les vides de la gent...
Un any més és un any menys...
Haurem d'esperar un altre any...
A acomplir els nostres somnis...i algú que els vulgui compartir...
I ballar...
La caiguda és el primer pas per començar la meva dança....

Des d'aqui no puc fer res...però quan torni començaré a fer...i refer...no vull perdre'm ni un instant de la meva vida...
No tinc por, ni orgull, ni res per oblidar...vull seguir caminant.
Fent camí...
Fent via.
Esborra'm els llavis amb aigua beneida...
Cremen els ulls...
Buits...
Sembla un somni un malson,  com si ja ho hagués viscut...i deixa mal sabor de boca...

Divulgar les idees...
Per tangos...
Menjo..dormo i fumo...
Manca el factor humà...
Massa vegades...
Si t'ho imagines ho destrueixes tot...
No fer plans més enllà de 3 mesos...
No se sap mai..
Intensament...viure...i conviure...

El rosal blanc...
Roses blanques...
Vens venent flors...
I quan l'aigua clara...cau...de pluja...
Escampa la boira...
La vida és el que vols...

Si t'esforces pots millorar...
Amb la llum de la marina...matinada al meu jardí lluminós...

Rellueix...
Repic de mans...
Arribarem a gràcia
La darrera nit..
Para bailar la bamba...
A riquitraun....
A la plaça de la xemeneia darrera de la plaça del respall...al carrer siracusa...de nit...amb vi...
I esprai de colors...

Els flamencs...

Roses...

Delta.
Ebre.

Dissimular la glòria dormint...
1913 fa 100 anys va néixer la modernitat...amb Kafka, Mann, Freud, Kokoschka...la vigilia de l'incendi alemany...
L'estiu d'un segle...fràgils...a vessar de les guerres absurdes...

La paraula que faltava...
Però no vols endevinar mai...
Als meus ulls, densa argila de buidor...
Espriu i Pla...ara pla...
Divulgar el coneixement, les idees...és la meva obligació moral...
Qui sóc jo? Com sóc jo?
De cara, de creus...
Fent-se creus...
Em creus?
Obsessiva amb els números de les matrícules, amb les coses que dónen o no bona sort...
De tot aprèn...
Però hi ha situacions de les que la gent no se'n surt...
La mort, la guerra, l'esclavitut...del sistema de valors que trontolla...
Tempesta sexual...
Amb ulls salvatges de cor calent i peus freds...
El guerrer va veure Inés i ja no va voler conquerir res més...
La serp sense ulls...

La raó per viure...
Mestissa entre europeus i inques...
La veu de la selva....
Suggerir les remors de la naturalesa...

Tot neix de les millors intencions, després sorgeix la necessitat de defensa que porta a atacar, la curiositat que ens condueix a la cobdícia...

La nit de fa tres estius...ara és la mateia...nits golfes...de circ...

2013 un any de sort per a mi i la cabra...
Ets una porca o una conilleta?
T'espero.

1983 i/o 1987.
Ideal.
4.
Novembre.

La convivència entre més de 2 persones porta a l'odi, a l'enveja, la competència, la repressió, o a la consumació...i dons al secret, la mentida, l'engany, la destruccio de la convivència.
És l'instint animal...
Abisal...

La transparència i sinceritat total sembla impossible en els nostres temps...

Una tònica per acabar de despertar...dels malsons eròtics...on sembla que no hagués passat res...

Neteja els plats i es sincera...ho hem deixat, millor dit m'ha deixat...
Hi ha gent que s'ofen amb detalls increïbles on els demes no tenim capacitat de refer o dir res...
Què hi farem...
Es va sentir ofessa...
No vaig estar a l'alçada...
I aquesta és una raó per deixar una relació?
Qualsevol raó és bona...

Te addicció al mòbil o s'aburreix...del tot...sense poder fer res del que ara mateix dessitja fer...
Quan marxes?
Després...
Del no res...
A la recerca del temps perdut...
Es necessari un temps de reflexió...
De meditar...
Endins i en fora...
Quin remei!
On sobra el temps i l'espai...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...