som víctimes, d'aquesta societat, basada en uns ideals autodestructius, com individus i com a grup social... ara parla una de les meves personalitats.... quina serà? quan penso en ella em fa mal, em sento malament... l'he d'espantar de la meva ment... fugir d'ella.. del rebuig que em fa patir... saps que estàs en el camí correcte en cada passa que fas ja que sents l'alegria de viure... i no la sento... ella diu que tornarà... i jo crec i penso que no... les més dolentes enfermetats s'han endut 3 persones del meu entorn... aquests darrers 6 mesos... vol sexe, però... te por als sentiments... a la merda de sentir per algú... o de que aquest algú, senti alguna cosa per ella... (quina sort, no? que algú senti amor per una... i que et deixi a l'estacada... normal... n'estem fartes totes d'aquest sistema... la culpa no és ben be de la persona sinó de la seva falta de personalitat, que és culpa tanmateix de la societat de merda e...