Passa al contingut principal

Dilluns endins

Podria triar jugar amb el joc de moda dels caramels...i trio escriure...
M'hagradaria poder descriure i escriure, ser valenta,
tot allò que em ve al cap...però no ho sóc gaire de valenta...
Em fan venir a les 10:30h a una escola als peus del tibidabo, la violeta...són gairebé les 11 i encara no ha fet acte de presència l'entrevistadora....

Aquí vaig fer fa anys un curs de disseny en 3D...

Ara ho fan servir molt a joieria...ho se per la meva mare...diu  que fan el disseny a l'ordinador i treuen el motlle...blup!
Una vegada em va portar un tros de pasta per fer un motlle i era súper difícil d'esculpir...
Joia dandee girls prova 1*

Des d'aquest indret es veu la ciutat i el mar...sempre pensaba quan venia a estudiar el perquè del nom "La violeta"...i imaginaba les raons...

El conserge...déu estar mirant el facebook...
Sinó què ha de fer allà tot el sant dia?

Un alumne fan de la sèrie de tv "Sons of anarchy", porta una samarreta...i llença la llauna de cocacola a les escombreries generals..

Al aniversari de la meva neboda la millor amiga de la meva germana em diu que no separi la brossa...per què hi ha una feina a Barberà del Vallès on la gent es dedica a separar la merda de les escombreries per fer biomassa...i que si les separes dons ja no tindrà feina...

Separen la brossa que resta del que han recollit els romanesos i africans del meu barri.

Una amiga treballa treient grapes de factures, passen les dades al ordinador, les escanegen, i les trituren per destruir-les.
Es de la empresa Indra, la que fa armes.
Han de treure les grapes amb les mans i molt depresa, sinó els fan fora a l'instant. Moltes vegades es fan sang a les mans i els coordinadors s'enfaden per què taquen els papers...
No deixen d'anar a treballar encara que estiguin malalts per què sinó els fan fora....

La meva teoria és que la gent en general està amargada i dons vol que els demés també patim...

Hivern, primavera, estiu...
És estiu de debò. A la fi.
A la moto en samarreta de màniga curta, mires al cel... blau i serè, i els rajolins d'aire saben a glòria...
Tòrtores, colometes, súper cotorres, gavines, orenetes, ...busquen aigües...i fonts màgiques...

Ara la matrícula de la Universitat es fa on line, ja no hi ha aquelles cues...diu la directora, que sempre que vinc em trobo...en tot aquest temps ha millorat, s'ha aprimat molt i ha perdut déu anys...
Hi ha gent a la que li senta be aprimar-se...potser millora l'autoestima....

Global...
Si millores tu millora el món...

S'han de cuidar...les persones que t'envolten...fer sense esperar retorn...
si millores tu, ells també volen millorar...
És macu...inclus cristià...
Inclus humà i natural...

Millor que deixar que el mal humor enverini la vida...sense rencor...sense comparacions...sense objectius egoistes...sense prejudicis, postjudicis...menys mal... de caps...

Canvia abans que et canviïn...
Quan ens adonem que estem controlats...però fa molt de temps que ja ho estàvem...
Canvi evolutiu...i emocional, espiritual, endins...

La tristor és fruit de la felicitat, del moment genial, sublim...si aconseguim deixar-nos anar...

Paciència.

És meva. La calma d'un dilluns...del meu juliol...

Roselles, una mar*
(manuscrit del segon origen...

Fràgils...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...

la canción infinita

  *records tancament d’una època salvatge… hasta siempre siempre… Robe Iniesta 💜 🔥 🏳️‍🌈 (i per les que no han sobreviscut... i les que sí... *Hoy empieza el día gris, más gris aún que el de ayer… porque siempre hace más que ayer y menos que mañana... y más en los días señalados, sobre todo... el batería que ensaya en el garaje del barrio está llorando en la puerta… mientras escucha la canción infinita... del indio Jesucristo... que resultó que creó su mejor disco en aquellos días y lugares que yo andaba arriba y abajo, aquellos conciertos que hacía la gente del instituto en salas apañadas de ensayo debajo del puente después de la plaza de la palmera, entre las leyendas urbanas del monstruo de la riera como un holograma de dragón de Sant Jordi que se les aparecía a aquellos que tomaban tripis.. y me lo contaban... y yo con mi guitarra de madera clásica llena de pegatinas varias… intentando tocar alguna cosa que no fuera "el camino que lleva a belén…", no no, "no hay ...

el tiempo nunca escrito

 hay tiempo que no se escribe... después de un año sabático, sin tanto tiempo... entre tiempo... vuelvo al ruedo... ahora hay un aviso a la comunidad, al parecer, para notificar que lo aquí escrito es material sensible... quizás mejor... porque quizás lo leerá quien no deba... quien no entienda... quien no ha tenido tiempo de leer... en su momento... como dice una buena periodista entrada en años en un video reciente, cada vez parece que escribo mejor, cada vez parece que tengo más paciencia y más consciencia de todo, y cada vez parece todo más real e inverosímil a la vez... el tiempo nunca escrito es como el libro de la isla de los pingüinos... que nunca será... como la democracia que sin feminismo no será... pues no es democracia y ya está... tampoco lo sería siendo muy feminista, con reina, y sin poder votar...  total ¿para qué?  yo quiero ser mi reina, y la de las demás... ser lesbiana es como jugar en tercera regional a futbol 11, sin campo, con jugadores/as que no c...