Dry heart.
Tot allò que vols fer i mai fas.
Al final...
És el mur que queda...de rocs i destressa per enfosquir la foscor del deliri existencial, amb ideals o sense, amb desig o sense, amb mar...
Millor.
Em capbusso a l'aigua des de les pedres.
Tots els moments són vàlids, valuosos, tant o més que cap altre.
El més important són les persones amb qui comparteixes els instants.
Un te de bon matí amb la meva iaia...no te preu...
Es pregunta d'on trec les paraules...
Tot el temps del méu món hauria de ser per ella...però tot es complica, sempre fuig el temps...
Encara que el temps es construeix diu....
Va emociona-se...
Va ser una gran sorpresa...
Ha estat un dia ple de sorpreses.
Vaig a la dutxa....
I abans d'entrar sento el telèfon fix...
Quan vindras?
Ara.
Al mar...
Hola com va?
Bon dia...
De mar...
Balla...
Les cançons d'estiu...
De sol, de calor...
De nits d'estiu....
A la fresca...
Als petons...
Teus i meus....
Tous...
Tendresa...
Brilla...
Oh no...
...Just one way...
Oh babe I love you way...
I wanna tel you...
...I can see the sunset in your eyes...
Deixa't portar...
Mata les pors, i les manies...
Defineix...
El teu univers....
Tot te remei.
Entessa...
Intensa...
I swear....
Somwhere...
Try my bed....
Heaven knows...
Beatiful live...
Do you believe this...
Let me go....
Sort que tinc la moto molt a prop de la feina...
M'agradaria fer el mateix mes dies...
Els horaris dels trens sempre varien...
I si van retrassats et deixen tirada...
És una mica car però s'ho val...
No m'agrada parlar de diners, ni de feina en el meu temps lliure...
Ara i aqui tampoc.
Ara hi aniré la setmana vinent...
Paga la pena?
Les actrius de bollywood es suiciden penjant-se amb un mocador ( de cachemir segur) al ventilador, del sostre...suposem...
Fes el que et faci feliç i l'èxit ja vindrà.
Diu en Ferran Adrià....
Fa 10 anys que convida a lambrusco a les noies...amb sopar inclòs, clar...
De gran volia ser viajera...em recorda la meva tieta...
I em diu que em deia...amb això no es guanyen diners...
I jo li responia que ja trobaria la manera....ben segura...de ben segur...
Tenia moltes postals de viatges i jugava amb elles, recordo... feia viatges i després li recomanava als clients, ficticis...
Quina feina més ideal...
Ara hi ha gent que ho fa...
I gent que fa màscares amb maquillatge instantani....
El dissabte vaig enterrar al meu padrí...i segons diu la meva mare ell ens va gastar una broma i va fer que ens quedessin tancades al cementiri i haver de sortir saltant el mur amb l'ajuda de l'escala de pujar als nínxols....
Demana unes mixtes.
Demana un entrepà de pernil i li porten formatge...o ques...
Trenca amb les normes ...
Obre les portes...
Salta els murs....
Desfés les fronteres...
I sobretot obre el cor....
I encen la flama...
El dilluns vaig saber que uns amics super genials seran pare i mare...
Aquesta nit de la independència han nascut quatre Kafkas nous...del bombo de la bimba...
Flipo al veure com neixen noves vides...i amb molta gràcia sobreviuen...
En degradat del blanc al negre...
*És el do, de la vida: Gaudir-la.
Comentaris