@lutxana #escrits i relats del dia a dia*

ets l'amor de la meva vida.... #optimistica sóna la cançó... aquella cançó.... diu que és l'amor de la seva vida.... la bojeria és al camp.... el noi saluda des de la seva moto tunneada al més estil #hispter... retro... vintage... una vespa... antiga... blanca i amb tocs negres... amb retrovisors retro... (-.-)... el seu casc és nou, però li fa el joc... perfecte... verd ampolla de vi... (hi ha moltes ampolles amb colors diferents... saluda al seu amic que resta a la cantonada parlant pel mòbil... s'atura... content de veure'l.... però l'amic segueix parlant pel mòbil.... els somnis es fan realitat de la cuina al llit... diu... la cançó.... sense por, sense fils... sense desfilades.... sense crits... no et deixis temptar per la monotonia, ni per la rutina... deixa que el destí et sorprengui... no vulguis controlar res, millor deixa que sorgeixi... viu... ella vol nits de llit... amb aigua propera... l'altre vol FPC*(follar por el ca...

Nadadora és el títol d'una cançó indie pop dels 90... Nadadora sóc jo sota l'aigua de la piscina... Nadadora estil crol, estil esquena, papallona... Quin luxe capbussar-se en tanta aigua, un carril per mi sola... Estil Conan...caus a l'aigua lligat de peus i mans i t'hauràs de deslligar sense ofegar-te... 20 metres més abaix... Submarinisme...és una gran paraula...mola dir-la a poc a poc, mola escriure-la.... Un pop...també mola dir-la... No cansa, com si cansa escriure guionets a les paraules amb pronoms febles... I tant febles.... Dèbils... Quin fàstic la gent que menja pipes al tren... A poc a poc... Massa sorollets tubulars.... De boca en boca... Boca orella... Baixada de tensió... I xucla la closca...i la sal... A poc a poc.. I s'acosta un home i no sap ni què dir-li... El joc de mirades... Escalfreds... Javito que no te engañen... Si que te gusta la fanta eh Javito... Frase del dia. Diss...

La feina, treballar sembla que no pinta gens be per a mi... Per començar s'ha de matinar... Buff! Estar allà hores i hores... Amb gent...que ni et va ni et ve... Desconeguts amb els que passes més hores que amb qui més batega el teu cor... La vida hauria d'estar muntada d'una altre manera més natural i instintiva, intuitiva...i quan ets vell totes les hores del món en solitud...potser per que et vagis acostumant a la mort... A la fredor de les parets del ninxol... (estic siguent molt valenta ara mateix i escric gairebé el que penso... El temps s'escura de cada vida... Entre les dents... Potser plora i pateix amb la història d'alguna peli, llibre o sèrie... Inclus escoltant a la gent parlar de la seva vida.... Però les coses pasen cada dia.. I te les perds.. Saber el què el perquè dels instants d'algu altre... Ser empatica... No vas venir a la expo! Has pintat algun quadre nou? No.... Dons per què hauria...

Sóna la cançó del final dels capítols de la mítica sèrie de manga... La guiri flipa de com es veu el mar de la costa del Garraf per la finestra del tren... És increïble.... Matinar per revolucionar el món... Dels valors que estàn enfonsant a la majoria de la gent en aquesta banda de la terra... Surts per una carretera perduda d'una retenció immensa a un poble qualsevol i et trobes que és la festa major, i el correfoc... Veure el fons del mar des de la finestra... It's amazing... El tren està a petar a les 8:47 a.m... Aquest vespre vull tornar... Ficaré menjar als gats... Acabaré amb la burocràcia pendent i tornaré.... Una setmana per ella.... Uns dies... Mai saps com són millor gastades les hores... Què és el que més val la pena? No es pot tot... Dedicació. Caminar per la vora de la mar...amb les primeres onades del dia... Seria genial morir ofegada.... Molt ...

Podria triar jugar amb el joc de moda dels caramels...i trio escriure... M'hagradaria poder descriure i escriure, ser valenta, tot allò que em ve al cap...però no ho sóc gaire de valenta... Em fan venir a les 10:30h a una escola als peus del tibidabo, la violeta...són gairebé les 11 i encara no ha fet acte de presència l'entrevistadora.... Aquí vaig fer fa anys un curs de disseny en 3D... Ara ho fan servir molt a joieria...ho se per la meva mare...diu  que fan el disseny a l'ordinador i treuen el motlle...blup! Una vegada em va portar un tros de pasta per fer un motlle i era súper difícil d'esculpir... Joia dandee girls prova 1* Des d'aquest indret es veu la ciutat i el mar...sempre pensaba quan venia a estudiar el perquè del nom "La violeta"...i imaginaba les raons... El conserge...déu estar mirant el facebook... Sinó què ha de fer allà tot el sant dia? Un alumne fan de la sèrie de tv "Sons of anarchy", porta una samarreta...i ll...

Dry heart. Tot allò que vols fer i mai fas. Al final... És el mur que queda...de rocs i destressa per enfosquir la foscor del deliri existencial, amb ideals o sense, amb desig o sense, amb mar... Millor. Em capbusso a l'aigua des de les pedres. Tots els moments són vàlids, valuosos, tant o més que cap altre. El més important són les persones amb qui comparteixes els instants. Un te de bon matí amb la meva iaia...no te preu... Es pregunta d'on trec les paraules... Tot el temps del méu món hauria de ser per ella...però tot es complica, sempre fuig el temps... Encara que el temps es construeix diu.... Va emociona-se... Va ser una gran sorpresa... Ha estat un dia ple de sorpreses. Vaig a la dutxa.... I abans d'entrar sento el telèfon fix... Quan vindras? Ara. Al mar... Hola com va? Bon dia... De mar... Balla... Les cançons d'estiu... De sol, de calor... De nits d'estiu.... A la fresca... Als petons....