Passa al contingut principal

homenatge a Tom Sharpe l'escriptor del meravellós Wilt


Us parlaré ara d'un dels millors llibres que he tingut la sort de llegir. 
Henry Wilt, professor ensenya literatura als seus alumnes de Mecànica de Motor Tres o Carn Dos, somia en desfer-se de la seva dona Eva mentre passeja al seu gos. Després d'una festa snob a casa dels pijos Pringsheim, Henry acaba sent violat per una nina inflable, i Eva i Henry se separen: ella es va amb els Pringsheim a una improvisada excursió en vaixell, i ell decideix posar en pràctica els seus plans assassins, tirant a la nina inflable vestida amb les robes de la seva dona, maquillatge i una perruca-als fonaments d'un edifici en construcció, una ampliació de la seva pròpia escola. Quan dilluns els obrers descobreixen el "cos", i atès que Eva ha desaparegut, s'ha quedat atrapada al vaixell, on per cert està sent sotmesa a un "Tractament Tàctil" per la dona de Pringsheim, totes les sospites apunten a Wilt, i la maquinària policial, personificada en l'inspector Flint, es posa en marxa.

Wilt és pur humor britànic, encara que sense pulcritud i esnobisme dels estimats escriptors Woodehouse, Saki o Roald Dahl. 

L'humor de Sharpe és brutal, absurd i descarat, ple de referències sexuals i escatològiques, i els diàlegs entre Wilt i l'inspector Flint, el millor probablement de la novel · la, estan al nivell dels Monty Python o els germans Marx (o en castellà Miguel Mihura i/o Jardiel Poncela).

Es tracta d'una ideal i genial crítica social a la classe mitja del "quiero y no puedo", a  l'esnobisme, el classisme, la repressió sexual, etc.

*Vaig llegir aquest llibre als 20 anys tot just quan feia ús més sovint del tren de Barcelona a Rubí, en una edició que tenia la tapa grapada al revés.
Això volia dir que la gent del tren veia com llegia un llibre del revés i a més sovint estava plorant del riure d'allò que llegia.
Els grans classistes i responsables treballadors que anaven i tornaven amb mi devien pensar que estava ben sonada.
Quins bons records em porta sempre l'absurd a la meva vida!

documental
Els últims dies de Tom Sharpe


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or...

poliamor* con bravas

  *(no confundir poliamor con poligamia) *el otro día analizaba el significado de la fotografía...ahora he visto una publicación en redes sociales de una mujer a la que sigo, explicando en el pie de foto, que con su primer sueldo compró una cámara para hacer fotos...al otro lado de la foto de perfil de mi prima está su padre en el momento que se la hizo, eternamente...  justo mientras escribo esto leo rápidamente en un tweet que quiere desaparecer... "Tenemos 66.000 pensamientos al día. Dos terceras parte son preocupaciones. ¿Cuánta energía perdemos en cosas que no van a ocurrir o si suceden sabremos salir de ellas?" mi respuesta:  es que la mente humana ama resolver dilemas... y esa es la vida humana mental hacerse preguntas, cuestionar...  No importan las respuestas solo seguir haciéndote preguntas... ¿De dónde surgen las ideas? Muchas son chispas que brotan de nuestras crisis varias existenciales. De las peores crisis vitales surgen las mejores relaciones, las más...