Passa al contingut principal
Lunes 18 de junio.
7.10 de,la mañana. 
El mar está bestial. 
Hay gente por la espiga, de
lunes al sol quizás. 



No tengo miedo, tengo temor.. Temblor, tiemblo
como el pequeño tambor de un niño que no quiere crecer, no quiere
despertarse. 



Suma tus besos a los mios y haz un camino con ellos a ver
dónde llegamos. 



Despertarme. Cada mañana de ti. 
El sol también despierta lentamente destella en el horizonte. 


Piel, miradas, manos..
Sólo quería cogerte 
de la mano. 


Silencio y tiempo, si el amor se
contara como se cuenta el tiempo.. 


Misterios. Regreso a la cala  de can basté.
Veo la imagen de las brujas. 

Te veo allí, junto ami.. 


Con este, el
mismo sol de buena mañana..



jueves 21 de junio
19.35 horas de la tarde...
empieza el verano con todas las letras...


Esta hora y media de camino a casa será muy distinta a la de esta
manana. 
No se qué haré, por el momento escribo, pero si encuentro
silla puede que dibuje algo en mi libreta nueva.


Hace un calor
intensísimo. 


He llegado a la isla. Es genial. Tiene todo lo que tiene
que tener una isla.. Espectacular, espectacular.. Increíble, sensible,
delicadamente los rayos de sol acarician mi piel, y cierro los ojos, y
los abro de tanto en tanto, para certificar que no estoy delirando en
mis sueños..quién me lo iba a decir..


para sentir divina la ilusión...
como ninguna...
mia...
luz de luna....
siento,...
caderas arrastradas en la noche plenilunada....


espero los 54 minutos que dura....
la lavadora...
gira y gira....


ha ido al psiquiatra de pago...
tiene un cuadro de ansiedad....


la dejaron tirada...
tuvo que volver en tren,,,,


mientras yo veía las estrellas bailando por dentro y fuera de mi...
cambio de luz...
cambio y nueva onda....


estamos en ello...
el volúmen es complicado...


¿porqué se merece ganar?


ella llegó...
me esperó en la salida del metro...
pero no dijo nada...
sólo quería sus canciones...
no sabe nada de mi...
ni parece importarle...
no se pregunta ni un segundo cómo me siento....


ella ha venido esta noche...
quería lo suyo y lo he hecho y se ha marchado...


es una energía difícil de asimilar,
no entiendo a esas personas que se aprovechan de los demás...
de mi...
de ella..
sólo con su interés y sus cosas por delante de las de las demás...


espero no llegar nunca a ser así...
y si lo soy darme cuenta
y despertar....
tocando mi tótem...
mi objeto...


sigo en mis sueños...
y no quiero despertar...


compone sus temas...
nos lo hace fácil...
hazlo fácil...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...