Passa al contingut principal

1, 2 i 3 de juny de 2012

1.
No volia que li triesin les cançons, volia escollir ella, cada
vegada, quin tema assaborir...
avui prefereixo també la seguretat d'escoltar per milmilionésima vegada les músiques del meu mòbil que
desesperar amb la covertura de la ràdio i els seus cada vegada més
numerosos i ensopits anuncis repetitius.... 


Avui surt friday´ s i´ m in ŀove de The Cure. Avui actúen al costat de casa meva, a la mateixa hora de la meva
festa de 33 aniversari. A les 22*


2.
Ahora pienso, escucho con atención el tono de tus palabras, la
profundidad, la falta de.. Y me pregunto si mi espera tendrá
recompensa, si al final pensarás de verdad.. Quizás lo haces y no me
lo transmites. Mi misión se queda sin reservas de combustibles
fósiles. Rabia por que no me preguntes que voy y quiero hacer. Al
despertar quizás lo olvide. Asombrada. Intangible. Al final. Dormir
sin hablar. Si a ti nunca te han traído el desayuno nunca lo
desearás...


3.
Un mister bean juega con la máquina que vende los billetes(con la lengua puesta como la pondría el), una
jubilada busca su tarjeta rosa en las múltiples opciones de la aplicación, un indignado se cuela.. 
Y yo no puedo dejar de pensar.. 
Me da igual la tarjeta de dos zonas haya subido de precio, que no me quede
silla libre en el tren, incluso si encuentro o no periódico
gratuito.. 


Me encanta sentir que duermes cerca, aunque me cuesta
mantener mi serenidad.. 


Te abrazaría, por sentir.. 


Mejor malo conocido, pero no es tan malo, es lo que me dicta el corazón, pero el
resto se va.. Y vuela.. Over you.. 


No es nada lascivo, es sólo
sentimiento.. 


Me siento viva.. en un jardín lleno de flores olorosas,
con una pared infinita de jazmín.. 


Debeis mataros a miradas.. decía aquella aquel día de aquel año...
Con esos ojazos que teneis, mejor cuatro que dos, mejor... 


Tengo miedo,
necesito el día a día, salir y escucharle decir lo que sea, me
encanta,,, necesito velocidad, también, que está pero siempre se queda sin
terminar la cena.. Quiero postre.. Fresas con nata.. De soja.. Oh.. No
se si esa moto arrancará, es muy bonita y suena genial, podría
recorrer la carretera perdida hasta el final, podría llegar... ¿Es eso
lo que quiero? Recorrer mi carretera peridida.. A veces contigo, a
veces pienso que volverás pronto.. Que no me seguirás.. No me
contemplas tanto.. Hoy hay eclipse..tu prefieres dormir y no te
acuerdas de mi el resto de tus momentos, o eso me parece.. Ohoh.. Me
encantaria bucear contigo, mil cosas pero siempre tengo un no por
respuesta.. No hay plan, necesito un nuevo plan.. Otro plan.. Que sinó
tendré que esperar otros cien anos.. E inventar la eternidad. ¿Eres mi
oportunidad? Vas a venir cuando te silve? Yo lo haré. La distancia me
ciega, me mata la ilusión y me pierdo. Sentir no es malo, queda otra
solución,,pero esta vez quiero que sea perfecto. Si te vas no podré
seguir sentada mirando el mar.. Suirá la marea y me mojará los pies,
hará calor y me querré mojar.. Poco a poco y luego me tiraré de
cabeza.. Odio saber que no estaré en tus mejores momentos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...