Passa al contingut principal

cap d'any amb sorpresa*

és potser el meu últim paper..
potser se on aconseguir-ne més...
ara són les 2:42h...
t'hauries posat aquest pantaló de pijama que duc jo ara...
badalls, carícies potser... o algun petonet de bona nit...potser
o potser una nit salvatge, de les teves....
de tant en tant...
podria escoltar qualsevol cançó, però cap sonaria com sona ara el meu cap...
i el cor...
que potser raja...
i torno aquí un altre vegada, un altre any, un altre dia abans del dia assenyalat...
ens bevem una ampolla sencera d'alguna cosa que faci riure....
cantem i fins-hi tot potser ballem...
o mirem un tros de peli...
o sencera...
encara que no entenguis res...
no és amor...
potser no...
però sento...
tu sents alguna cosa?
sóna el telèfon...
i ets tu...
estirada al llit...
podem fer que no ens coneixem i tornar-nos a trobar com si res...
jo tinc il.lusió...
i tu?
et deixo créixer?
de vegades em sento que sóc allà on no em demanen...
massa ficada, capficada...
al vell mig del no res...
com en aquest precís instant...
com ara...
ara balles...
o menges vidres...
o se't cauen les dents a les mans...
tres bastons...
pinten bastos...

... de menta...
és clar...
i tant...
no cal...

glup, glup...

saps qui era era en Tolomeu?
encenc una espelma?
per què?
per tu i per mi...

potser li dono massa importància, molta més que tu...
però jo se que tu li dónes...

i ara què?
ara a dormir...
desprès de creuar mitja ciutat, la ciutat, adormida avui...
amb cara de pòquer...(poker)
pichu, pokemon...

sonarà demà de nou de bon matí el ring ring... tilulilu...
i diràs coses amb la teva veu esbroncada per la nit...
bon dia...
i tot allò que es diu...

despertes i ens fonem...
desprès espremo les taronges...
mentre encara rodoles...
més adormida que mai...
et tinc...
ho tinc...
trenco el pa...
escalfo la llet...
i mmmmm....

potser tens presa de fer alguna cosa, potser no...
ens dutxem plegades...
i sortim quan ja és gairebé fosc...
encara que ara el dia ja li guanya cada cop més sol...
i més i més petons....
escalfades i tendres...
un massatge?
el meu regal...

bon any nou*
***

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or...

la canción infinita

  *records tancament d’una època salvatge… hasta siempre siempre… Robe Iniesta 💜 🔥 🏳️‍🌈 (i per les que no han sobreviscut... i les que sí... *Hoy empieza el día gris, más gris aún que el de ayer… porque siempre hace más que ayer y menos que mañana... y más en los días señalados, sobre todo... el batería que ensaya en el garaje del barrio está llorando en la puerta… mientras escucha la canción infinita... del indio Jesucristo... que resultó que creó su mejor disco en aquellos días y lugares que yo andaba arriba y abajo, aquellos conciertos que hacía la gente del instituto en salas apañadas de ensayo debajo del puente después de la plaza de la palmera, entre las leyendas urbanas del monstruo de la riera como un holograma de dragón de Sant Jordi que se les aparecía a aquellos que tomaban tripis.. y me lo contaban... y yo con mi guitarra de madera clásica llena de pegatinas varias… intentando tocar alguna cosa que no fuera "el camino que lleva a belén…", no no, "no hay ...