Passa al contingut principal

cafè amb llet i res (lletres*

Despertes al llit un dissabte al matí ben passades les 11, sense companyia...
en un món boig...

tota aquest setmana he volgut posar-me a escriure, però el temps... em mata els espais...
el Zippo, a la meva dreta,  platejat, torna a tenir pedra i gas...

per molts anys...
quatre anys*


ara mateix hauria de córrer a trucar-lo... a fer-li petons...
i gaudir del seu somriure de...

les paraules les carrega el dimoni...
els blogs els carrega el vent...

un cafè amb lletres...amb llet, aiguada...
(diu al tetrabrik que és d'Asturies...
un cendrer portàtil rodonet ben bufó...
i música, molta...(inspira...
*d'aquí i d'allà... http://www.lutxana.org/musica.htm#.Ttn-nLK7h98

miro al cel girat... gira!
què m'hagués agradat rebre de regal el dia del meu quart aniversari?
ja hi erem a gràcia ben be feia un any...
jugava al balconet envoltada de geranis vermells...
amb els clcks de playmobil...
potser fent una ciutat, potser una familia o una aventura de pirates...

a ell també li agraden els pirates...
no queda gaire cafè...
no hi ha fred, menjar del dia...
tappers...
no sexuals..

escriu!
és el que faig i faria jo si fos tu...
avocar totes les coses que passen i giren al cap...
han comentat el teu estat....
el meu mur...
de les lamentacions...
o no....

mil i un concursos amb iphone o ipad a l'abast...
millor fer l'amor...
quanta gent l'ha vist?
quina repercussió ha tingut...
viral...
una guerra...

ha tingut una vida molt xunga...
els pares la van abandonar?
pitjor, la maltractaven....
el pare del seu fill no volia marxar...
i ara ho va haver de fer per un paper, a la força...

no se que faré dilluns, si que ho se,
però el següent divendres se que necessitaré una mica d'amor...
diu el Robert Smith...
no sento els dilluns negres...

i els dissabtes pel matí?

m'equivoco i faig servir el cendrer de ratolí...

tenir o no tenir...
consumir amb seny... o compulsiva-ment....
sexe o amor? sexe amb amor si us plau....
t'estimo, t?estimo.... estima'm menys i estima'm millor....

les teves paraules em revolten...
m'enarvolen...

els dofins al final es revelen... seguint el blues d'una jam que sóna al fons del carrer...
qualsevol diumenge al vespre....http://marmalibu.wordpress.com/ (el video*

one more time....
una canica transparent del tot....
dos patitos grocs de goma, de bany...
un l'intenta fer un petó a l'altre...
oli d'aquest que escalfa,
un cor de cartró ple de collarets i anells, arracades...
sis espelmes vermelles, un sabó amb forma de rajola dels carrers de Barcelona...
i un quadre d'un gat pard tirant a taronja cosit per la meva iaia...

encara recordo quan em donava cullarada a cullarada les "natilles" per brenar...
encara potser quatre, en tindria...
no se si ho recordo de veritat o m'ho imagino arrel d'una foto que tinc d'aquesta escena...

a la memòria es queden records de moments de patiment que poden desencadenar irregularitats mentals...
de gran... o en falta o sobra serotonina....

*escriure coses que vols que succeeixin...
de la mateixa manera....
què és el que està decidit per que t'agradi...

Comentaris

Meike ha dit…
Diuen que escribint s'ordenen les ides. No forcis, però tampoc deixis de fer-ho de tant en tant :)

Gràcies per regalar-nos trocets de cotidianitat :)

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...