Passa al contingut principal

Atreveix-te....un post en temps real*

Atreveix-te....


(al blog es posen soles les codificacions html d'accents a les paraules, és un luxe ...
proposen una nova manera de visualitzar els blocs però no és molt bona, a més al mòbil no es veuen  ...



de vegades ve de gust sentir música sense que ningú digui res,
pels matins es molt difícil trobar una ràdio lliure d'interferències vocals...

de vegades ve de gust... sentir a algu dir coses, les que siguin....

(estic escoltant a la fi música  y nada más....
http://www.locafm.com/locutores/eme-dj.html...
tria entre les opcions, a mi m'agrada "intenso"....
:)

avui escriuré aquest post alhora que vaig fent altres coses...
així que pot ser que canvii de tema radicalment...
és un post en temps real*

*ahir va ser un dia genial...
i abans d'ahir...
era com si volés...
per sobre de tot....
entre els teus braços...

era una prova...
tu entens que és un botó?

yeah yeah...
hey hey

tothom a ballar!

i no paren quan estàs a gust escoltant alguna cançó a la fi...
de sobte surten els anuncis....
siusplau!!!
és que no puc sentir una cançó sencera alhora que em dutxo?

buf....
"si te gusta escuchar pelotazo tras pelotazo..."

te por de dir coses en públic,...
te por de deixar-se anar...
aprendre a pensar en positiu és difícil...

el segon cafè m'ha despertat...

SI, pot ser que si!!! i tant!!
i desprès d'un any, mai se sap... però fa pinta de que si!
de vegades els dubtes dels demés et fan dubtar a tu...
però tot és en positiu,...
per millorar...
a pam...
(no m'agrada anar a pams, ni dir la paraula pam...
a poc a poc...

xiuxiuejar... (sí que m'agrada aquesta!
mmmmmmmm....
fiu...

dons si, com dic,...
la cosa està en vibrar, confiar i assaborir el moment....
en temps real...
el present més present que mai....
ara, ara, ara...
gratis...
l'ara és gratis...
*
a la web http://www.emoxion.com
pots trobar remixes i sessions electròniques de tot tipus...
i descarregar-te-les de franc*

*crea mixes  i sessions online, al núvol  (freee
http://www.looplabs.com/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or...

cambiando la hora

he cambiado de camino un poco o quizás me he dejado llevar por la inercia hasta llegar al trabajo... no he cargado el móvil pensando que no me haría falta tener batería... ya que hemos quedado a las 8 donde siempre... como todos los viernes de este otoño... ahora vuelvo al kaduxe... solamente a por una birra... y la opción de ir al Wc... la gente se impone... y baila sin contar con lo que tu aportas... sin valorar tus necesidades... ni cualidades... al final pongo a cargar el móvil... me fumo el tabaco que queda y espero en silencio lo que deseaba que fuera una noche de viernes romántica... tranquila... al uso... sin extridencias... humilde...simple... llena de sonrisas... como antes... o como nunca... a mi lado un señor calvo en una situación similar a la mia, parece... es como cuando estás en un meeting point y ves como cada persona que espera recibe antes o después su visita... su persona esperada... sea para lo que sea... y tu sigues mirando... esperando nada... has enco...