La meva utopia personal....
No se si va ser aquest cap d'any, o el de fa dos anys... que demanava que tot allò que havíem treballar un temps tot un grup de persones a l'Infoespai de Gràcia no hagués estat en va....
ecologia, la necessitat de re-utilitzar, de deixar de consumir sense escrúpols, decreixement, la fi del petroli, la bombolla immobiliària, feines indignes, sous indignes, bancs que s'aprofiten de la gent, polítics corruptes, governs i policies protegint les propietats capitalistes...
tot un munt de realitats que semblaven passaven desapercebudes entre la majoria de la gent, gent que estant be elles deixen de pensar en el be comú.... només veus el fons del pou quan hi ets a dins, quan el voreges tan sols gires la cara... i fas veure que no va amb tu....
Ara sembla que aquell meu desig de que algun dia la gent obrís els ulls per treballar cap a una societat comuna millor ha començat a fer-se realitat d'alguna manera...
Un quadre al terra a partir d'uns quants fulls enganxats al terra amb cinta adhesiva.... dibuixar en directe...
després un dibuix fet amb cinta adhesiva de colors, escrivint paraules... poesia visual....
*què més?
dibuixar al terra amb guix o fer-ho també amb cinta un d'allò de jugar saltant... amb números... com es deia?
*love is all?
un cor de guix al terra amb paraules....
mmmmm....
i què més?
una maleta buida.... plena de paraules, de dibuixos i de somnis...
un llençol estès entre vàries cordes per enganxar-hi els teus desitjos...
de què serveixen les utopies?...
és cert que cada vegades que sembla que dones una passa més cap a la teva utopia aquesta s'allunya un pas més...
i de què serveix dons?
dons serveix... per caminar...
la passió, la illusió, els somnis, tot això serveix per llevar-se cada dia sense cansament i mirant endavant, sense por, per millorar les coses...
si tens una idea per millorar o canviar alguna cosa l'hauràs de comunicar... i lluitar per ella!!!!
*un somni fet realitat: http://acampadabcn.wordpress.com
has de creure-hi, encara que tot sembla que va de cul.....
un pas endavant mig enrrere....
avui he somiat... avui he tingut un somni, encara no he dit res....
la gent fa les coses sense tenir en compte que poden molestar als altres, encara hi ha que si saben que fan mal o molesten o fan més i pitjor...
penso en el que passarà per la ment dels policies que fotien pals de porra a les persones indignades que seien juntament davant d'ells... què sentien sabent que estaven glopejant la seva pròpia oportunitat de lluitar pels seus drets....
ja sabem que la intel·ligencia no és alguna cosa que brilli massa entre les idees dels polítics catalans i la resta en general... la seva única utopia es poder cobrar a final de mes... que s'allarguin tots els projectes el màxim de temps possible.... per poder-s'hi quedar amb el cul ben assegut a la cadira que s'han guanyat a "pols"....
*espero realment que marxin i no tornin ( com a Bèlgica que porten una any sense govern i no passa res...), que ens deixin votar com cal, que el consum boig i el capitalisme acabin i comenci de veritat l'era d'aquari... de pau a tot el planeta, de drets dels éssers vius generals... de realitat, de llibertat i de senzillesa de la vida....
somiem, creem, imaginem.... que ara tot si és possible!!!!
*
No se si va ser aquest cap d'any, o el de fa dos anys... que demanava que tot allò que havíem treballar un temps tot un grup de persones a l'Infoespai de Gràcia no hagués estat en va....
ecologia, la necessitat de re-utilitzar, de deixar de consumir sense escrúpols, decreixement, la fi del petroli, la bombolla immobiliària, feines indignes, sous indignes, bancs que s'aprofiten de la gent, polítics corruptes, governs i policies protegint les propietats capitalistes...
tot un munt de realitats que semblaven passaven desapercebudes entre la majoria de la gent, gent que estant be elles deixen de pensar en el be comú.... només veus el fons del pou quan hi ets a dins, quan el voreges tan sols gires la cara... i fas veure que no va amb tu....
Ara sembla que aquell meu desig de que algun dia la gent obrís els ulls per treballar cap a una societat comuna millor ha començat a fer-se realitat d'alguna manera...
Un quadre al terra a partir d'uns quants fulls enganxats al terra amb cinta adhesiva.... dibuixar en directe...
després un dibuix fet amb cinta adhesiva de colors, escrivint paraules... poesia visual....
*què més?
dibuixar al terra amb guix o fer-ho també amb cinta un d'allò de jugar saltant... amb números... com es deia?
*love is all?
un cor de guix al terra amb paraules....
mmmmm....
i què més?
una maleta buida.... plena de paraules, de dibuixos i de somnis...
un llençol estès entre vàries cordes per enganxar-hi els teus desitjos...
de què serveixen les utopies?...
és cert que cada vegades que sembla que dones una passa més cap a la teva utopia aquesta s'allunya un pas més...
i de què serveix dons?
dons serveix... per caminar...
la passió, la illusió, els somnis, tot això serveix per llevar-se cada dia sense cansament i mirant endavant, sense por, per millorar les coses...
si tens una idea per millorar o canviar alguna cosa l'hauràs de comunicar... i lluitar per ella!!!!
*un somni fet realitat: http://acampadabcn.wordpress.com
has de creure-hi, encara que tot sembla que va de cul.....
un pas endavant mig enrrere....
avui he somiat... avui he tingut un somni, encara no he dit res....
la gent fa les coses sense tenir en compte que poden molestar als altres, encara hi ha que si saben que fan mal o molesten o fan més i pitjor...
penso en el que passarà per la ment dels policies que fotien pals de porra a les persones indignades que seien juntament davant d'ells... què sentien sabent que estaven glopejant la seva pròpia oportunitat de lluitar pels seus drets....
ja sabem que la intel·ligencia no és alguna cosa que brilli massa entre les idees dels polítics catalans i la resta en general... la seva única utopia es poder cobrar a final de mes... que s'allarguin tots els projectes el màxim de temps possible.... per poder-s'hi quedar amb el cul ben assegut a la cadira que s'han guanyat a "pols"....
*espero realment que marxin i no tornin ( com a Bèlgica que porten una any sense govern i no passa res...), que ens deixin votar com cal, que el consum boig i el capitalisme acabin i comenci de veritat l'era d'aquari... de pau a tot el planeta, de drets dels éssers vius generals... de realitat, de llibertat i de senzillesa de la vida....
somiem, creem, imaginem.... que ara tot si és possible!!!!
*
Comentaris