de dubtes i certeses*

Pensaments, temps per pensar, per escriure...

Dissabte plujós...

plou com sempre, plou com mai...

fumo i penso, i escric...

paraules d'un home que va ser una eminència en lletres, paraules que em fan comprendre que la màgia resideix en llocs estranys, quina és la clau per engegar la guspira de la màgia?

ets allà on siguis, què fas?

parlava amb una dona que he conegut i no escoltava res més...

es deixa anar per les coses, pel moment...

dubto si beure o no una cervesa....

a casa, sembla estrany....

de dubtes i certeses és la vida plena...

ens van enganyar amb la primavera...

amb la vida...

deien que existia l'amor per sempre, l'amor ideal...

la parella ideal, que sempre es queda al teu costat i t'escolta quan ho necessites, 

que pot ser qualsevol moment, pasi el que pasi....

de vegades som trossets de pa tovets que s'enfonsen en dubtes que ens maregen com un mar d'ones

embogides i feréstegues...

molta gent nova derrapant...

interessant...

gent que parla, que explica coses, repartim papers amb idees...

i la gent somriu...

dóna'm un pato...

molta gent baixa per la via laietana demanant que es mantinguin les igualtats, els drets... que tant i tant van costar a molts i moltes dels nostres durant molt de temps...

i a en Hitler què li van passar quan va acabar la guerra?, pregunta...

es va suïcidar, van dir... però no hi ha cadàver, no hi ha tomba...

com ara amb en Bin Laden...

potser va ser tot una mentida per poder fer tot allò que van fer, matar milions de persones sense escrúpols...

i qui va enfonsar realment les torres besones de ny?

i qui hi havia dins?

gent, molta gent....

ningú es creu que amb tots els telescopis, satèl·lits que tenen els EUA  es deixessin fer allò... tan fàcilment...

espai aeri....

la fórmula adequada per controlar-nos més encara, per seguir fent el que vulguin amb nosaltres, sense drets humans, bàsics...

no se quins valors aprenen els estudiants de Harvard, però se que aquí molta gent passa de tot...

tan li fa qui governi, tan li fa que cada vegada ens enganyin més i més, polítics, empresaris, banquers....

la industria armamentística, la farmacèutica, la del tercer sector (ong's, associacions, etc...)

tothom pensa i diu, son tots el mateix...

el mateix gos amb diferent collarí...

que s'aprofiten de la insídia de la gent del poble...

ens apreten....

i a altres països, com ara tunisià, van acabar tots al carrer, sense feina, amb estudis, amb inquietuds, amb pensaments i idees ensorrades...

sense esperança la gent no sap què fer...

i si s’avorreixen encara pitjor...

època de tot gratis, diaris, televisió, ràdio,  art gratis, música, cinema, amor... sexe...per amor a l'art...

ara sembla que tot sigui més fàcil potser...

és normal ser lesbiana?

és normal ser heterosexual?

no es tracta d'estimar una persona?

es pot diferenciar l'amor, el sexe, del desig...

el desig, la ment humana ...

com en aquell estudi sobre sexualitat d’aquell americà ...

Alfred Kinsey

*link peli: http://www.pulsaelplay.com/Kinsey-online-3063.html

però és ben estrany...

si estimes a algú, potser el desitges o potser no...

i potser hi ha detalls, punts, que fan o no desitjar que no tenen res a veure amb el sexe...

si una persona passa de mi deixa d'atreure'm....

si aquesta persona no compta amb mi...

el meu cor es desentén d'ella..

si sembla que no escolti, que no entengui el que dic....

si no hi ha connexió....

s'esvaeix l'enteniment... i se'l beu...

pots anar i trobar-te amb algú en la obscuritat, algú desconegut...

i de sobte sentir desig, de tot... 

o potser no...

com que res és segur i per sempre...

com que res és com ens imaginàvem....

ens hem d'estimar el canvi, quan el nostre cervell no està fet per això, li costa canviar, inclús si és per millorar...


però qui arrisca sempre guanya, 
qui és bo i comparteix, guanya la pau...
la calma... el poder dormir... de la millor manera....
per que si no pots dormir... rai....
o estimar...

més incògnites i més incerteses...

que certeses...

quan no surten les paraules...

quan no trobes raons tangibles..

quan sents la pluja caure de manera constant al teu pati, que es mulla, com la resta...

coses que fan que la vida pagui la pena...

parem a la cantonada i em dius que m'estimes...

després del vi, ens abracem...

és l'amor tan estrany, tan poc clar, tan incert...

els balcons de la ciutat criden...

parlen, o és el meu cervell?

després o abans del vi...

ara parlem en anglès, millor, sisplau....

la vida continua, 

i està ple de coses que ens omplen, 

fins hi tot els instants buits, solitaris... omplen....

però hi ha moments de bogeria, de desvetlla, de donar-hi voltes...

non stop....

racons secrets....

no pateixis....

potser et relaxes si t'escolten...

si t'abracen...

si no es giren i passen de tu....

a la fi he trobat algú que m'escolta...

i no em fa patir, tant...

gràcies*


ara és el moment d'aprofitar el moment, de viure'l, intentant gaudir el millor possible...


***ella escrivia
http://poetadifunta.blogspot.com/