Passa al contingut principal

una bona armadura*

*els llums s'han apagat...


està morta la noia no? per això hi ha un detectiu intentant saber el perquè de tot plegat?


les coses més simples, més autèntiques també ténen els seus paradigmes de la insolència de coses que fan que la gent senti valors afegits que no són res més que bens materials que no porten enlloc...
fes-me una entrevista...
aquest carrer em porta mala sort...
fumar i fumar...


quan s'acabi la màgia...
quan torni a començat, quan algú deixi de pensar...
no pensis, diu...


i si saben el que penses, i si no, i si tot gira al teu voltant... i si veig a aquella noia pel carrer...
i si vull serà qui vulgui jo que sigui?


de peus a la galleda...
de tot...


al fil....
de l'abisme...
amb totes les pors....
és difícil deixar sortir de veritat tot allò que ens angoixa...
i a qui li pot interessar?
penso...
penses...


i pensar i pensar...


la fòrmula secreta...


quin és el secret es preguntava tothom?


les il.lusions no es trien, ni els somnis, ni el dessig, ni el perquè dels sentiments...
de vegades el cervell no és capaç d'entendre les coses i les intenta entendre com pot...
jo no vull córrer a una màquina mirant els cotxes del carrer i la gent passar...
no vull fondre'm a una sauna...
no vull pagar per morir...
no vull pensar què pasaria...


no vull...
la cosa es posa interessant...


manipulacions...
a qui li importa tant fer mal?
aguanta la porta amb una pedra...


sembla que sigui ahir...
tal com raja...


sempre hi ha una primera vegada....
o una última...
no se què dir, si no saps què dir... no diguis res
estàs be?
dóna voltes, es regira.... i torna...
i ja està...
ja està!
ja s'acabat?


el temps no existeix... com t'ho explico? per que ho entenguis...
un segon...


pots fer fotos a la platja, a la gent, a un petó...
manca un petó...
i el petó?
t'has oblidat...
li agrades...
.... killevipen!X3
un amic per portar-lo sempre a la butxaca...
un amic que no decideixi per tu, que t'escolti...
que et pregunti com estàs?
què t'expliques?
com et va?


sóna a les sis en punt i a les dotze...
no et deixis emportar per les coses....
allò material no te valor de veritat...
amb una bona armadura....
creua el carrer...


em diu les coses importants a través del seu propi reflexe...
...tens totes les coses?


no et deixis res,
no perdis res...
que res no s'ho endugui l'aire...


a la butxaca no porta res...
porta buides les butxaques...


només un amic/a*

links
http://anamariabl.blogspot.com/2009/07/nils-karlson-el-enanitoastrid.html

bsosss
http://www.youtube.com/watch?v=iOQeH38a2Mo

http://www.youtube.com/watch?v=P7BhflKp7ys

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...