Regala'm un gos.

Em queda poc tabac, han cremat la sagrada família, sant Jordi cau en dissabte i el dalai lama te twitter.

S'ha de conviure amb els ocells.

Tornen si han estat be...

L'abast de l'incendi a la cripta.

Què és el que ha motivat l'incendi?

Era una persona incoherent en la seva expressió.

Quan podrà tornar la normalitat?

S'està forçant la ventilació.

Diàleg amb el temple. 

No es pot confirmar que sigui un pertorbat.

Els dispositius de seguretat.

Un gos, dos gossos, tres gossos.

És dividimarts.

Vull anar a veure l'expo realista (re)..

Vull escriure...

abans d'ahir em vaig desvetllar amb moltes ganes d'escriure, però ara em costa...

Vaig anar a l'entrevista ahir a la tarda, vaig mirar al sol de cara...

a la terrassa, amb una canya, i un cigarret liat.

Vaig esperar fins que fos l'hora. Primer potser hagués anat a veure el mar, però vaig decidir anar tirant.

La Via Laietana cap dalt.

Amb els últims raigs de sol de cara.

Sense destí, sense finalitat.

Ella pateix per que no troba parella, ja en te gairebé trenta dos, i es pensa que se li passa l'arròs.

Pateix i pateix tant que l'han hagut de venir a buscar.

Expressa cap en fora, bona idea.

Patim, patam, patum.

La solteria s'encomana, o s’hereta.

Però no te res a veure amb res, res és senyal de res ni de bo ni de dolent.

100% bo tot.

Entre poc i massa. 3.

Em faig monja, hagués pensat qualsevol no fa gaire anys.

La seva idea, la seva imatge del futur de la seva vida està canviant. Les il·lusions.

Com arribaria ella a una cita?

La vàrem imitar...

Fuma la seva cigarreta elèctrica....

S’encén una llum vermella..

T'has tallat els cabells...

i me’ls acaricia...

Canta cançons que no havia sentit...

Sonen be, però no s'entén ben be el que diu...

les paraules...

El que compten són els actes, les accions, les coses tangibles, els fets.

Les paraules se les emporta el vent.

Per guanyar hauràs de reaccionar a temps.

Sembla que s'ha aturat el pitidu de la meva oïda esquerra.

O potser m'he acostumat i a ni el sento.

Em quedo en silenci.

Aturo la música constant.

Tecles, clac, clac....

i sona un pelet...

minso...

però hi és....

Ahir al mati el meu cap era un timbal...

de llauna, com el del timbaler que no volia fer-se gran...

Ella te uns quants gats, l'altre una gosseta molt mona, jo en tinc un de gat.

Un gat vaca.

Ara mateix dorm arrodonit al sofà, en silenci, li agrada la calma. I a mi.

El cafè m'ha despertat a la fi.

Ja són gairebé la 1.

Hauria d'anar a comprar tabac, o deixar de fumar definitivament.

Però tu i jo sabem que aquesta breva no caurà.

De higos a brevas...

Quina cançó fico?

Sona bona música...

Al finalitzar la relació sentimental li va regalar un gos.

Ella tenia un gat i li va deixar quan va marxar de casa....

Ella es va comprar un gos quan el va deixar... un gos de la mateixa raça...

una gossa....

Em casaria amb el llit.

La parella perfecta.

No ens entenem.

Els detalls compten...

potser és el detall més romàntic de tots...

M'estimes?

Em vaig quedar amb la gata que vam anar a buscar a l'altre punta de la ciutat, una nit...

El periquito es va morir al pis nou.

La gata estava molt avorrida i li vaig portar un gat.

Ella al cap d'un temps va desaparèixer.

Fa molts anys una amiga meva i jo volíem fer un grup de música i vam escriure una cançó sobre els animals domèstics: "pets".

La gossa dels meus pares va venir a casa per cuidar la guarida familiar. Es va menjar tots els mitjons que tenia. L'estrella.

La meva germana va tenir un munt d'ocells durant un any.

Primer li van regalar un canari de les rambles  a l'agost, pel seu aniversari,  que es va morir al poc temps.

Li va ficar de nom "cel".

Aleshores un veí de la meva cosina que feia competició d'ocells li va regalar un altre, que també es va morir a la setmana o així. Aquest amb el nom "cel 2".

La meva germana plorava per que no sabia com fer per que no se li morissin. Plorava, era petitona. Potser tenia set anys només.

El meu pare li va comprar dos ànecs a una fira d'un poble veí que vàrem ficar al balcó però que feien un merder increïble i al final la meva mare els va portar a la granja.

Finalment li van regalar un periquito blau que es va anomenar "cel 3".

Aquest pobret va resistir bastant, inclús crec que més d'un mes.

Es va ficar molt malalt. Inclús recordo un dia sortint de l’ institut per la tarda que de lo malament que el veia el vaig agafar i mel vaig ficar entre les mans per veure si li donava una mica de calor.

El vam portar al veterinari perquè la meva germana estava molt trista i li va dir que no hi havia remei.
(cuando vienes vienes...triste y me haces sentir mal...pero la culpa es tuya...

Al dia següent al despertar era mort.

A l'estiu vam anar al poble de vacances a l'agost i allà li van regalar una Codorniu que vam portar a la ciutat.

Engabiada. La vàrem anomenar "codo".

Sortia i entrava de la gàbia, era molt llesta.

Ficava ouets petitonets i en els menjàvem.

Però la meva germana es feia gran i ja no li feia gaire cas, potser no volia tornar a agafar carinyo a l'ocell i veure'l morir.

Un dia me la vaig trobar al final del balcó, darrera de la assecadora, al costat de la cinta de VHS amagada de "Instinto básico" (amagada per la meva germana).

Un dia em vaig despertar al meu llit i vaig veure les meves calcetes volant. 

Durant aquell any feia COU nocturn i sempre anàvem a prendre algu i sovint em despertava una mica ressacossa i vaig pensar que era l'efecte de la beguda.

Vaig comprovar que dins de les calces era la Codorniu.

La meva mare deia que no li fèiem cas a la Codorniu i que algun dia marxaria o es suïcidaria.

Després potser d'un any o així vaig passar per davant de la gàbia i la "codo" no hi era.

Li vaig preguntar a la meva mare on era i ella em va dir que s'havia suïcidat.

Que se l'havia trobat amb el cap ficat a la caixeta de l'aigua.

Tot perquè no li fèiem cas.

Saps a què em refereixo?.


Crear una necessitat?. Deixar rastre... empremta...
Potser no sap de què parla o fa veure que no en sap...
Potser pensa, però no parla... i el temps i les flors se'n van...

Tan se val. Es para el cor. Et gires, em giro. Segur insegura.

Com puc fer-ho?. Temps de res, de pensar i res més.

M’hauré de colar...i  tornar-ho a intentar...avui no sona, potser dorm...

Amb els ulls tancats, ben adormida... amb tanta intensitat, potser es desperta...

Vas arribar be? Què fas?

No res...

226 nuevos tweets*