@lutxana #escrits i relats del dia a dia*

Pàgina 1/1, paraules 7/7* La meva ma atura la teva cintura. La meva mirada es perd. No miris als ulls de la gent, diu la cançó. És molt tard, o molt aviat, he vist els semàfors canviar a vermell mentre els creuava. T’imaginava ben a prop a l’hora de fumar, allà a fora, semblaves tu, t’imaginava allà, desprès de  ballar. La música no era gaire entre tenidora. Els sofàs molt sinuosos, cridaven a crits que ens seriéssim en ells. M’agrada veure’t. Escac a la reina, en diagonal. Et veig veient-te fent veure que no em mires. Després de tant de temps de què podem parlar. De tot i de res, entre poc i massa. Si pogués, si m’atrevís, aproparia els meus llavis als teus i et besaria. Tu potser no hi penses. Potser no hi sóc entre els teus pensaments. Dons llavors perquè dissimules que em mires entre la gent, entre la resta de la gent que ens envolta. Volies venir, ho deies a crits, per que t’escoltés. T’escolto, encara que no t’ho digui amb paraules. Moltes vegades són més importants els a...

Em queda poc tabac, han cremat la sagrada família, sant Jordi cau en dissabte i el dalai lama te twitter. S'ha de conviure amb els ocells. Tornen si han estat be... L'abast de l'incendi a la cripta. Què és el que ha motivat l'incendi? Era una persona incoherent en la seva expressió. Quan podrà tornar la normalitat? S'està forçant la ventilació. Diàleg amb el temple.  No es pot confirmar que sigui un pertorbat. Els dispositius de seguretat. Un gos, dos gossos, tres gossos. És dividimarts. Vull anar a veure l'expo realista (re).. Vull escriure... abans d'ahir em vaig desvetllar amb moltes ganes d'escriure, però ara em costa... Vaig anar a l'entrevista ahir a la tarda, vaig mirar al sol de cara... a la terrassa, amb una canya, i un cigarret liat. Vaig esperar fins que fos l'hora. Primer potser hagués anat a veure el mar, però vaig decidir anar tirant. La Via Laietana cap dalt. Amb els últims raigs de sol de cara. Sense destí, sense finalitat. ...

asseguda avui davant del mar... records d'hiver n..res pertorba la pau que ara comparteixo...la nostra veritat...no m'importa mai on vaig, a qualsevol port puc recaure..ser qui sigui...lligats de mans i  peus...com estàs?QUE COM ESTIC?un petó?compartir...crido....pregunta'm? què?menys...pregunta'm? com estic...potser. Tan se val...a qui?. Li importa. Com estigui...només importa... com estàs....fulles d'aurades fins l'abril...silenci...corren, les paraules per dins. Sentir?. QUI?  i es queden allà  per les muntanyes... potser, AL MAR *es perden,...es tornen foc... CREMO... il·luminen la nit...i els papers en blanc...poso els peus a terra...necessito? despertar en un dia radiant...sabent que m'he tornat a amagar...en tot allò que no m'he volgut dir...imatges...preguntes buides...com gotes d'aigua a les finestres del cotxe...descobrir qui sóc avui...plou i fa sol...Tum...i l'asterisc? aquí * i l' esmorÇar?regira...buida...crido....Estic, estoc.....

es pot inclús parlar... això de beure és com el rascar... penso i després existeixo... o existeixo i després penso? amics amb problemes que explicar... la seva veu a l'altre banda de la ciutat... ja s'han marxat... potser quedarem dimecres que ve i potser em conviden a sopar... odio haver d'anar fins allà... però pot ser que l'esforç pagui la pena... tot allò que pot ser i no és... perquè no podem tenir o fer moltes coses alhora... d'una en una... sisplau... a poc a poc... en ralentí... ens en riurem sols, però amb ganes... després d'un dia llarg, d'una setmana llarga... plena d'activitats, de mirades, intento mirar a través dels seus ulls i no la veig... no et veig... deixa'm veure't... deixa'm beure't... més cerveses de les que podem empassar més cerveses de les que podem pagar... truquen a la porta... un altre cop, i un altre... la pregunta que et fas no és necessària... al davant de la  porta 104 del carrer casp... al davan...

*els llums s'han apagat... està morta la noia no? per això hi ha un detectiu intentant saber el perquè de tot plegat? les coses més simples, més autèntiques també ténen els seus paradigmes de la insolència de coses que fan que la gent senti valors afegits que no són res més que bens materials que no porten enlloc... fes-me una entrevista... aquest carrer em porta mala sort... fumar i fumar... quan s'acabi la màgia... quan torni a començat, quan algú deixi de pensar... no pensis, diu... i si saben el que penses, i si no, i si tot gira al teu voltant... i si veig a aquella noia pel carrer... i si vull serà qui vulgui jo que sigui? de peus a la galleda... de tot... al fil.... de l'abisme... amb totes les pors.... és difícil deixar sortir de veritat tot allò que ens angoixa... i a qui li pot interessar? penso... penses... i pensar i pensar... la fòrmula secreta... quin és el secret es preguntava tothom? les il.lusions no es trien, ni e...

Estic a l’estació a l’aire de la parada del mar. Una noia s’apropa enlluernada pels raigs de la llum del sol del migdia.  És primavera, han canviat l’hora. Una hora més. De sol. Entre els raigs apareix la meva cara que no vol ser vista per ningú aliè, però ella, al passar pel meu davant em mira, no s’atura, no te por, no te res a perdre. Potser li sona la meva cara, pot ser sóc una estranya més en el món. Pugem al vagó, trio la finestra amb vistes al mar. Una noieta bella de cara, una dona escriptora a les meves esquenes, i un noi que somriu veient les fotos de la seva novia al mòbil a la meva Esquerra. A la dreta el mar.  M’atreveixo a treure l’ordinador i escric el present, que d’aquí a ben poc serà passat. Tinc mitja bateria, espero que duri més o menys el que dura el trajecte. Tinc set, encara que he begut aigua, la llengua seca i surto. M’he obert la ferida del dit al voler dissimular i trencar la mirada directa de la noia de l’andana. I penso, quantes mirades pe...

Tothom canvia? Una persona només canvia si una altre persona la fa canviar. Si no canvia…. Si no canvia algunes coses no podrem tornar-hi, diu.  L’escriptor volia ser escriptor, ho va decidir mirant un partit de beisbol. Escriure és una cosa que no es pot decidir fer, es fa i ja està. Com un retrat si, potser, mirant de fer-ho el millor possible, fixant-se en altres escrits i maneres, estudiant. Però realment la gent vol llegir aquest tipus de coses? La gent volem llegir allò que ens agradaria escriure i no escrivim, el nostre reflex, o potser alguna cosa semblant. Escoltem cançons  que ens recorden a nosaltres mateixos, les fem nostres. Correctors d’estil: aquells grans desconeguts que ajuden a millorar als escriptors populars i televisius. Tot el que podríem fer i no fem. L’estima, li agrada, però vol tenir un fill i és més difícil d’aquesta manera. La intuïció ho diu, avisa, Tu que creus, pregunta, és millor tenir parella o estar soltera? El que més m’agrada de estar empar...